Arxiu d'etiquetes: Barcelonès

Boscà, turó d’en

(Badalona, Barcelonès)

Poblat ibèric del terme municipal, situat damunt un turó a 198 m d’alt.

Des dels anys 1930 s’hi han realitzat diferents treballs d’excavació i des del 1979 el Museu Municipal de Badalona hi ha desenvolupat un pla sistemàtic de recerca que n’ha fet un dels jaciments ibèrics més extensament excavats de Catalunya. S’hen coneixen diferents cases i carrers i part de la muralla.

Ocupat des de mitjan segle IV aC, perdurà després de la conquesta romana i fou abandonat progressivament a partir del final del segle II aC.

Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Born, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Plaça del barri de Ribera, de forma rectangular, entre Santa Maria del Mar i el carrer del Rec.

Prop de la plaça hi ha l’edifici de l’antic mercat central del Born (interessant estructura metàl·lica de la segona meitat del segle XIX), que recentment ha estat restaurat. Fou mercat central de Barcelona fins el 1971 en què fou traslladat.

La plaça tingué una especial significació en la vida barcelonina del segle XIII al XVII, puix que fou el lloc habitual de tota mena d’actes públics: torneigs i justes (el primer testimoniatge dels quals data del 1372), festes populars, processons, actes inquisitorials i les fires d’argenteria i del vidre, aquesta darrera per cap d’any.

El 1706 hi fou erigit un monument a la Immaculada Concepció en commemoració de la victòria de l’arxiduc Carles III contra Felip V de Borbó, monument que fou destruït durant el setge del 1714.

A partir del segle XVIII la seva funció de lloc de mercat fou la predominant.

la Bòria (Barcelona)

Bòria, la -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

(o la Bòria de Sant Cugat)  Antic raval de la ciutat, situat entre el Vilar de Sant Pere i la Vilanova de la Mar, format durant l’edat mitjana al llarg de la carretera del Vallès, des del Mercadal (plaça del Blat o de l’Àngel) fins al rec Comtal (on des de temps antic s’havia localitzat la indústria tèxtil). La seva església de Sant Cugat del Rec esdevingué parròquia.

El carrer de la Bòria, continuat pels dels Corders i el dels Carders, a més del seu caràcter industrial, tingué una funció d’aglutinant dels serveis de transport (alfòndecs, traginers, hostals) i de correus.

Des del segle XIV fins a l’any 1816 alguns delinqüents, com els blasfems i els alcavots, eren exposats a la vergonya pública passejant-los dalt d’un ase amunt i avall del carrer, fet del qual prové la locució passar Bòria avall.

Bordeta, la -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de l’antic municipi de Sants, format al llarg de la carretera de Sant Boi de Llobregat, entre Hostafrancs i l’Hospitalet de Llobregat, al límit de la riera Blanca.

El 1840 tenia unes poques cases en una zona rural que aprofitava les aigües del canal de la Infanta. El 1857 esdevingué un dels quatre barris en què fou dividit Sants i es convertí en un nucli obrer i industrial del pla de Barcelona; hi havia una de les fàbriques Batlló.

El 1964 hi fou bastida la nova parròquia de Sant Medir, obra neogaudiniana de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol.

Bonanova, la -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, que comprèn la part alta de l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, la més pròxima a Sarrià, on és situada l’església parroquial de Sant Gervasi, alhora santuari de la Mare de Déu de la Bonanova.

Ja des del segle XVII era venerada la imatge de la Mare de Déu en un altar secundari de la petita església de Sant Gervasi, convertida el 1842 en un nou i important santuari marià; destruït el 1936, ha estat reedificat posteriorment.

El 1850 fou iniciada la urbanització del sector de Sant Gervasi pròxim al santuari, i el 1857 hom constituí aquest sector en un dels tres districtes en què fou dividit el municipi.

Al llarg del segle XX ha esdevingut barri residencial de l’alta burgesia barcelonina. El passeig de la Bonanova l’uneix amb Sarrià.

Bon Pastor, el -barri-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, a la riba dreta del Besòs, en l’antic terme municipal de Santa Coloma de Gramanet.

Creat el 1927-29 amb la construcció, per iniciativa oficial, de cases barates per allotjar els immigrants establerts al barri d’Estadella (Montjuïc).

El 1935 l’església fou erigida en parròquia, de la qual prengué el nom el barri. Durant la dècada de 1950 fou un important nucli d’atracció d’immigrants.

Blanca, riera -Barcelonès-

(Barcelona / l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Antic curs d’aigua del pla de Barcelona, format al vessant de marina de Sant Pere Màrtir.

Rep les aigües del torrent d’Escuder i del torrent de Sants, i actualment les de la desviada riera de Magòria. Desembocava a la mar a ponent de Montjuïc.

El seu curs baix és el límit entre els dos termes i de l’antic hort i vinyet de Barcelona.

Besòs, barri del

(Sant Adrià de Besós, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat a l’extrem est, entre el Poblenou i el que havia d’ésser el gran parc del Besòs segons el pla Cerdà. El travessa l’autopista de Barcelona a Mataró.

La seva edificació fou duta a terme en el decenni del 1960. Es caracteritza per l’homogeneïtat sociològica dels seus habitants i per la manca de llocs de treball, fets que el converteixen en barri-dormitori.

Bellvitge

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri i antic santuari (la Mare de Déu de Bellvitge), existent ja el 1407 i refet el 1493, situat a la part baixa del terme de Santa Eulàlia de Provençana, separat de la Zona Franca de Barcelona per l’autovia de Barcelona a Castelldefels.

Sorgit a l’entorn de l’ermita de Bellvitge com a barri de residència obrera massiva. El 1968 el santuari esdevingué parròquia.

Hi ha la moderna residència sanitària de la Seguretat Social. Estacions de ferrocarril i de metro.

Bellesguard

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga residència reial, a Sant Gervasi de Cassoles.

Feta construir (1408) pel rei Martí I l’Humà a l’antiga torre de Vallblanc, al peu de la serra de Collserola, al camí de la Bonanova i Vallvidrera. Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard. El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades (1409), beneïdes pel papa Benet XIII.

Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars (1422).

El 1907, Antoni Gaudí convertí les ruïnes en una residència privada (torre Bellesguard), fent-hi una interpretació del gòtic per tal de retre homenatge al darrer rei de la dinastia catalana.