Arxiu d'etiquetes: biblioteques

Societat Maonesa

2 Respostes

(Maó, Menorca, 30 abril 1778 – 1785)

Entitat cultural. Fundada amb la finalitat de fundar una biblioteca per a ús exclusiu dels socis. Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore. En total arribà a comptar amb 17 membres.

A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d’història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l’entitat. Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i el 1785 fou definitivament suprimida.

Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la “Revista de Menorca”.

Fundació Rubió i Tudurí

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1987 – )

Fundació cultural privada. Creada pel mecenes Ferran Rubió i Tudurí, químic i farmacèutic menorquí, fundador i propietari dels laboratoris Andrómaco. La dirigí fins a la seva mort i la féu hereva dels seus béns, els més importants dels quals són el patrimoni artístic i la finca rural de Montgofre, on residia.

La seva finalitat és vetllar per la cultura menorquina mitjançant diferents activitats i serveis, com ara la Biblioteca-Arxiu Ferran Rubió i Tudurí -biblioteca universitària formada per més de 5.000 volums, entre els quals destaquen el llegat de Pons Capella i el seu fons personal-; la Filmoteca de Menorca, que té la missió de conservar, catalogar i difondre el patrimoni cinematogràfic que faci referència a Menorca i als menorquins; la col·lecció de música menorquina, dedicada a recopilar documents musicals de l’illa; l’arxiu fotogràfic i audiovisual, i, finalment, nombroses publicacions.

Enllaç web: Fundació Rubió i Tudurí

Biblioteca Pública de Palma

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1835 – )

Biblioteca pública. Instal·lada a la Casa de Cultura. Fou creada a instàncies de la Societat Econòmica d’Amics del País i el primer fons prové dels convents abolits el 1835, classificats per Joan Gamundí i Jeroni Bibiloni. Recentment s’hi han afegit la biblioteca de Joan Estelrich i el recull musical de Joan M. Thomàs.

Conté uns 1.200 manuscrits, uns 650 incunables, entre els quals Cordial de l’ànima (1495), del Cartoixà, una importantíssima secció lul·liana i uns 80.000 volums; també conté una important hemeroteca mallorquina.

Enllaç web: Biblioteca Pública de Palma

Biblioteca Nacional Valenciana

Deixa un comentari

(València, 8 gener 1985 – )

(o Biblioteca Valenciana)  Biblioteca creada per decret del Consell de la Generalitat Valenciana. Té com a missió reunir, conservar i difondre el patrimoni bibliogràfic valencià, i també tota la producció impresa, sonora i visual, de i sobre el País Valencià.

El fons, fundat inicialment amb el material de la Biblioteca Nicolau Primitiu, és format principalment per diverses i importants donacions. Esta ubicada al monestir de Sant Miquel dels Reis (segle XVI), en el qual, a partir del 1980, s’inicià la remodelació per a adaptar-lo a biblioteca.

Enllaç web: Biblioteca Valenciana

Biblioteca Nacional d’Andorra

Deixa un comentari

(Andorra la Vella, 7 setembre 1930 – )

Centre que acull i preserva la producció bibliogràfica andorrana i la relativa al Principat d’Andorra, independent del lloc de producció. La creació de la biblioteca fou iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona. La primera Biblioteca Nacional s’inaugurà a la Casa de la Vall.

Els fons bibliogràfics arribaren de diferents entitats i de particulars. El 1974 s’inaugurà la nova biblioteca amb el fons de la de la Casa de la Vall, augmentat per diverses adquisicions, donacions d’editorials i les obres de l’exposició del llibre català. A partir del 1980 també rebé les obres lliurades al Servei de Dipòsit Legal -que té la seu a la mateixa biblioteca- i la biblioteca del medievalista francès Philippe Wolff.

El fons fou destruït parcialment pels aiguats de l’any 1982, i el 1996 els fons andorrans i els serveis propis de la Biblioteca Nacional foren traslladats a la casa Bauró, una casa pairal del barri antic d’Andorra la Vella, mentre que la resta de fons i serveis constituïren la Biblioteca Pública del Govern.

Enllaç web: Biblioteca Nacional d’Andorra

Biblioteca Municipal de València

6 Respostes

(València, segle XV – )

Biblioteca pública. Depèn de l’ajuntament i radicada a la casa de la ciutat. Ja al segle XV hi havia uns quants llibres, com el Terç del crestià, d’Eiximenis, el Furs, el Llibre del consolat de mar, etc, a disposició del públic, però en la seva estructura actual data dels primers anys del segle XX.

Gràcies a donacions de col·leccions importants, com la de Joan Churat i Saurí (1905), la de Salvador Sastre i Nadal (1907) i la de Josep Enric Serrano i Morales (la més important), s’aconseguiren col·leccions especialitzades.

Actualment consta de més de 52.000 volums, alguns molt importants, com els mencionats anteriorment. També conté una hemeroteca de periòdics locals, a la qual ha estat unida la col·lecció de Josep Navarro i Cabanes, de periòdics valencians en català i carlins.

Biblioteca de la Universitat de València

3 Respostes

(València, 1785 – )

Biblioteca pública, radicada a l’edifici universitari. Fou fundada per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Bayer, amb la donació dels seus llibres (uns 20.000 volums, amb 200 incunables i bon nombre de manuscrits), i oberta al públic el 1789.

El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí. Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler; fou reoberta el 1837. A conseqüència de la desamortització dels béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la universitat.

Conserva uns 100.000 volums, 2.400 manuscrits i uns 350 incunables, entre els quals destaquen l’exemplar únic de les Trobes a llaors de la Verge Maria (1474) -primer llibre imprès en català- i les edicions prínceps del Primer del Crestià (1483), del Regiment de la cosa pública (1499) d’Eiximenis, del Tirant lo Blanc (1490) de Joanot Martorell, de la Vida de la Verge Maria (1494) de Miquel Peres, i del Quart del Cartoixà (1495) de Joan Roís de Corella.

Abunden els texts medievals manuscrits d’autors catalans, i són molt importants els còdexs miniats procedents de la biblioteca del duc de Calàbria que havien estat dels reis catalano-aragonesos de Nàpols.

Per al coneixement dels seus fons excepcionals poden ésser consultats els repertoris dels seus directors Marià Aguiló (Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474, 1923) i Marcelino Gutiérrez del Caño (Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, 1912?).

Enllaç web: Biblioteca de la Universitat de València

Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt *

Deixa un comentari

(Catalunya, 1982 – )

Veure> Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya  (centre especialitzat en cinema).

Biblioteca Bartomeu March

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1970 – )

Biblioteca pública. Propietat de Bartomeu March, radicada al palau March. Posseeix 30.000 volums, 200 manuscrits i 12 incunables. És especialitzada en temes de les Balears i, en general, dels Països Catalans.

El fons més important procedeix de les donacions de Lluís Plandiura i de Pere Sampol i Ripoll. Entre les seves obres, algunes de gran valor, hi ha el Llibre del Consolat dels mercaders catalans a Bruges, del segle XV, el Llibre dels Costums de Tortosa, incunables lul·lians, llibres rars, etc.

Sistema Bibliotecari de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1980 – )

Conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya.

Constituït per la Biblioteca de Catalunya, el Sistema de Lectura Pública, les biblioteques de centres docents -biblioteques universitàries i biblioteques de centres d’ensenyament no universitari- i les biblioteques especialitzades.

Enllaç web: Informació i funcionament