(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri industrial, situat al nord-oest del terme, a l’esquerra del Besòs, damunt el barri de la Verneda.
Es desenvolupà a partir del 1955, prèvia aprovació d’un pla parcial d’ordenació, les indústries hi són de dimensions mitjanes.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Barri residencial i d’estiueig, situat al límit amb el terme de Molins de Rei (Baix Llobregat), al cim de la petita serra que separa Valldoreix del veïnat de la Rierada.
Antic volcà (541 m alt), situat al sud-oest de la ciutat. El 1835 hi fou bastida una torre de defensa.
Modernament els seus vessants han estat urbanitzats; s’hi troba el nou barri de Montolivet (o de Sant Pere Màrtir), amb capacitat per a unes 300 famílies, de tipus residencial (cases d’una sola planta).
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Barri de la ciutat, situat 1,5 km al sud del centre urbà.
Sorgit al principi del segle XX, és centre residencial i d’estiueig, format per nombroses torres voltades de jardí.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri mixt d’habitatges i indústria, situat a l’extrem sud-oest del nucli urbà, al límit amb el terme de Cornellà de Llobregat.
Dóna nom al sector la fàbrica de motocicletes Montesa, construïda el 1964 pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà.
(Lleida, Segrià)
Partida de l’horta, al nord de la ciutat, al límit amb el terme de Vilanova d’Alpicat, que rebé aquest nom pel fet d’haver-hi rebut terres un membre del llinatge Montcada arran de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, el 1149.
Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada, desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada, dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del segle XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri residencial perifèric del sector nord de la ciutat, situat als vessants de la serra de Collserola, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.
És un dels primers grans polígons (31 ha) promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge; fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes G. Giráldez, P. López Iñigo i X. Subias i Fages (pla modificat per l’ajuntament, que afegí un pis d’alçada als blocs), i en la segona fase (1961) per P. López i J. Soteras, entre d’altres.
La urbanització d’aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l’àrea de Barcelona, s’inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM.
La població prevista era d’uns 10.000 h. Hi resideixen principalment obrers qualificats i funcionaris.
A la part més alta del vessant hom edificà posteriorment (1963-68) un grup de setanta habitatges unifamiliars.
A la part baixa, i a frec de la Vall d’Hebron, hom hi ha construït el velòdrom d’Horta (1983-84), que fou premi FAD l’any 1984 i que fou una de les instal·lacions de l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron.
(Mataró, Maresme)
Barri situat al nord de la ciutat, a la primera línia de turons.
La seva urbanització començà els anys 1950 amb la construcció de cases unifamiliars al sector més baix (els Molins Baixos) i cases auto-construïdes per immigrants.
Actualment hom construeix cases de pisos que van substituint les anteriors, especialment en l’extensió del barri vers la riera de Cirera, àrea anomenada can Clavell.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri, situat al nord del centre urbà, prop de la carretera de Martorell, abans de la Ciutat Cooperativa.
Hi ha l’Institut Psiquiàtric.
Format per petites cases d’estiueig (1971), hom hi ha construït blocs d’habitatges.
Dades dels Països Catalans 