(les Masies de Voltregà, Osona)
Fàbrica i antiga colònia industrial, dita també colònia Lacambra, a la dreta del Ter, aigua amunt de la Gleva. Hi ha una fàbrica de fosa i laminació d’aram i d’altres metalls.
Els habitatges del personal han estat traslladats vora el poble de Vinyoles d’Orís.
Barriada de Sant Andreu de Palomar, situada vora el Besòs. L’antic torrent d’Estadella, afluent per la dreta del Besòs, separava el nucli vell de Sant Andreu del raval meridional.
El 1135 Ramon Berenguer III de Barcelona donà els molins d’Estadella a la canònica de Barcelona.
Al començament del segle XX era zona agrícola i d’extracció de sorra, i era habitada per casetes amb hort, d’obrers barcelonins. El Patronat de l’Habitació hi construí el grup de cases barates Milans del Bosch, que acollí immigrants desallotjats de Montjuïc arran de l’Exposició Internacional del 1929, entre els dos nuclis sorgí aviat el barri comercial de la Carolina.
Durant la Segona República hom hi fundà una cooperativa de consum i diverses entitats culturals. L’onada immigratòria dels anys 1940 i 1950 contribuí a desarticular la vida del barri.
Hom construí en aquesta zona el nou nucli del Bon Pastor.
Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat, entre la carretera de Castellar del Vallès i la riera de les Arenes i el carrer de Jaume I.
Format en 1952-60 per blocs d’habitatges dits Grup Ègara, ha donat nom a una zona molt extensa, mixta d’habitatge i indústria, aquesta darrera al costat de la carretera. Hi predominen els edificis d’una planta.
La població, en gran part immigrada, és quasi tota obrera. L’equipament urbà és deficitari. El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes.
L’empresa AEG és una de les més importants de la zona.
Una de les 12 zones administratives de la ciutat. Comprèn el Barri Xinès i es distingeix per les altes densitats d’ocupació del sòl (951 h/ha el 1965) i dels habitatges (4,3 h per habitatge sense rellogats).
Situat a l’antic Raval, és limitat per la Rambla, el carrer de Tallers, la Ronda, el Paral·lel i el passeig de Colom; forma una bigarrada xarxa viària, amb carrers estrets; les cases (la majoria, dels segles XVIII i XIX) tenen un equipament deficient (només el 58% tenen aigua, gas i electricitat). La població activa és, en un 72%, treballadora, i només un 12% dels habitants procedeixen dels Països Catalans (el 1930, era un 69,5%). La densificació es produí des del principi del segle i arribà al màxim el 1930 (1.023,6 h/ha).
Fou una de les zones polèmiques en els projectes urbanístics dels anys 1930. El pla Macià denuncià la situació del Districte Cinquè i la seva alta mortalitat, tot oposant-se al pla de Josep Vilaseca, de caire oficial, únicament viari, que no canviava les condicions dels habitatges; tanmateix, aquest pla fou aprovat per l’ajuntament el 1943.
Barri de la ciutat, a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana (descobertes el 1949), de les quals prengué el nom (la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al segle XVIII). Havia estat emmurallat.
Important al segle XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució; el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves. Després de l’expulsió dels jueus no convertits (1492), la població romangué reduïda a uns 12 focs.
Resta encara un grup de les antigues cases, algunes de les quals descobertes el 1949 en enderrocar el seminari vell, antic col·legi de la Companyia.
Barri, al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Santa Maria de Barberà, al qual pertangué fins al 1959, format a partir dels anys 1940.
La carretera de Barcelona parteix el barri en dues zones.
La urbanització és anàrquica, i la població, és d’origen immigrant en un 80%.
Antic municipi i actual barri, agregat a la ciutat el 1897, i que en principi fou una dependència de Sarrià.
Està situat entre Sarrià (nord) i Sants i l’Eixample (sud), i entre Sant Gervasi (est) i l’Hospitalet de Llobregat (oest).
El centre o nucli vell correspon a l’antiga Casa de la Vila i l’església parroquial del Remei.
Comprèn el sector alt de la Diagonal (Pedralbes). Hi ha establerts centres d’ensenyament (universitat), assistencials, esportius (estadi del F.C. Barcelona) i de serveis.
Barri industrial, a la confluència del torrent de Sant Corneli amb el Llobregat, que forma ací el congost de la Consolació.
Hi ha els jaciments de lignit que començaren a ésser explotats el 1906. Actualment hom n’extreu 35.000 tones mensuals, que consumeix quasi íntegrament la central tèrmica. L’empresa explotadora (Carbons de Berga SA) ocupa 1.120 treballadors.
El santuari de la Consolació (642 m alt), que li dóna nom, és un edifici del segle XVII que fou decorat amb pintures de Salvador Viladomat; la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del segle XIII.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri de la ciutat, al límit amb Barcelona (coll Blanc), ciutat amb la qual és unit per la carretera de Collblanc.
Era format, el segle XIX, per un nucli de casetes al voltant de la carretera general a Madrid, on s’instal·laren pagesos valencians. S’expandí durant el primer terç del segle XX amb la instal·lació d’algunes fàbriques de vidre i metal·lúrgiques i amb població immigrada provinent de Múrcia que arribà a Barcelona els anys 1920 (obres del metro i de l’Exposició Internacional).
Els anys 1960 hi hagué un procés paral·lel de remodelatge (construcció de blocs als indrets de les antigues casetes d’un o dos pisos). El 1969 tenia una població d’uns 27.000 habitants.
Dades dels Països Catalans 