(Barcelona, 1860 – 1872)
Entitat recreativa i cultural (o Casino Barcelonès). Instal·lada al Teatre Principal.
El 1872 es fusionà amb l’Ateneu Català i constituí l’Ateneu Barcelonès.
Casino Mercantil Barcelonès -1860/72-
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Barcelonès
Casino Mercantil -Barcelona, 1851/1914-
(Barcelona, 1851 – 1914)
Associació formada per corredors de canvi, banquers i homes de negocis, amb finalitats borsàries.
Conegut aviat amb el nom de Borsí, hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa. Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins al 1940.
El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica.
Després del 1940 s’hi instal·là l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics.
Cases del Congrés, les
Barri de la ciutat, en forma de blocs d’habitatges (dotats dels serveis bàsics), entre la plaça de Maragall i la Meridiana.
Fou creat, amb motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952) i amb la iniciativa del bisbat i l’ajut de l’Instituto Nacional de la Vivienda, per una entitat constructora de caràcter benèfic, per tal d’ajudar a resoldre el greu dèficit d’habitatges de Barcelona.
Casa de les Punxes
(Barcelona, 1903 – 1905)
Casa de veïns. Nom amb què és coneguda la casa Terrades, obra de Josep Puig i Cadafalch. Ocupa tota una illa entre la Diagonal i els carrers de Llúria, Rosselló i Bruc.
Les seves teulades de doble vessant i les seves agulles còniques la converteixen en l’obra de més ostentosa aparença germànico-medieval del modernisme català.
Casa de Caritat de Barcelona
(Barcelona, 1802 – )
Organisme d’assistència, dependent de la diputació provincial (des del 1853). Fou instal·lada a l’hospici (antic convent de Montalegre), ampliat el 1844.
Se sostenia amb rifes, almoines, balls de societat, etc. Ultra l’auxili a necessitats, instrucció cristiana i civil, correcció de nois mal encaminats, foment de la indústria popular, etc, tingué al seu càrrec el servei funerari, cedit per l’ajuntament el 1838.
El 1820 els folls i impedits foren traslladats a l’antic convent de Valldonzella, mentre el dels Àngels era destinat a correccional. La cura fou confiada a les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül.
A més de diversos tallers (s’ha destacat el d’impremta), han funcionat escoles per a cecs, per a sords-muts, de música, etc.
El 1934-39 prengué el nom de Casa d’Assistència Francesc Macià. El 1957 fou traslladada a les Llars Mundet, a Horta.
Carmel, el -Barcelona-
Barri de la ciutat, a l’antic terme d’Horta. Al vessant septentrional del turó del Carmel o turó d’en Móra (267 m alt), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel, de la Peira i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.
Els anys 1920 era format principalment per torres d’estiueig; a partir del 1950 s’hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda.
El fort pendent agreuja la manca de planificació urbanística. Els serveis i les comunicacions a mitjans del segle XX eren gairebé inexistents. La població és principalment d’origen andalús.
El santuari del Carmel (la Mare de Déu del Carmel), donà nom al turó i al barri. Al vessant meridional hi ha el parc Güell (1903).
Carig
Sector de la ciutat, situat entre la carretera de Barcelona a França, la riera de Sant Joan, el camí del Fondo de Santa Coloma i el barri de la Salut.
Enclou el barri de Sistrells i el puig Fred (ple de desmunts originats per l’aprofitament de l’argila per a materials de construcció).
És previst de transformar-lo parcialment en zona verda.
Cap del Riu, torre de
Antiga torre de defensa de la ciutat. Construïda el 1566 a l’esquerra de la desembocadura del Llobregat; hom hi ajuntà una capella el 1577.
Destruïda durant les guerres dels Segadors (1641 i 1651) i de Successió (1705), fou refeta cada vegada, la darrera el 1711, amb baluards.
El 1848 hom hi instal·là un far, prop del qual sorgí el barri de la Farola.
Canyet, el -Barcelona-
Antic nom d’un sector de marina, a l’antic terme de Sant Martí de Provençals.
Hi eren cremats els condemnats per la inquisició barcelonina.
Canyet, el -Badalona-
Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat.
Era un antic veïnat (tenia 31 cases el 1746) format per torres i masies (entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol), algunes existents ja el segle XIV. El conreu de la vinya, que encara hi predomina, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars (moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona). Hi han sorgit colònies d’estiueig.
L’església del Sant Crist (del 1884 i refeta el 1957) esdevingué parroquial el 1948.
Dades dels Països Catalans 