Fira de la ciutat, també anomenada dels Encants.
Hi ha roba de segona mà, mobles i tota mena d’utensilis, que es feia antigament a Barcelona, tots els dies al passeig de Sant Joan, i que posteriorment es féu determinats dies de la setmana.
Després passà a instal·lar-se a la Torrassa i al Clot, on encara subsisteix.
(o Barri Xino) Nom d’un sector de la ciutat, comprès entre la Rambla i el Paral·lel, des de l’Arc del Teatre fins al carrer de Sant Pau, que correspon a la part de marina del Districte Cinquè.
Socialment i urbanísticament molt degradat, ha mantingut fins fa poc el caràcter propi (clubs, prostíbuls, cabarets, etc.) que alguns literats estrangers van magnificar.
La reforma urbanística i la recuperació d’edificis antics per a serveis han canviat a poc a poc la seva fesomia.
Nom del nucli medieval de la ciutat, bastit dins les muralles romanes al voltant de la catedral i de les antigues residències canonicals.
S’hi troba un gran nombre d’edificis d’importància història i artística, tals com, a més de la catedral, el Palau Reial, amb la capella de Santa Àgata, l’Ajuntament, el palau de la Generalitat, el palau del lloctinent, l’Arxiu Municipal, el palau del Bisbe, el Centre Excursionista de Catalunya (que conserva tres de les columnes de l’antic temple romà), i les esglésies de Sant Sever i de Sant Felip Neri (barroques) i de Sant Just (gòtica).
Modernament el barri ha pres un destacat valor cultural a causa del nombre d’institucions que hi tenen la seu.
(o Banyoles) Nom del delta del Llobregat a l’edat mitjana.
Sector de marina dels antics termes de Sant Boi de Llobregat (els Banyols de Sant Boi, esdevingut més tard el Prat de Sant Boi, dellà Aigua o de Llobregat) i de Santa Eulàlia de Provençana (els Banyuls de Provençana, esdevinguda més tard el Prat de Provençana o deçà Aigua).
(Badalona, Barcelonès, 1929 – )
Club esportiu. Manté seccions de natació, vela, gimnàstica i voleibol.
Alguns dels seus socis (1.500) han estat figures destacades en les competicions nàutiques, 12 vegades campions d’Espanya de patí a vela.
Enllaç web: Club Natació Badalona
(Badalona, Barcelonès, 15 maig 1903 – )
Club esportiu. Sorgí del club ciclista Bètulo Sport amb el qual compartí el seu velòdrom.
Ha estat campió de futbol de Catalunya (1912-13), i, darrerament ha jugat a segona i tercera divisió.
Té un camp de joc de 93 x 60 m, amb una capacitat per a 4.700 espectadors.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri. Àrea mixta d’habitatge i indústria, es formà a partir de l’últim terç del segle XIX, prop de l’antiga església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (reconstruïda al segle XIX i al costat de la qual ha estat bastida modernament una nova església) i de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell -eix, avui, del nucli central urbanitzat del municipi-, en el moment que l’àrea d’influència del creixement industrial i demogràfic de Barcelona es començà a estendre pel pla de Barcelona.
Separat dels barris barcelonins de la Bordeta i de Sants pel carrer de la Riera Blanca, fou fins cap al 1910 l’únic nucli industrialitzat del municipi; entre el 1900 i el 1930 la població passà de 964 a 6.124 h. El 1932 fou inaugurada l’estació del metro transversal de Barcelona. Era habitat, principalment, per petita i mitjana burgesia locals, propietaris agrícoles i funcionaris.
L’església de Santa Eulàlia de Provençana, consagrada el 1101, fou fins al segle XV (1492) parròquia rural de l’antic terme de Provençana, esmentat en documents del segle X, format per població dispersa per les masies agrícoles.
Al voltant de l’hospital de Provençana (segle XII), situat vora el camí ral, a les terres més altes del terme, s’anà formant un petit nucli de població, anomenat a la darreria del segle XV la Pobla de l’Hospitalet i al segle XVI l’Hospitalet, nom que passà a denominar tot el terme.
El terme de Santa Eulàlia de Provençana comprenia el Prat dellà el riu, a la zona deltaica, que, al segle XVI, passà a formar part de la nova parròquia de Sant Pere i Sant Pau del Prat (més tard el Prat de Llobregat).
Juntament amb el Residencial Granvia forma el districte III de la ciutat.
Municipi del Barcelonès (Catalunya): 7,00 km2, 56 m alt, 117.597 hab (2017)
Situat a la riba esquerra del Besòs, als vessants de la serra de Sant Mateu. Forma una conurbació amb Badalona i Sant Adrià de Besòs, que el separen de la mar.
Hi ha indústria tèxtil, química, del paper, metal·lúrgica i alimentària (cervesera). Ciutat-dormitori de l’àrea industrial de Barcelona, amb un espectacular creixement demogràfic de base immigratòria entre el 1950 i el 1980, any en que la població inicià un retrocés. Àrea comercial de Barcelona.
La ciutat és a l’esquerra del riu; hi ha notables monuments com la torre Pallaresa, palau renaixentista; la torre Baldovina, casal del segle XVIII; can Roig i Torres, torre senyorial i la masia de can Zam. Jaciments ibèrics al puig Castellar.
Dins el municipi hi ha els barris del Fondo de Santa Coloma, del Riu, Santa Rosa, el raval de Sant Adrià, els Italians, de les Oliveres, i Singuerlín.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Barcelonès (Catalunya): 3,82 km2, 14 m alt, 36.624 hab (2017)
Situat en un terreny pla al·luvial emplenat per les aportacions de la desembocadura del Besòs, formant un continu urbà amb Badalona i Santa Coloma de Gramanet.
Fou, fins al tercer decenni del segle XX, un municipi agrícola amb una certa dedicació a la pesca, de tal forma que els camps de conreu ocupaven tot el terme i l’agricultura absorbia la majoria de la població activa; actualment els terrenys conreats són minúsculs, i són situats al marge dret del riu formant una estreta faixa, agrupats en explotacions agràries molt petites, amb conreus d’horta. La indústria (molt diversificada) absorbeix una gran part de la població activa municipal i part de la del municipi veí de Santa Coloma de Gramanet, però, amb tot, una bona part treballa a Barcelona o a Badalona. Espectacular ascens demogràfic en els períodes 1920-30 i 1960-80 a causa de la immigració; després s’ha iniciat un retrocés. Àrea comercial de Barcelona.
A la població destaca l’església parroquial, esmentada ja el segle XI, el mateix segle en que hom hi fundà el monestir de Sant Adrià de Besós.
Dins el municipi hi ha els barris de la Mina, el Besós, la Verneda, la Catalana i el Camp de la Bota.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 19 juny 1987 – )
Museu municipal. Treballa amb fons patrimonials d’arqueologia, història, ciències naturals, art i etnologia. A part dels seus fons propis, es dedica a la difusió d’altres elements patrimonials del municipi, com són el poblat ibèric de puig Castellar; el sepulcre megalític de la Cova d’en Genís; el Molí d’en Ribé, baix-medieval; la torre Pallaresa; la mateixa Torre Balldovina, torre de defensa del segle XI, i el parc natural de la Serra Marina.
Al maig de 2005 inaugurà l’exposició Santa Coloma: la Muntanya, el Riu, la Ciutat, que il·lustra la continuïtat del poblament a la zona des de l’època ibèrica fins a l’actualitat i se centra en tres elements físics fonamentals: la muntanya (el Puig Castellar), el riu (el Besòs) i la ciutat (Santa Coloma).
El 2006 obrí un nou espai permanent dedicat a presentar l’evolució del municipi entre els segle XI i XX. Per explicar-ho, es reprodueix la vida de tres personatges vinculats a la pròpia seu del museu, en diferents moments històrics.
Enllaç web: Museu Torre Balldovina
Dades dels Països Catalans 