Arxiu d'etiquetes: barris

Montserrat, barri de -Igualada-

(Igualada, Anoia)

Barri perifèric de tipus residencial i obrer, al nord-oest del centre urbà, prop de l’antiga carretera de Barcelona a Lleida, havent travessat el pont de Can Riba.

Promogut per l’Obra Sindical del Hogar, els blocs d’habitatges foren bastits a partir del 1960.

Montolivet, el -Garrotxa-

(Olot, Garrotxa)

Antic volcà (541 m alt), situat al sud-oest de la ciutat. El 1835 hi fou bastida una torre de defensa.

Modernament els seus vessants han estat urbanitzats; s’hi troba el nou barri de Montolivet (o de Sant Pere Màrtir), amb capacitat per a unes 300 famílies, de tipus residencial (cases d’una sola planta).

Montflorit -Vallès Occidental-

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Barri de la ciutat, situat 1,5 km al sud del centre urbà.

Sorgit al principi del segle XX, és centre residencial i d’estiueig, format per nombroses torres voltades de jardí.

Montesa -Baix Llobregat-

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri mixt d’habitatges i indústria, situat a l’extrem sud-oest del nucli urbà, al límit amb el terme de Cornellà de Llobregat.

Dóna nom al sector la fàbrica de motocicletes Montesa, construïda el 1964 pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà.

Montbau

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial perifèric del sector nord de la ciutat, situat als vessants de la serra de Collserola, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.

És un dels primers grans polígons (31 ha) promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge; fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes G. Giráldez, P. López Iñigo i X. Subias i Fages (pla modificat per l’ajuntament, que afegí un pis d’alçada als blocs), i en la segona fase (1961) per P. López i Josep Soteras, entre d’altres.

La urbanització d’aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l’àrea de Barcelona, s’inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM. La població prevista era d’uns 10.000 h. Hi resideixen principalment obrers qualificats i funcionaris.

A la part més alta del vessant hom edificà posteriorment (1963-68) un grup de setanta habitatges unifamiliars. A la part baixa, i a frec de la Vall d’Hebron, hom hi ha construït el velòdrom d’Horta (1983-84), que fou premi FAD l’any 1984 i que fou una de les instal·lacions de l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron.

Molins de Dalt

(Pont de Molins, Alt Empordà)

(o Molins)  Nucli antic del poble, situat a l’esquerra de la Muga, aigua amunt del pont de la carretera de Barcelona a Perpinyà que ha donat origen al nou nucli, que és el cap del municipi.

Molins, els -Maresme-

(Mataró, Maresme)

Barri situat al nord de la ciutat, a la primera línia de turons.

La seva urbanització començà els anys 1950 amb la construcció de cases unifamiliars al sector més baix (els Molins Baixos) i cases auto-construïdes per immigrants.

Actualment hom construeix cases de pisos que van substituint les anteriors, especialment en l’extensió del barri vers la riera de Cirera, àrea anomenada can Clavell.

Molí Nou, el -Baix Llobregat-

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri, situat al nord del centre urbà, prop de la carretera de Martorell, abans de la Ciutat Cooperativa. Hi ha l’Institut Psiquiàtric.

Format per petites cases d’estiueig (1971), hom hi ha construït blocs d’habitatges.

Mira-sol

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Barri de la ciutat, uns 600 m a llevant del centre urbà i unit actualment a Valldoreix. És parcialment urbanitzat.

Si bé en el seu origen fou un barri amb funcions de segona residència, compta cada cop més la població censada amb residència fixa.

Té estació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Barcelona a Terrassa.

Miranda, la -Baix Llobregat-

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri de la ciutat, situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, entre la Ciutat Diagonal i el terme de Sant Just Desvern (dins el qual ha crescut posteriorment).

Té l’origen en una urbanització del tipus ciutat-jardí promoguda el 1934 per iniciativa privada; el 1950 tenia prop d’un centenar de torres.

S’ha anat deteriorant i s’ha convertit, en part, en barri residencial obrer (hi ha algunes barraques, també).

L’autopista de Barcelona a Molins de Rei l’ha aïllat del centre urbà.