(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri perifèric de la ciutat, situat al límit amb el terme de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà.
Hi ha la caserna de la Remunta.
Arxiu d'etiquetes: barris
Remolins -Tortosa-
(Tortosa, Baix Ebre)
Raval de la ciutat, al nord del nucli antic.
S’hi localitza l’església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al segle XI. També hi havia hagut l’església de Sant Nicolau i el call jueu; s’hi ha trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab.
La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger.
Enderrocada la muralla al començament del segle XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església.
Remei, el -Badalona-
(Badalona, Barcelonès)
Barri obrer i perifèric de la ciutat, a l’oest del centre urbà, al límit amb Sant Adrià de Besòs.
És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d’equipament urbà.
Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l’Obra Sindical, travessat després per l’autopista de Mataró.
Rebato, el
Raval, el -Barcelona-
(Barcelona, Barcelonès)
Sector de la ciutat, situat fora del recinte emmurallat, entre la Rambla, el carrer de Pelai, les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, el Paral·lel i el passeig de Colom, conegut per Districte Cinquè.
Antic sector d’hortes, s’hi instal·laren a l’edat mitjana institucions hospitalàries i convents, àdhuc després de restar envoltat pel tercer cercle de muralles (Sant Pau del Camp, Hospital de la Santa Creu, Casa de Convalescència, Col·legi de Cirurgia, Sant Agustí).
Al segle XVIII s’inicià la seva urbanització (carrer Nou) i s’hi instal·laren les primeres indústries i els primer habitatges. El gran creixement de la ciutat i la permanència de les muralles fins a mitjan segle XIX motivà l’alçada dels edificis, la construcció d’una bigarrada xarxa viària i l’inici de la densificació del barri.
L’amuntegament i la manca de salubritat han estat els trets característics del barri des de la fi del segle XIX i han motivat l’aparició de plans com el pla de Reforma Interior i el pla Macià que tractaren, sense èxit, de resoldre’n els problemes.
Raval, el -Santa Coloma de Gramanet-
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri perifèric, al sector muntanyós del sud del centre urbà.
Forma un continu urbà amb el barri de Llefià (Badalona) i limita també amb Sant Adrià de Besòs, la industrialització del qual ha influït en el creixement urbà del barri.
Sorgí al primer terç del segle XX amb casetes unifamiliars amb hort i jardí, i els anys 1960 i 1970 s’hi edificaren cases de pisos sense cap mena de planificació.
Hi ha el sanatori de l’Esperit Sant.
Racó de Salou, el
Sector de la zona litoral del municipi, a llevant del cap de Salou, davant la platja del Racó, sorrenca, prolongada per la de la Pineda vers Tarragona.
Ha esdevingut un important nucli residencial i turístic (hotels, restaurants, xalets, apartaments).
Quintana
(Reus, Baix Camp)
Barri residencial de la ciutat, als afores de la ciutat, prop de la carretera de Montblanc.
Es formà el primer terç del segle XX com a grup de xalets de famílies menestrals.
Putxet, el
(o el Puget, o el Putget) Barri i turó (135 m alt) de la ciutat, situat a la part alta de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Gervasi, al seu límit amb Gràcia.
Es començà a urbanitzar a partir del 1845 i a causa de l’expansió urbana de Gràcia; s’hi construïren torretes, on visqueren personatges del món de l’art i les lletres (Carles Riba, Josep Amat, Olga Sacharoff), i grans casals de burgesia barcelonina, com el de la família Bertran i Musitu.
Donà nom a un dels tres districtes de Sant Gervasi (1857). En els darrers anys ha estat edificada gran part de la muntanya substituint les antigues formes per cases de pisos que han densificat extraordinàriament aquest sector.
El 1970 fou inaugurat el parc municipal del Turó del Putxet (3,97 ha), on hi ha les instal·lacions d’un centre meteorològic.
Puigberenguer
(Manresa, Bages)
Partida, al nord-oest de la ciutat, centrada pel turó testimoni del mateix nom (85 m damunt i a l’esquerra del Cardener), vestigi d’una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l’Elephas meridionalis i d’altres exemplars de la fauna pre-glaciar.
El topònim surt documentat des del segle XIII.
Dades dels Països Catalans 