Barri residencial, situat a l’extrem nord-est del centre urbà, al lloc anomenat, també, de Palau durant el segle XIX.
És format per blocs d’habitatges i cases unifamiliars urbanitzades segons el model de la ciutat jardí seguint un vell projecte del 1924.
Fou promogut els anys quaranta per la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró.
(Begur, Baix Empordà)
Barri marítim, situat davant la cala de sa Riera, situada al peu del massís de Begur, entre la punta Espinuda i la punta de la Creu.
És un lloc pintoresc i centre d’atracció turística i residencial.
L’antiga església de Santa Reparada esdevingué la del convent de mínims del 1699 al 1835.
(Folgueroles, Osona)
Raval, situat un km al nord-oest del poble.
Es formà a partir del segle XVIII en uns solars venuts pels barons de la masia de la Ricardera.
El 1860 tenia ja un nucli de 58 famílies.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic barri de la ciutat, situat a llevant del rec Comtal, al voltant de l’antic pla d’en Llull i que englobà, també, el després anomenat barri de Santa Maria del Mar.
La seva edificació començà al segle XIII i fou conegut durant el segle XIV per la Vilanova. Fou suburbi extrem fins el 1438 i el 1513 quedà protegit pel baluard marítim de llevant.
El 1715 Felip V manà d’enderrocar parcialment aquest barri -que s’havia distingit en la llarga resistència durant el setge de Barcelona- per tal de construir-hi una fortalesa militar (la Ciutadella) (1716-19) ideada per l’enginyer militar Próspero de Verboom, autor del projecte del nou barri de la Barceloneta que havia d’allotjar la població foragitada de la Ribera.
Foren enderrocats, a compte dels mateixos propietaris expropiats sense indemnització, uns 1.200 edificis amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara. La torre barroca de Sant Joan fou transformada en presó militar.
El 1869 la Junta Revolucionària, per iniciativa del general Prim, donà els terrenys de la Ciutadella a la ciutat, que els urbanitzà i convertí, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona (1888), en el parc de la Ciutadella.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri perifèric de la ciutat, situat al límit amb el terme de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà.
Hi ha la caserna de la Remunta.
(Tortosa, Baix Ebre)
Raval de la ciutat, al nord del nucli antic.
S’hi localitza l’església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al segle XI. També hi havia hagut l’església de Sant Nicolau i el call jueu; s’hi ha trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab.
La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger.
Enderrocada la muralla al començament del segle XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església.
(Badalona, Barcelonès)
Barri obrer i perifèric de la ciutat, a l’oest del centre urbà, al límit amb Sant Adrià de Besòs.
És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d’equipament urbà.
Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l’Obra Sindical, travessat després per l’autopista de Mataró.
(Barcelona, Barcelonès)
Sector de la ciutat, situat fora del recinte emmurallat, entre la Rambla, el carrer de Pelai, les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, el Paral·lel i el passeig de Colom, conegut per Districte Cinquè.
Antic sector d’hortes, s’hi instal·laren a l’edat mitjana institucions hospitalàries i convents, àdhuc després de restar envoltat pel tercer cercle de muralles (Sant Pau del Camp, Hospital de la Santa Creu, Casa de Convalescència, Col·legi de Cirurgia, Sant Agustí).
Al segle XVIII s’inicià la seva urbanització (carrer Nou) i s’hi instal·laren les primeres indústries i els primer habitatges. El gran creixement de la ciutat i la permanència de les muralles fins a mitjan segle XIX motivà l’alçada dels edificis, la construcció d’una bigarrada xarxa viària i l’inici de la densificació del barri.
L’amuntegament i la manca de salubritat han estat els trets característics del barri des de la fi del segle XIX i han motivat l’aparició de plans com el pla de Reforma Interior i el pla Macià que tractaren, sense èxit, de resoldre’n els problemes.
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri perifèric, al sector muntanyós del sud del centre urbà.
Forma un continu urbà amb el barri de Llefià (Badalona) i limita també amb Sant Adrià de Besòs, la industrialització del qual ha influït en el creixement urbà del barri.
Sorgí al primer terç del segle XX amb casetes unifamiliars amb hort i jardí, i els anys 1960 i 1970 s’hi edificaren cases de pisos sense cap mena de planificació.
Hi ha el sanatori de l’Esperit Sant.
Dades dels Països Catalans 