Arxiu d'etiquetes: barris

Pomar -Badalona-

(Badalona, Barcelonès)

Barri obrer, perifèric, situat al nord del terme i aïllat del centre urbà per l’autopista de Mataró.

Format fins al decenni del 1950 per masies i algunes torres d’estiueig, l’Obra Sindical del Hogar hi programà el 1967 l’edificació d’una Unidad Vecinal de Absorción (UVA) amb 2.000 habitatges.

El lloc, esmentat ja al segle XI, formà una quadra, dita també de Blanes pel fet d’haver pertangut a aquest llinatge, del qual passà als Centelles i després als Moncayo, marquesos de Coscoyuela de Fantova i comtes de Fuentes, als Pignatelli, ducs de Solferino, i als Llançà.

Polvorí, el

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat en un altiplà al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc.

Promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge. Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d’acollir barraquistes (de la Diagonal, el Morrot, Somorrostro, Sant Sebastià) amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1953.

Format per blocs d’habitatges, té greus deficiències de construcció, d’urbanització i de serveis públics.

Li dóna nom un polvorí del segle XVII que es conserva.

És voltat per pedreres del Foment d’Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya.

L’any 1985 la seva població juntament amb la de Can Clos totalitzava uns 19.700 h.

Polvorers, els

(Manresa, Bages)

Barri industrial, a la dreta del Cardener, aigua avall del pont Vell, al lloc d’uns antics molins fariners i drapers convertits en fàbrica de pólvora el 1540.

La propietat d’aquesta indústria passà dels consellers de la ciutat a particulars i, des del 1789, a l’estat.

Suprimida el 1865, la substituí una fàbrica de filats i teixits de cotó.

Poblet, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Nom donat al començament del segle XX al sector de l’Eixample, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, urbanitzat a partir del 1868 i conegut actualment per barri de la Sagrada Família.

Poble-sec, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat als vessants septentrionals de Montjuïc, entre el Morrot i la plaça d’Espanya. És mixt d’habitatge i indústria i és habitat principalment per menestrals i obrers.

Es començà a formar entre el 1856 i el 1867 amb la urbanització del sector situat prop de les Hortes de Sant Bertran, fora ja del projecte d’eixample de Cerdà; no fou legalitzada fins el 1907. El nom oficial fou l’eixample de Santa Madrona.

Format per carrers estrets amb fort pendent, des del començament del segle XX hi hagué importants nuclis de barraques a la part alta del barri.

Poblenou de la Salut, el

(Sabadell, Vallès Occidental)

Barri de la ciutat, situat al nord-est de la ciutat, a 5 km del centre. S’estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell.

Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys 1950. Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcel·les a terminis.

Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri.

Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics.

Poblenou, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, correspon a la part marítima de l’antic terme de Sant Martí de Provençals, situat entre el parc de la Ciutadella i el terme de Sant Adrià de Besòs.

Antiga zona de maresmes, es desenvolupà com a conseqüència del creixement industrial de Barcelona i es convertí en una de les primeres zones industrials de la ciutat.

Un dels seus carrers més importants és l’antiga carretera de Badalona, avui carrer de Pere IV, i el centre del barri és constituït per la Rambla o Passeig del Triomf.

Amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, s’hi efectuà la urbanització de la façana marítima, per construir-hi la vila olímpica.

Platja de Miami, la

(Mont-roig, Baix Camp)

(o Miami Platja) Urbanització turística, situada a la platja, a la cala Figuera.

A partir del boom turístic dels anys 1960 hom hi bastí bon nombre d’apartaments i xalets. Hi ha càmpings.

Platja de Calafell, la

(Calafell, Baix Penedès)

Barri marítim, al sud de la vila.

Centre d’estiueig i turisme, d’ençà del decenni del 1960, en què s’originà el gran boom turístic.

Planeta, la

(el Pont d’Armentera, Alt Camp)

Barri, a l’esquerra del Gaià, el 1981 se segregà del municipi d’Aiguamúrcia.