Barri de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, situat a la part alta del terme, al límit amb l’àrea d’urbanització prevista pel pla Cerdà.
En aquesta zona, antigament anomenada camp de l’Arca, sorgí durant la primera meitat del segle XIX el barri dit de la Muntanya. El 1860, en iniciar-se la urbanització, es produí el canvi de nom.
Al seu extrem hom hi construí (1902-12) l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu.
(Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri suburbial, tocant a mar, entre els dos municipis, format al llarg dels anys 1920 amb població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929.
A la postguerra i, sobretot, després del 1960, fou un centre d’immigració important, primer amb gent de Màlaga i després com a refugi dels habitants del Somorrostro, Marbella i altres zones de barraques barcelonines. El 1971 els seus habitants treballaven principalment a les fàbriques del Poblenou.
L’any 1985 subsistien les barraques i una gran part de la població eren gitanos. L’equipament comercial és gairebé nul, i el tècnic i urbanístic, totalment insuficient (no hi ha clavegueres ni aigua corrent). Hi ha un centre social i unes escoles d’iniciativa particular, una de les quals per a gitanos.
El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques. El general Zapatero (1834) hi féu construir un edifici militar, dit el Castell, destinat actualment a escola.
Fou lloc d’execucions en la guerra civil de 1936-39 i en la postguerra.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Poble (1.422 m alt), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamicell) amb el Riquerna i el torrent de Filià. L’església parroquial (Sant Vicenç) és romànica.
Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars (1914), que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4.848 m de longitud fins al salt de Cabdella (836 m alt). Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento.
Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya (1.280 m alt), convertit també en centre turístic.
La vall del Flamicell, la vall Fosca, és anomenada també vall de Cabdella.
Barri perifèric, el més gran i al nord de la ciutat, de la qual és separat per la via fèrria.
Sorgí a partir del 1940, al voltant d’una antiga masia del segle XV, a causa de la forta immigració de murcians, però a partir del 1950 s’expandí ràpidament.
La carretera de Matadepera en constitueix l’artèria central; el nivell urbanístic és força elevat al centre.
Barri perifèric, al sud-est de la ciutat. És fonamentalment zona d’habitatges, però hi ha alguna indústria.
Sorgit el 1945, és un dels més ben dotats dels posteriors al 1939, malgrat la forta insuficiència escolar, i es troba en expandiment.
Barri i centre del municipi, on hi ha la casa consistorial, situat al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida, al nord i a poca distància del Bruc de Baix.
Al seu extrem septentrional hi ha el monument al timbaler del Bruc, obra de Frederic Marès, en honor dels combatents catalans de les batalles del Bruc.
(o el Bruc de la Plaça o el Carrer de la Parròquia) Barri, situat a l’esquerra de la riera de can Dalmases, la qual el separa dels nuclis del Bruc de Baix i del Bruc del Mig, emplaçats al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida.
És format per un carrer que condueix a l’església parroquial de Santa Maria (a 452 m alt), en part romànica (segle XIII). El 1960 fou restaurat l’absis de la primitiva església, on hi ha unes pintures del segle XIV; conserva també el primitiu campanar romànic.
La parròquia del Bruc pertanyia a la senyoria del monestir de Montserrat.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Antic poble (958 m alt), dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc.
Fins el 1942 fou el centre d’un municipi (que tenia agregats des del segle XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer), que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà.
El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà, per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà. Havia format part de la baronia de Pinós.
L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica.
Al segle IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement, tota la vall de Lillet.
Antic barri de pescadors, situat a la platja, entre la desembocadura del Gaià i el cap Gros, format per edificis d’habitació temporal.
Actualment ha estat absorbit per una urbanització turística.
Barri i antic poble, situat en un petit illot de secà a l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre. Ha estat un nucli d’atracció de la immigració posterior al 1939.
Antigament era anomenat Vilanova de l’Horta, Vilanova de Fontanet, i, sobretot, Vilanoveta; es formà poc temps després de la conquesta de Lleida (1149), com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta (a la sortida de Cap-pont), d’on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa.
Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646; els molins, però, continuaren funcionant (el 1716 pertanyien al comú de Lleida) i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta.
Dades dels Països Catalans 