Barri, situat a 3 km del centre de la ciutat, limitat pel ferrocarril, la carretera de Barcelona i el barri de la Creu de Barberà.
Sorgit el 1950, amb la majoria d’immigrants andalusos. És una zona mixta d’habitatges i d’indústria (tèxtil i metal·lúrgica).
L’equipament socio-urbanístic és deficient. Hi predominen els blocs de 4 a 5 pisos. Hi ha dues escoles d’ensenyament primari, on s’agrupen les societats recreatives existents.
Zona d’expandiment urbà de l’antiga vila de Gràcia.
Format a la segona meitat del segle XIX a l’esquerra del passeig de Gràcia, sobretot a partir de la creació del ferrocarril de Sarrià (1882) i del nou tramvia de Sant Gervasi de Cassoles (1887) i que passava pel carrer de Tuset (actual nucli comercial).
A partir del 1888 s’anà confonent amb el nucli de Barcelona.
Antic barri obrer de Gràcia, al límit amb els municipis de Barcelona i de Sant Martí de Provençals, sorgit amb l’expandiment industrial d’aquella vila a la segona meitat del segle XIX.
Fou urbanitzat pels germans Romà i Dolors Grassot i Elias seguint el pla Cerdà.
Antic barri de Sant Gervasi de Cassoles, al sud-oest de l’antic municipi.
Urbanitzat a partir del 1866 per Josep Castelló i Galvany, aviat es convertí en barri residencial de Barcelona.
Barri de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, situat a la part alta del terme, al límit amb l’àrea d’urbanització prevista pel pla Cerdà.
En aquesta zona, antigament anomenada camp de l’Arca, sorgí durant la primera meitat del segle XIX el barri dit de la Muntanya. El 1860, en iniciar-se la urbanització, es produí el canvi de nom.
Al seu extrem hom hi construí (1902-12) l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu.
(Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri suburbial, tocant a mar, entre els dos municipis, format al llarg dels anys 1920 amb població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929.
A la postguerra i, sobretot, després del 1960, fou un centre d’immigració important, primer amb gent de Màlaga i després com a refugi dels habitants del Somorrostro, Marbella i altres zones de barraques barcelonines. El 1971 els seus habitants treballaven principalment a les fàbriques del Poblenou.
L’any 1985 subsistien les barraques i una gran part de la població eren gitanos. L’equipament comercial és gairebé nul, i el tècnic i urbanístic, totalment insuficient (no hi ha clavegueres ni aigua corrent). Hi ha un centre social i unes escoles d’iniciativa particular, una de les quals per a gitanos.
El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques. El general Zapatero (1834) hi féu construir un edifici militar, dit el Castell, destinat actualment a escola.
Fou lloc d’execucions en la guerra civil de 1936-39 i en la postguerra.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Poble (1.422 m alt), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamicell) amb el Riquerna i el torrent de Filià. L’església parroquial (Sant Vicenç) és romànica.
Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars (1914), que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4.848 m de longitud fins al salt de Cabdella (836 m alt). Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento.
Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya (1.280 m alt), convertit també en centre turístic.
La vall del Flamicell, la vall Fosca, és anomenada també vall de Cabdella.
Barri perifèric, el més gran i al nord de la ciutat, de la qual és separat per la via fèrria.
Sorgí a partir del 1940, al voltant d’una antiga masia del segle XV, a causa de la forta immigració de murcians, però a partir del 1950 s’expandí ràpidament.
La carretera de Matadepera en constitueix l’artèria central; el nivell urbanístic és força elevat al centre.
Barri perifèric, al sud-est de la ciutat. És fonamentalment zona d’habitatges, però hi ha alguna indústria.
Sorgit el 1945, és un dels més ben dotats dels posteriors al 1939, malgrat la forta insuficiència escolar, i es troba en expandiment.
Barri i centre del municipi, on hi ha la casa consistorial, situat al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida, al nord i a poca distància del Bruc de Baix.
Al seu extrem septentrional hi ha el monument al timbaler del Bruc, obra de Frederic Marès, en honor dels combatents catalans de les batalles del Bruc.
Dades dels Països Catalans 