Pic (3.100 m alt), el més occidental dels grans cims de la Maladeta; vers el sud-est es troben el pic de la Dent d’Alba (3.114 m) i el coll d’Alba (3.075 m), punt de contacte amb la cresta de la Maladeta.
Al nord-oest, a la capçalera de la vall d’Alba, ampla vall suspesa d’origen glacial, es troben els estanys d’Alba i a l’est, a la capçalera de la vall de Paderna, la gelera d’Alba.
Cavitat circular, s’obre al pla dels Aigualluts, al nord del massís granític de la Maladeta i al peu de la cresta divisòria amb la Vall d’Aran, al mateix punt de contacte amb les calcàries devonianes de la cobertora.
S’hi precipiten les aigües de fusió de les geleres d’Aneto, Barrancs, Tempestes i Salenques, que s’escorren per la capçalera de la vall de l’Éssera, però que a través d’un curs subterrani de més de 3 km i de prop de 600 m de desnivell, obert a través de les calcàries devonianes, ressorgeixen als goells d’Et Joeu, a la Vall d’Aran.
(Benasc, Ribagorça, 31 desembre 1745 – València, 14 febrer 1821)
Polític i militar. Fou secretari de guerra de Carles IV (1799-1801), capità general de Mallorca (1796-98), de València (1798-99) i de Catalunya (1799).
Fracassà en pretendre d’organitzar batallons de milícia a València, davant l’oposició de la ciutat. El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa.
Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc (1801).
(Benasc, Ribagorça, vers 1365 – Barcelona, 1432)
Cavaller, jurista i funcionari reial d’origen jueu. Fou qui proposà que el problema successori, que hi havia plantejat a la corona catalano-aragonesa, el resolgués una comissió restringida i no les Corts.
Malgrat que era conegut i denunciat el fet que estava a sou de Ferran I d’Antequera, va ésser elegit compromissari per a les Corts aragoneses i, conseqüentment, participà en la reunió de Casp. També participà en les accions contra Jaume II d’Urgell i rebé part del seu patrimoni en recompensa.
Fou conseller de Ferran I i el seu fill Alfons IV el Magnànim. El 1420 succeí a Ximénez Cerdán com a justicià major d’Aragó.
(Benasc, Ribagorça / Viella, Vall d’Aran)
Coll (2.455 m alt) de la serralada que separa la conca de la Garona (Vall d’Aran) de la de l’Éssera (Ribagorça), entre el cap de Tòro i el mall de l’Artiga, al límit dels dos termes municipals.
Dades dels Països Catalans 