(Santa Margalida, Mallorca, vers 1390 – Roma, Itàlia, 1459)
Prelat trinitari. Reformà les constitucions del seu orde i en fou visitador, comissari i procurador general.
Fou també bisbe de Lleida (1449-59), cardenal (1449), inquisidor suprem, diputat per la Congregació de Regulars i canonge de la seu de Mallorca.
Escriví l’obra De educatione principum.
(Benassal, Alt Maestrat, 1612 – País Valencià, 1652)
Frare dominicà. Felip IV el nomenà bisbe de Lleida, però morí abans de ser consagrat.
Deixa diversos escrits, entre ells uns Sermons de tèmpora en dos volums, i una Explicació sobre l’oració del Parenostre, la qual seria objecte d’una edició pòstuma.
(Catalunya, segle XIII – Lleida, 1327)
Prelat. Fou bisbe de Lleida des del 1324. Hi succeí Ponç de Vilamur.
Tingué una governació curta. El succeí el famós Arnau Sescomes.
(Aragó, segle XII – Tarragona, 2 juliol 1251)
Eclesiàstic. Bisbe de Lleida (1236-37) i arquebisbe de Tarragona (1237-51). El 1231 fou visitador dels monestirs benedictins de la Tarraconense.
Com a bisbe de Lleida féu consagrar Ramon de Torroella com a primer bisbe de Mallorca després de la conquesta, també va intervenir entre Jaume I el Conqueridor i el comte Ponç I d’Urgell en la concòrdia de Tàrrega (1236).
Fou arquebisbe de Tarragona després de la renúncia de Guillem de Montgrí; va assistir a Jaume I durant la conquesta de València (1238). Va celebrar un gran nombre de concilis provincials. El 1243 va comprar al monestir de Bonrepós la llavors important baronia d’Alforja, i fixà la seva residència al castell.
Està enterrat al monestir de Poblet.
Veure> Ponç d’Aguilaniu (bisbe de Lleida, 1308-13).
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Prelat. Fou bisbe de Lleida del 1599 al 1620.
Hi convocà dos sínodes. Promulgà constitucions d’importància.
(Catalunya, vers 1299 – vers 1324)
Eclesiàstic. Era fill del vescomte Pere (V) de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Ponç de Vilamur. El 1299 tenia béns a Perarnau, i el 1307 apareix com a ardiaca de Benasc i ensems canonge de Girona.
Era batxiller en dret canònic, i residí a la cort d’Avinyó, on tenia la consideració de capellà del papa. Des del 1320 era ardiaca major de Lleida.
Fou elegit bisbe de Lleida el 1322, càrrec que confirmà el papa, a petició del rei. Poc després de l’elecció retornà a Avinyó, i deixà a Lleida dos vicaris generals. Féu l’obra del claustre i edificis annexos i féu celebrar un sínode el 1323.
Morí molt aviat. El jurista Guillem de Montlauzun li dedicà una obra.
(Llucmajor, Mallorca, 1528 – Lleida, 1578)
Jurisconsult. Estudià filosofia a Barcelona, teologia a París i dret a Bolonya, on fou deixeble de Socino.
Assistí al concili de Trento com a procurador del seu oncle, el bisbe d’Empúries (actual Castelsardo), a Sardenya, Francesc Tomàs de Taixequet, i del bisbe d’Agnani i hi tingué una actuació important com a canonista.
Treballà a Roma des de l’any 1563 amb Antoni Agustí en la revisió del Decret de Gracià. Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida (1577), on morí dos mesos després de prendre possessió.
La seva important biblioteca contenia més de dos mil manuscrits. Dedicà al cardenal Borromeo el seu tractat més important, Disputationes quaedam Ecclesiasticae (Roma 1565), en el qual defensà la doctrina catòlica enfront dels jueus, els musulmans i els heretges i proposà la unificació de les províncies eclesiàstiques de Tarragona i de València, atesa llur unitat de llengua i de costums. Molts dels seus tractats canònics restaren manuscrits.
(Illes Balears, segle XVI – juliol 1578)
Prelat. El 1578 era nomenat bisbe de Lleida, succeint a Antoni Agustín.
Prengué possessió per poders el mes de maig i morí pel juliol del mateix any, sense haver arribat a governar la diòcesi. Fou succeït per Carles Domènec.
(Nàpols, Itàlia, 1510 – Montserrat, Bages, 31 gener 1585)
Abat benedictí i bisbe. Fou successivament abat de Montserrat (1556-59 i 1564-64), bisbe de Vic (1564-72) i de Girona (1572-83). Del 1569 al 1572 fou nomenat president de la Generalitat.
El 1583 passà a governar la seu de Lleida, com a successor de Carles Domènech i fou succeït per Gaspar Joan de la Figuera.
Fou enterrat a Montserrat.
Dades dels Països Catalans 