Arxiu d'etiquetes: barris

Cinco Rosas

1 Resposta

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri de la ciutat. Nom d’inspiració falangista donat a una de les Unidades de Viviendas de Absorción Social, construït per l’Organización Sindical del Hogar per tal d’absorbir les famílies de les zones de barraques de Barcelona, bé que hom no respectà plenament aquesta finalitat en la distribució.

Aquest barri, format per blocs, tenia prop de 8.000 habitants els anys 1970. Era urbanitzat -però en estat d’abandonament- i no tenia cap centre d’atenció autònom, llevat d’una cooperativa de consum. Constituí un barri-dormitori de Barcelona.

Cerdanyola -Maresme-

3 Respostes

(Mataró, Maresme)

Barri perifèric, vora la riera d’Argentona. Antic veïnat de població disseminada, a partir del 1928, amb la inauguració del tramvia de Mataró a Argentona, es formà un primer nucli d’estiueig.

Des del 1950 esdevingué el primer centre, i el més important, d’atracció de la població immigrada, que s’instal·là, al principi, al vessant sud del turó de Cerdanyola (181 m).

D’estructura anàrquica -es format per blocs i per cases fetes pels habitants mateixos-, manca de molts serveis bàsics; el 1965 tenia 2.873 habitatges (el 22,6% del total de Mataró). En alguns sectors hi ha densitats de més de 300 h/ha.

Hi han estat traslladades diverses indústries.

Catalana, la -Barcelonès-

1 Resposta

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri de la ciutat, a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l’àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà.

Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana (Companyia de Fluid Elèctric). El terreny fou urbanitzat i parcel·lat d’acord amb la idea de la caseta i l’hortet.

Emplaçat en plena zona verda (pla comarcal del 1953) i afectat per inundacions (1962), ha sofert una progressiva deterioració. Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial.

Cases del Congrés, les

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, en forma de blocs d’habitatges (dotats dels serveis bàsics), entre la plaça de Maragall i la Meridiana.

Fou creat, amb motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952) i amb la iniciativa del bisbat i l’ajut de l’Instituto Nacional de la Vivienda, per una entitat constructora de caràcter benèfic, per tal d’ajudar a resoldre el greu dèficit d’habitatges de Barcelona.

Carmel, el -Barcelona-

6 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, a l’antic terme d’Horta. Al vessant septentrional del turó del Carmel o turó d’en Móra (267 m alt), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel, de la Peira i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.

Els anys 1920 era format principalment per torres d’estiueig; a partir del 1950 s’hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda.

El fort pendent agreuja la manca de planificació urbanística. Els serveis i les comunicacions a mitjans del segle XX eren gairebé inexistents. La població és principalment d’origen andalús.

El santuari del Carmel (la Mare de Déu del Carmel), donà nom al turó i al barri. Al vessant meridional hi ha el parc Güell (1903).

Carig

2 Respostes

(Badalona, Barcelonès)

Sector de la ciutat, situat entre la carretera de Barcelona a França, la riera de Sant Joan, el camí del Fondo de Santa Coloma i el barri de la Salut.

Enclou el barri de Sistrells i el puig Fred (ple de desmunts originats per l’aprofitament de l’argila per a materials de construcció).

És previst de transformar-lo parcialment en zona verda.

Canyet, el -Badalona-

1 Resposta

(Badalona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat.

Era un antic veïnat (tenia 31 cases el 1746) format per torres i masies (entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol), algunes existents ja el segle XIV. El conreu de la vinya, que encara hi predomina, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars (moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona). Hi han sorgit colònies d’estiueig.

L’església del Sant Crist (del 1884 i refeta el 1957) esdevingué parroquial el 1948.

Canyeret, el

2 Respostes

(Lleida, Segrià)

Antic barri de la ciutat, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l’amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrants, fins al punt que el ministeri de l’habitatge (1967) ordenà l’expropiació i l’enderrocament del barri, enllestit el 1971.

Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del segle XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs.

Canya, la -Garrotxa-

2 Respostes

(Sant Joan les Fonts / la Vall de Bianya, Garrotxa)

Poble, a la riba esquerra del Fluvià, dins l’àrea d’influència d’Olot.

El nucli és divideix entre la Canya de Baix, del municipi de Sant Joan les Fonts, i la Canya de Dalt, en un enclavament (0,85 km2) del municipi de la Vall de Bianya entre els d’Olot i Sant Joan les Fonts.

És un nucli industrial (tèxtil).

Can Tunis * -Barcelona-

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Veure> Cantunis  (barri de la ciutat).