(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Barri, al sud-est del poble.
Es començà a construir al voltant del 1970 i és format per grans blocs d’habitatges.
Barri-dormitori de les zones industrials properes, consta d’uns 4.000 habitatges.
Barri de l’antic municipi d’Horta. Sorgí al primer terç del segle XX en forma de ciutat jardí, i s’estengué pel vessant nord de la muntanya Pelada. Fou iniciativa de Pere Fargas i Sagristà.
Actualment dóna nom, encara, a una plaça i a un passeig.
Barri de l’antic municipi de Sants.
Conserva la fàbrica Casarramona, edifici modernista de Puig i Cadafalch, i la Casa del Drapaire, edifici d’habitatges situat a la Gran Via de les Corts Catalanes.
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri obrer, al sud-est del municipi, a la fondalada entre el passeig de Circumval·lació i el camí vell de Badalona.
Sorgí els anys 1920 amb motiu de la manca d’habitatge per als immigrants a Barcelona a causa de les obres de l’Exposició Internacional del 1929. El seu gran creixement s’inicià el 1950, i d’antuvi una gran part dels habitatges eren construïts pels mateixos habitants.
En 1960-70 la població es triplicà, fins al punt que esdevingué el barri de més vitalitat de Santa Coloma i el més combatiu des del punt de vista reivindicatiu.
El 1972 hi fou creat el centre cultural Amics del Fondo, i el 1973 la Biblioteca Popular del Fondo.
(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)
Barri obrer, a 2 km del centre urbà, aigua avall de la riera de Caldes.
Sorgit els anys 1930 com a ciutat-jardí, el seu creixement posterior fou impulsat pel procés d’industrialització del Vallès dels anys 1950 i 1960.
La construcció hi ha estat efectuada d’una forma anàrquica i no ha anat acompanyada de les més mínimes obres d’urbanització.
Hi ha una escola municipal i el baixador de Santa Perpètua de Mogoda del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri obrer, a l’extrem nord del municipi, al límit amb el terme de Barcelona i amb els barris de Collblanc i de la Torrassa. És un barri dormitori, constituït per blocs de pisos, aïllat del centre de l’Hospitalet.
El 1958, quan hi habitaven ja uns deu mil habitants, fou aprovat el pla parcial d’ordenació urbana de la Florida, que hi preveia un augment de la població fins als 20.000 h, xifra que el 1971 s’havia doblat de sobra i havia provocat un gros dèficit d’equipament urbà, sobretot escolar. La densitat de població (697 h/ha) és alta.
Hi ha dos mercats municipals i estació de ferrocarril metropolità.
Des del 1973 dóna nom a un dels sis districtes administratius de l’Hospitalet. Hi ha en projecte la construcció d’un parc públic.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Barri, al vessant occidental de la serra de Collserola. Fou projectat per Pearson a la primeria del segle XX.
Bé que inicialment fou un lloc d’estiueig i esbarjo, a partir dels anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri de la ciutat, al vessant sud de la muntanya de Sant Pere Màrtir, al límit amb el terme de Barcelona.
Es formà al començament del segle XX, i el 1923 s’hi inicià la construcció d’una urbanització. Fins el 1936 fou un nucli residencial d’estiueig, burgès i menestral.
A partir del 1940 l’onada immigratòria a la comarca de Barcelona l’anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi instal·la l’any 1973 l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s’ha anat reconvertint en zona residencial.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri, a l’extrem est del municipi, al límit amb l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat.
Programat com a zona d’habitatges pel pla comarcal del 1953, s’ha convertit en zona mixta d’indústria (CAMPSA) i d’agricultura, amb un nucli antic de cases d’una i de dues plantes.
Barri residencial obrer, als afores de la ciutat, a l’oest, a la vora de la carretera de l’Espelt.
Format en 1950-60 per cases d’una planta, unifamiliars, en la major part.
L’equipament urbà és encara deficient.
Dades dels Països Catalans 