Barri a l’est de la ciutat, a l’antic nucli de Sant Martí de Provençals.
Situat entre la plaça de les Glòries Catalanes i la Verneda, es formà al voltant del carrer del Clot, en un lloc d’hortes anomenat Clot de la Mel, i s’ha convertit en una zona industrial.
Està dividit per l’autopista Barcelona-Mataró i la línia del tren, que hi té estació.
Barri, a l’extrem septentrional del municipi, al límit amb el de Montcada i Reixac, dins l’antiga quadra de Vallbona, agregada el segle XIX a Sant Andreu de Palomar.
Fou construït a partir del 1965 per iniciativa privada, amb una previsió per a 25.000 habitants.
És emplaçat, en fort pendent, en una vall del vessant septentrional del turó de les Roquetes, que l’aïlla del centre urbà. La zona situada vora la carretera del Vallès concentra els serveis (hi ha el mercat).
La població és formada principalment per immigrants de llengua castellana i és fonamentalment obrera; hi ha un 5% d’agents d’ordre públic. És un barri-dormitori.
(Barcelona, 15 juliol 1912 – després 1924)
Societat cívica. Constituïda sota la tutela del Museu Social de la diputació de Barcelona. Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d’Ebenezer Howard i en l’anàlisi organicista.
L’ànima i el cervell d’aquesta societat fou Cebrià de Montoliu. En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M. Rubió i Tudurí. La primera junta directiva fou presidida per Joan A. Güell.
Els seus objectius eren la descentralització de l’aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura, la protecció del paisatge.
Creà una important biblioteca i un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica, i una oficina informativa sobre qüestions d’urbanització i construcció; organitzà cicles de conferències, amb la participació d’especialistes estrangers, i edità llibres i la revista “Civitas”, informà i féu crítica de projectes de llei i de plans d’urbanització.
La vida de la societat tingué el seu punt culminant en l’Exposició de Construcció Cívica i Habitació Popular (1916), primera anàlisi orgànica de Barcelona.
(Barcelona, 1992 – )
Local construït per l’arquebisbat de Barcelona en uns terrenys de la Vila Olímpica cedits per l’ajuntament, destinat a acollir els serveis religiosos de budistes, catòlics, jueus, protestants i musulmans durant la celebració dels Jocs Olímpics del 1992.
L’edifici, dels arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos, conté un retaule de bronze de l’escultor Riera i Aragó.
Un cop acabats els Jocs, esdevingué la parròquia de Sant Abraham, dedicada al culte catòlic, però oberta a tota mena d’actes ecumènics.
(Barcelona, 30 abril 1921 – 18 juliol 1936)
Setmanari. Publicat amb un tiratge de dos mil exemplars. Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular.
Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política.
N’era director Josep M. Gich, i redactor en cap, J. Civera i Sormaní; hi col·laboraren Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep M. Llovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres.
(Barcelona, 1932 – 1934)
Setmanari polític. Redactat gairebé tot en castellà.
Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España.
N’eren els principals col·laboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Odena i Ramon Casanellas.
(Barcelona, 14 juliol 1895 – 1936)
Agrupació coral. Fundada per Enric Morera, amb cantaires de classe obrera procedents de la societat coral Euterpe i d’altres entitats. El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès.
De caire nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Josep Anselm Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista.
Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay (1901-02) i per Cassià Casademont (1908-17 i 1919-36).
Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” (1896-1901 i 1900-02).
(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri de la ciutat, a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l’àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà.
Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana (Companyia de Fluid Elèctric). El terreny fou urbanitzat i parcel·lat d’acord amb la idea de la caseta i l’hortet.
Emplaçat en plena zona verda (pla comarcal del 1953) i afectat per inundacions (1962), ha sofert una progressiva deterioració. Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial.
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental / Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès)
Turó (299 m alt), conegut també amb el nom de turó del Pollo, termenal dels dos municipis, coronat per les ruïnes de l’important poblat ibèric de puig Castellar, que correspon al grup dels laietans.
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Poblat ibèric situat al cim del puig Castellar. Correspon al grup dels laietans.
Fou descobert per Ferran de Sagarra, al començament del segle XX, el qual n’inicià l’excavació, que fou continuada per l’Institut d’Estudis Catalans.
Darrerament hi han estat fets treballs d’excavació i, sobretot, de consolidació.
Dades dels Països Catalans 