(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri, entre la carretera d’Esplugues i el ferrocarril a Vilafranca del Penedès, a l’única zona verda projectada en el pla del 1953.
Les modificacions del pla han convertit el barri en un polígon d’habitatges amb una estreta franja de jardins al costat de la via fèrria.
El nombre d’habitatges l’any 1970 era de 4.375.
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)
(o Montcada Bifurcació) Barri, entre el Besós, a l’est, i la línia de ferrocarril, a l’oest.
Es formà a partir del 1920 amb les cases dels ferroviaris i de la fàbrica de ciment Asland. Posteriorment s’hi establiren indústries químiques.
La població és formada en un 60-70% per immigrats no catalans, especialment procedents d’Andalusia. La majoria de cases són d’una sola planta.
Des del 1964 té parròquia independent de Montcada.
Barri perifèric, al nord-est de la ciutat, sobre un pla de pronunciada inclinació, entre la línia de ferrocarril de la RENFE i la carretera de Castellar del Vallès.
Sorgí a partir del 1947 al voltant de l’antiga masia de can Puiggener (esmentada el segle XV amb el nom de mas de Canals).
El seu equipament urbanístic i de serveis és deficient. Prop seu, vers el Ripoll, hi ha el nucli d’habitatges del pla de Can Puiggener, mancat de tota mena de serveis.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
(o Barri Carbonell) Barri de la ciutat, prop de la Zona Franca.
Sorgí el 1929 en traslladar-s’hi el nucli d’escombriaires que habitava, a Barcelona, la zona de la Creu Coberta, convertida en plaça d’Espanya (el nou barri, molt marginat, és conegut també per Barri dels Escombriaires).
La majoria dels habitants són catalans, i la majoria de les cases són d’una sola planta, i els serveis, insuficients.
Barri de la ciutat, situat al vessant sud-oest de Montjuïc, entre la carretera del port i el mar.
Creat pel Patronat Municipal de l’Habitatge per absorbir els habitants de barraques desplaçades, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional del 1952.
És format per blocs de dos i de quatre o cinc pisos.
Barri de la ciutat, sorgit després del 1939 a la part alta de Sarrià, sota la carretera de les Aigües, al voltant de l’antiga masia i font de can Caralleu.
Al costat de les primeres torres foren construïdes, els anys cinquanta, barraques per a immigrants fora de cap pla d’urbanització.
El 1969 hi fou inaugurat un centre esportiu.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri, situat a l’oest del nucli urbà.
Hi ha nombroses hortes (hortalisses i, sobretot, pomeres) regades pel canal de la Infanta, i es conserven algunes antigues masies. La indústria més important és la fàbrica tèxtil dita La Llana de Nubiola i Vilumara.
La població ha augmentat notablement a causa de la immigració, en gran part procedent del País Valencià.
Barri, situat a 3 km del centre de la ciutat, limitat pel ferrocarril, la carretera de Barcelona i el barri de la Creu de Barberà.
Sorgit el 1950, amb la majoria d’immigrants andalusos. És una zona mixta d’habitatges i d’indústria (tèxtil i metal·lúrgica).
L’equipament socio-urbanístic és deficient. Hi predominen els blocs de 4 a 5 pisos. Hi ha dues escoles d’ensenyament primari, on s’agrupen les societats recreatives existents.
Zona d’expandiment urbà de l’antiga vila de Gràcia.
Format a la segona meitat del segle XIX a l’esquerra del passeig de Gràcia, sobretot a partir de la creació del ferrocarril de Sarrià (1882) i del nou tramvia de Sant Gervasi de Cassoles (1887) i que passava pel carrer de Tuset (actual nucli comercial).
A partir del 1888 s’anà confonent amb el nucli de Barcelona.
