Arxiu d'etiquetes: barris

Coll, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri, a la part alta de la ciutat, al vessant septentrional del coll de Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll o d’en Falcó (249 m alt), unit al massís de Collserola pel coll dels Penitents, i el turó del Carmel, vora el santuari del Coll (antic monestir de la Font-rúbia), actualment parròquia.

Es formà a l’últim terç del segle XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del segle XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins. El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca.

Els anys 1950 i 1960 fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya (amb sectors de barraques). Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la part alta.

Actualment és unit al barri del Carmel.

Clota, la -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, a l’antic terme d’Horta, en una fondalada entre la Creueta del Coll, la Vall d’Hebron i l’antic nucli d’Horta.

Es formà durant el primer terç del segle XX amb la construcció de nombroses caseries envoltades d’un petit hort prop d’un nucli antic de masies de Sant Genís dels Agudells.

Durant els anys 1950 s’hi establí població immigrada. És mancat d’urbanització. Prop del barri hi ha un seminari salesià dins la propietat de Martí i Codolar.

Clot, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri a l’est de la ciutat, a l’antic nucli de Sant Martí de Provençals.

Situat entre la plaça de les Glòries Catalanes i la Verneda, es formà al voltant del carrer del Clot, en un lloc d’hortes anomenat Clot de la Mel, i s’ha convertit en una zona industrial.

Està dividit per l’autopista Barcelona-Mataró i la línia del tren, que hi té estació.

Ciutat Meridiana, la

(Barcelona, Barcelonès)

Barri, a l’extrem septentrional del municipi, al límit amb el de Montcada i Reixac, dins l’antiga quadra de Vallbona, agregada el segle XIX a Sant Andreu de Palomar.

Fou construït a partir del 1965 per iniciativa privada, amb una previsió per a 25.000 habitants.

És emplaçat, en fort pendent, en una vall del vessant septentrional del turó de les Roquetes, que l’aïlla del centre urbà. La zona situada vora la carretera del Vallès concentra els serveis (hi ha el mercat).

La població és formada principalment per immigrants de llengua castellana i és fonamentalment obrera; hi ha un 5% d’agents d’ordre públic. És un barri-dormitori.

Ciutat Cooperativa, la

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri perifèric de la ciutat, vora la carretera a Martorell.

Fou promogut per una cooperativa dels habitants (en un 95% immigrats), creada el 1963. El 1970 hom havia construït 1.760 habitatges dels 2.500 prevists; hom l’ha anat urbanitzant; té centre comercial cooperatiu.

És un barri-dormitori, amb baixador del tren de Barcelona a Martorell.

Cirera -Maresme-

(Mataró, Maresme)

Barri perifèric, al nord de la ciutat i a la part baixa del veïnat de Cirera, grup de masos dels contraforts de la serra de can Gener.

Sorgí el 1955 quan la nova població immigrada hi inicià la construcció de petites cases familiars.

El 1965 tenia 888 habitatges; és el barri urbanísticament més mal dotat del municipi i un dels de densitat més elevada.

Cinco Rosas

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri de la ciutat. Nom d’inspiració falangista donat a una de les Unidades de Viviendas de Absorción Social, construït per l’Organización Sindical del Hogar per tal d’absorbir les famílies de les zones de barraques de Barcelona, bé que hom no respectà plenament aquesta finalitat en la distribució.

Aquest barri, format per blocs, tenia prop de 8.000 habitants els anys 1970. Era urbanitzat -però en estat d’abandonament- i no tenia cap centre d’atenció autònom, llevat d’una cooperativa de consum. Constituí un barri-dormitori de Barcelona.

Cerdanyola -Maresme-

(Mataró, Maresme)

Barri perifèric, vora la riera d’Argentona. Antic veïnat de població disseminada, a partir del 1928, amb la inauguració del tramvia de Mataró a Argentona, es formà un primer nucli d’estiueig.

Des del 1950 esdevingué el primer centre, i el més important, d’atracció de la població immigrada, que s’instal·là, al principi, al vessant sud del turó de Cerdanyola (181 m).

D’estructura anàrquica -es format per blocs i per cases fetes pels habitants mateixos-, manca de molts serveis bàsics; el 1965 tenia 2.873 habitatges (el 22,6% del total de Mataró). En alguns sectors hi ha densitats de més de 300 h/ha.

Hi han estat traslladades diverses indústries.

Catalana, la -Barcelonès-

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri de la ciutat, a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l’àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà.

Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana (Companyia de Fluid Elèctric). El terreny fou urbanitzat i parcel·lat d’acord amb la idea de la caseta i l’hortet.

Emplaçat en plena zona verda (pla comarcal del 1953) i afectat per inundacions (1962), ha sofert una progressiva deterioració. Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial.

Cases del Congrés, les

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, en forma de blocs d’habitatges (dotats dels serveis bàsics), entre la plaça de Maragall i la Meridiana.

Fou creat, amb motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952) i amb la iniciativa del bisbat i l’ajut de l’Instituto Nacional de la Vivienda, per una entitat constructora de caràcter benèfic, per tal d’ajudar a resoldre el greu dèficit d’habitatges de Barcelona.