Antic municipi i actual barri, agregat a la ciutat el 1897, i que en principi fou una dependència de Sarrià.
Està situat entre Sarrià (nord) i Sants i l’Eixample (sud), i entre Sant Gervasi (est) i l’Hospitalet de Llobregat (oest).
El centre o nucli vell correspon a l’antiga Casa de la Vila i l’església parroquial del Remei.
Comprèn el sector alt de la Diagonal (Pedralbes). Hi ha establerts centres d’ensenyament (universitat), assistencials, esportius (estadi del F.C. Barcelona) i de serveis.
Barri industrial, a la confluència del torrent de Sant Corneli amb el Llobregat, que forma ací el congost de la Consolació.
Hi ha els jaciments de lignit que començaren a ésser explotats el 1906. Actualment hom n’extreu 35.000 tones mensuals, que consumeix quasi íntegrament la central tèrmica. L’empresa explotadora (Carbons de Berga SA) ocupa 1.120 treballadors.
El santuari de la Consolació (642 m alt), que li dóna nom, és un edifici del segle XVII que fou decorat amb pintures de Salvador Viladomat; la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del segle XIII.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri de la ciutat, al límit amb Barcelona (coll Blanc), ciutat amb la qual és unit per la carretera de Collblanc.
Era format, el segle XIX, per un nucli de casetes al voltant de la carretera general a Madrid, on s’instal·laren pagesos valencians. S’expandí durant el primer terç del segle XX amb la instal·lació d’algunes fàbriques de vidre i metal·lúrgiques i amb població immigrada provinent de Múrcia que arribà a Barcelona els anys 1920 (obres del metro i de l’Exposició Internacional).
Els anys 1960 hi hagué un procés paral·lel de remodelatge (construcció de blocs als indrets de les antigues casetes d’un o dos pisos). El 1969 tenia una població d’uns 27.000 habitants.
Barri, a la part alta de la ciutat, al vessant septentrional del coll de Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll o d’en Falcó (249 m alt), unit al massís de Collserola pel coll dels Penitents, i el turó del Carmel, vora el santuari del Coll (antic monestir de la Font-rúbia), actualment parròquia.
Es formà a l’últim terç del segle XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del segle XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins. El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca.
Els anys 1950 i 1960 fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya (amb sectors de barraques). Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la part alta.
Actualment és unit al barri del Carmel.
Barri de la ciutat, a l’antic terme d’Horta, en una fondalada entre la Creueta del Coll, la Vall d’Hebron i l’antic nucli d’Horta.
Es formà durant el primer terç del segle XX amb la construcció de nombroses caseries envoltades d’un petit hort prop d’un nucli antic de masies de Sant Genís dels Agudells.
Durant els anys 1950 s’hi establí població immigrada. És mancat d’urbanització. Prop del barri hi ha un seminari salesià dins la propietat de Martí i Codolar.
Barri a l’est de la ciutat, a l’antic nucli de Sant Martí de Provençals.
Situat entre la plaça de les Glòries Catalanes i la Verneda, es formà al voltant del carrer del Clot, en un lloc d’hortes anomenat Clot de la Mel, i s’ha convertit en una zona industrial.
Està dividit per l’autopista Barcelona-Mataró i la línia del tren, que hi té estació.
Barri, a l’extrem septentrional del municipi, al límit amb el de Montcada i Reixac, dins l’antiga quadra de Vallbona, agregada el segle XIX a Sant Andreu de Palomar.
Fou construït a partir del 1965 per iniciativa privada, amb una previsió per a 25.000 habitants.
És emplaçat, en fort pendent, en una vall del vessant septentrional del turó de les Roquetes, que l’aïlla del centre urbà. La zona situada vora la carretera del Vallès concentra els serveis (hi ha el mercat).
La població és formada principalment per immigrants de llengua castellana i és fonamentalment obrera; hi ha un 5% d’agents d’ordre públic. És un barri-dormitori.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri perifèric de la ciutat, vora la carretera a Martorell.
Fou promogut per una cooperativa dels habitants (en un 95% immigrats), creada el 1963. El 1970 hom havia construït 1.760 habitatges dels 2.500 prevists; hom l’ha anat urbanitzant; té centre comercial cooperatiu.
És un barri-dormitori, amb baixador del tren de Barcelona a Martorell.
Barri perifèric, al nord de la ciutat i a la part baixa del veïnat de Cirera, grup de masos dels contraforts de la serra de can Gener.
Sorgí el 1955 quan la nova població immigrada hi inicià la construcció de petites cases familiars.
El 1965 tenia 888 habitatges; és el barri urbanísticament més mal dotat del municipi i un dels de densitat més elevada.
Dades dels Països Catalans 