Poble (1.530 m alt), el més alt de la vall de Benasc, al camí de Benasc a Castanesa, en un planell estès a la dreta del barranc de Penyascaró, dominat, al sud, pel pic de Cerler (2.406 m alt).
El 1971 fou inaugurada l’estació d’esquí de Cerler, amb una superfície de 2.400 ha, que aprofita els pendents de la tuca de Roques Trencades i el pic de Castanesa.
L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç. Conserva la casa dels Cornell, amb una porta renaixentista.
Cim (3.006 m alt) de la zona axial pirinenca, al límit amb la vall gascona de Lis.
El coll del Bom (2.900 m alt) el separa, a l’oest, del pic de Malpàs, i una bretxa, a l’est, del mall Barrat.
La primera ascensió hi fou efectuada el 1858.
Cim (2.860 m alt), el més septentrional del massís de la Maladeta, damunt mateix de l’hospital de Benasc.
El seu contrafort septentrional és anomenat la tuqueta Blanca (2.728 m alt).
Refugi (1.758 m alt), situat a la vora esquerra de l’Éssera, al peu de la línia de crestes que forma la frontera amb Comenge.
Era un antic hospital de caminants creat vers el segle XII per l’orde de l’Hospital.
Balneari (1.072 m alt), a la vall de Benasc, damunt la riba esquerra de l’Éssera, davant la confluència amb la vall de Lliterola.
És d’aigües sulfuroses i termals (de 22 a 37ºC).
Cim (2.979 m alt) de la zona axial dels Pirineus, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Lis (Comenge), a l’est del pic del Bom.
Vall, entre la Maladeta i la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Barravés i de la Vall d’Aran.
Drenada pel riu de Barrancs, format per les aigües de fusió de la gelera de Barrancs (a la cara nord-est del pic d’Aneto) i de la d’Aneto; aquest riu, després de formar l’estany de Barrancs (2.380 m alt), es precipita al forat dels Aigualluts.
Entre la vall de Barrancs i la valleta de l’Escaleta hi ha el pic de Barrancs (2.892 m alt).
Coma de la vall de Benasc, que davalla del pic de Bardamina (3.079 m alt), al nord-est del pic de Pocets.
Al centre hi ha l’estany de Bardamina (2.354 m), l’emissari del qual, el torrent de Bardamina, desguassa al riu d’Estós per la dreta.
(Ribagorça, segle XVI – 1609)
Procurador general de Ribagorça (1587-90) i se significà en el partit dels comtes de Ribagorça durant la revolta dels ribagorçans contra llurs senyors. Fou el pare de:
Cristòfor de Bardaixí i Servet (Ribagorça, segle XVII) Justícia general de Ribagorça el 1638 i capitanejà la resistència del comtat contra les tropes franceses (1641-43) durant la guerra dels Segadors. Fou el pare de:
Pere de Bardaixí i d’Ascon (Benasc, Ribagorça, 1611 – Ribagorça, després 1677) Escriptor i jurista. Fou membre del consell reial i procurador general del comtat de Ribagorça. Escriví Descripción geográfica del condado de Ribagorza, Noticias de la familia de Bardaixí i Noticias de Ribagorza, no publicades fins al 1884.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 233,6 km2, 1.138 m alt, 2.149 hab (2014)
(cast: Benasque) Situat a l’alta vall del riu Éssera, al peu del massís de la Maladeta, a la frontera amb territori francès. El terme és abundant en boscos, la fusta dels quals és utilitzada en la indústria de la construcció, i també en pasturatges.
La principal font de riquesa del municipi prové de la ramaderia, a la qual s’orienta la producció agrària. L’avicultura, la pesca de riu i algunes indústries complementen la vida econòmica, que a més ha rebut últimament un fort impuls del turisme i de l’estiueig. Al municipi també hi ha una central hidroelèctrica.
La vila és a l’esquerra del riu; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica del segle XIII, l’antic palau dels comtes de Ribagorça i algunes cases de l’antiga noblesa. Felip II de Castella feu fortificar l’antic castell de Benasc (1592), i a partir d’aleshores el dotà de guarnició.
Dins el terme hi ha els banys de Benasc (balneari d’aigües sulfuroses) i també els pobles d’Ancils i de Cerler.
Dades dels Països Catalans 