Un dels quatre barris en què es divideix tradicionalment la ciutat de Xàtiva.
Barreres, les
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: barris
Barracar, es
Barri, raval agrícola situat al nord i nord-est, format entre els segles XVII i XIX.
Barcelona, port de *
(Catalunya)
Veure> Port de Barcelona (barri i zona de la ciutat).
Favara de Matarranya (Matarranya)
Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 101,63 km2, 240 m alt, 1.231 hab (2014)
A la zona de parla catalana de l’Aragó i estès a banda i banda de les conques baixes del Matarranya i del riu d’Algars, poc abans de la seva confluència a Nonasp. Gairebé la meitat del terme és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, al fons de les valls dels dos rius (oliveres, cereals, hortalisses i vinya) i de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). La ramaderia (ovina, cabrum i porcina) hi té importància, hi ha apicultura i avicultura. Hom explota jaciments de guix. La indústria adobera hi ha tingut un cert desenvolupament i també n’hi ha d’alimentària -molins d’oli-, d’adobs i tèxtil. Àrea comercial de Móra d’Ebre.
La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba al peu de l’ermita de Santa Bàrbara i de les ruïnes de l’antic castell de Favara; s’hi destaca l’església parroquial fortificada de Sant Joan, gòtica del segle XVII.
Dins el terme hi ha el barri de l’estació de Favara, el despoblat de Vallbona i el sepulcre romà de Favara. L’orde de Calatrava hi establí la comanda de Favara.
Escaró (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 15,21 km2, 881 m alt, 121 hab (2013)
Estès per la vall Marçana, a la dreta de la Tet. El terreny, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional (puig de les Tres Esteles i de la Segalissa).
Prop del coll de la Llosa hi ha un important grup de mines de ferro, que han deixat d’ésser explotades des del 1963. També hi ha mines de fluorita en explotació, un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la bastida d’Oleta. Limitada activitat agrícola de secà (arbres fruiters, vinya i pasturatges) i ramadera (ovins). Àrea comercial de Perpinyà. Els darrers anys la població ha minvat notablement.
El poble, esmentat ja el 876, és dividit en dos sectors: Escaró d’Avall i Escaró d’Amunt, situats als vessants orientals del coll de la Llosa, prop del torrent de l’Orri, a mig camí dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Martí, d’origen romànic, la qual fou reconstruïda el 1954.
El terme comprèn, a més, el poble d’Aituà.
Er (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 25,92 km2, 1.335 m alt, 620 hab (2012)
(fr: Err) Estès per la vall d’Er, i accidentat pel vessant oest del Puigmal, on neix el riu d’Er, afluent esquerrà del Segre, la serra de l’Artiga i la tossa d’Er (2.346 m alt) i la del Pas dels Lladres. La major part del territori és cobert de bosc i pastures.
Economia basada en la ramaderia bovina (cooperativa lletera) i l’agricultura (cereals, arbres fruiters i patates); hi ha prats artificials. També és un important centre d’estiueig. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble està dividit en dos sectors, Er de Baix, a la dreta del riu d’Er, i Er de Dalt, on hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Er, amb una imatge romànica, bruna, molt venerada a la comarca, que correspon a l’antiga parròquia; i la nova església parroquial de Sant Genís, amb una inscripció del 930. Estació d’esquí d’Er-Puigmal.
Encamp (Andorra)
Parròquia d’Andorra: 84 km2, 1.238 m alt, 13.084 hab (2012)
La segona de les set en què és dividit el Principat d’Andorra. El terme comprèn el territori del Pas de la Casa (a l’anomenada solana d’Andorra), on hi ha la frontera amb l’estat francès, i l’estació d’esquí del Pas de la Casa. Dins el terme hi ha també l’estany d’Engolasters, la central hidroelèctrica FHASA i les dues emissores radiofòniques del Principat: Ràdio Andorra i Ràdio de les Valls.
L’economia local es basa en el comerç i el turisme, que ha afavorit el desenvolupament de la construcció i de la indústria hotelera, causes del gran creixement demogràfic.
El poble es troba a la vall de Valira d’Orient; se’n destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, que conserva el primitiu campanar romànic. Per Carnaval hi té lloc el famós ball de l’Ossa.
Dins el terme hi ha també l’església pre-romànica de Sant Jaume dels Cortals i diversos nuclis de població com Vila, la Mosquera, el Tremat i les Bons. Actualment són deshabitades les bordes de Castellar, els Cortals d’Encamp (a la vall dels Cortals) i la farga d’Encamp o d’en Picard.
Barberes, les
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Barri, situat entre la ciutat i el port, al llarg de la carretera de València.
Corbera del Castell (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,25 km2, 160 m alt, 717 hab (2012)
(fr: Corbère) Situat entre la zona muntanyosa dels Aspres i el Riberal, a la dreta del riu del Bulès, afluent de la Tet, drenat per la sèquia o canal de Corbera.
Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (hortalisses, vinya i arbres fruiters), són limitats, circumstància que ha provocat un important descens demogràfic iniciat ja a mitjan segle XIX, després de la segregació de Corbera de les Cabanes, el 1856.
El cap del municipi és avui el barri dels Cortals, sorgit al peu d’un turó on hi ha l’antic poble, dit de Corbera d’Amunt (o de Munt), situat al coster d’un turó, damunt del qual s’aixeca l’antic castell de Corbera, que ha estat restaurat. L’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, ocupa el lloc de l’antiga capella del castell. Al poble destaca també l’antiga església parroquial de Sant Pere del Bosc.
Coix (Baix Segura)
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 16,76 km2, 16 m alt, 7.188 hab (2014)
(cast: Cox o Coj) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana deltaica dels rius Segura i Vinalopó, al límit amb el camp de la Murada.
El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, molt repartida entre el regadiu (hortalisses, principalment, i arbres fruiters), regada per la sèquia de Coix, filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura; i el secà (cereals, figueres i garrofers) i que aprofita pràcticament la totalitat de la superfície del terme. Pedreres. Àrea comercial d’Oriola.
El poble, format per dos nuclis actualment units (Coix Vell i Coix Nou), es troba al peu septentrional de la serra, sota un esperó on fou erigit un castell (1466); hi destaca l’església parroquial de Sant Joan, bastida el 1776 per Miquel Francia.
Dades dels Països Catalans 