(Barcelona, 9 març 1963 – )

Museu monogràfic dedicat a l’obra de Pablo Ruiz Picasso. Situat originàriament al palau Aguilar del carrer de Montcada, l’augment de la col·lecció féu necessària l’ampliació del museu als annexos del palau del Baró de Castellet i del palau Meca.

Constituït inicialment per la donació de Jaume Sabartés, amic i secretari de Picasso, s’amplià amb obres cedides pel mateix artista (especialment la sèrie de Les Menines) i d’altres donades per la família.

D’entre les més de 3.600 peces del fons del museu (pintura, escultura, ceràmica, gravat i objectes diversos), destaquen les relacionades amb la joventut del pintor, les de l’època blava (1901-04) i la sèrie de Les Menines (1957).

El museu organitza també exposicions temporals, tant del mateix Picasso com d’altres artistes de les avantguardes.

Enllaç web: Museu Picasso

(Barcelona, 15 desembre 1995 – )

(MNAC)  Museu, que es continuació de l’antic Museu d’Art de Catalunya, creat per la Generalitat republicana el 1934. Instal·lat al Palau Nacional de Montjuïc, on s’ha realitzat una reforma exhaustiva (segons el projecte de l’arquitecta Gae Aulenti).

El museu conté una de les millors col·leccions d’art romànic del món, amb el cèlebre absis de Sant Climent de Taüll i el conjunt relacionat amb el mestre de Pedret, obres cabdals de l’art medieval europeu. És també molt notable la secció dedicada al gòtic, mentre que les del Renaixement i barroc tenen menor relleu.

Enllaç web: Museu Nacional d’Art de Catalunya

(Barcelona, 18 gener 1941 – )

(MMB)  Museu de la diputació. Fundat a les Drassanes de Barcelona amb fons recollits fins al 1939 per l’Escola Superior de Marina Civil.

Conté nombroses peces de la història marinera catalana, com són una col·lecció cartogràfica, de la qual sobresurt el portolà de Gabriel de Vallseca (1439), nombrosos models de vaixells, ex-vots i pintures de tema mariner, caixes de mariner, una maqueta del submarí Ictíneo de Monturiol i una reproducció de la galera comandada per Joan d’Àustria a la batalla de Lepant.

Del museu depèn també la reproducció, de mida natural, de la nau Santa Maria de Cristòfor Colom, fondejada al moll de la Porta de la Pau. El 1993 es creà un consorci entre l’ajuntament, la diputació de Barcelona i el Port Autònom per a la gestió del Museu i les Drassanes.

Enllaç web: Museu Marítim de Barcelona

(Barcelona, 1946 – )

Museu municipal d’escultura. Format amb les col·leccions donades a la ciutat per l’escultor Frederic Marès. Instal·lat a l’ala esquerra del Palau Reial Major, edifici gòtic proper a la catedral de Barcelona, conté una extensa col·lecció d’escultura medieval de la península Ibèrica, única per la seva quantitat i qualitat.

Compta també amb obres, especialment escultures, que van des de l’època preromana fins al segle XX, i l’anomenat Museu sentimental, amb nombroses col·leccions d’arts sumptuàries i d’artesania dels segles XIV a XIX. La remodelació de 1997-99 ha incorporat al centre una sala d’exposicions temporals.

Enllaç web: Museu Frederic Marès

(Barcelona, 23 març 1994 – )

Museu dedicat a l’egiptologia que pertany a la Fundació Arqueològica Clos. Està considerada la institució privada d’aquestes característiques més important d’Europa.

Els fons provenen de la col·lecció de l’hoteler i mecenes Jordi Clos, que originàriament ocupaven uns locals de la Rambla de Catalunya i que l’any 2000 es traslladaren a una nova seu més àmplia, situada en un immoble del carrer de València de Barcelona, restaurat per l’arquitecte Jordi Garcés.

Els objectes exposats estan organitzats en àmbits temàtics: faraons, nobles, artesania, art funerari i vida quotidiana, segons un projecte museogràfic que pretén donar tot el protagonisme als objectes, però mantenint un marcat caràcter didàctic.

A part de les àrees d’exposició, el museu disposa de tres aules per a cursos i una biblioteca amb deu llocs per a la consulta i cinc mil exemplars.

Enllaç web: Museu Egipci de Barcelona

(Barcelona, 14 abril 1943 – )

(MUHBA)  Museu municipal. Fundat sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere. Situat a la casa Padellàs (segles XV-XVI), fou en traslladar-se aquesta del seu emplaçament original al carrer Mercaders fins a la plaça del Rei, que es descobriren als nous fonaments les restes de la ciutat romana, raó per la qual es decidí convertir la casa en museu.

Aquest conté, a més, testimonis de la presència medieval, jueva i àrab a la ciutat, així com de la seva evolució urbana. Dins el Palau Reial Major, a la capella de Santa Àgata, hi ha el cèlebre retaule del Conestable, de Jaume Huguet.

El museu té com a annexos diverses restes romanes de la ciutat (columnes del temple d’August, necròpolis de la plaça Villa de Madrid), i la galeria de catalans il·lustres, al palau de Recasens.

Enllaç web: Museu d’Història de Barcelona

(Barcelona, 29 febrer 1996 – )

(MHC)  Museu creat per la Generalitat. Instal·lat a l’edifici del Palau de Mar construït per Elies Rogent (1901). Presenta un ampli recorregut per la història catalana, ordenada en nou seccions: del neolític a la dominació islàmica, la formació de Catalunya com a nació (segles IX-XIII), l’expansió mediterrània (1213-1516), Catalunya com a perifèria de l’Imperi dels Àustries (1516-1714), el redreç del segle XVIII, la industrialització (segle XIX), el segle XX fins els anys 30, del franquisme a 1980 i perspectives de futur.

Concebut com un museu interactiu i de vocació pedagògica, organitza també exposicions temporals i té una biblioteca i una mediateca de temes històrics.

Enllaç web: Museu d’Història de Catalunya

(Barcelona, 29 maig 1946 – )

Museu dedicat a la conservació i l’estudi dels instruments musicals. Instal·lat a la casa Quadras, recull el fons de l’antic Museu Municipal de Música de Barcelona. Té l’origen en un projecte del 1921, posteriorment modificat (1935), per a formar un Museu Albéniz. Després de la guerra civil, per iniciativa del seu director J. Ricart i Matas, fou instal·lat als locals de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Hom hi aplegà diverses col·leccions, especialment la de Joaquim Folch i Torres i de la seva muller, de 198 instruments antics, una valuosa col·lecció de guitarres i un gran nombre d’instruments populars i cultes antics.

El 1980 el seu fons passà a la casa Quadras (adquirida per l’ajuntament de Barcelona el 1973), on el museu prengué el nom actual. D’aleshores ençà el fons s’ha incrementat considerablement (més de mil instruments exposats). Disposa, a més, d’una col·lecció d’instruments mecànics i aparells d’enregistrament i reproducció del so, així com documents històrics de compositors catalans i una biblioteca especialitzada en instruments musicals.

L’any 2001 tancà les portes de l’antiga seu, a l’avinguda Diagonal, i es traslladà temporalment a unes dependències de la Zona Franca, tot preparant els treballs de resituació i nou muntatge museogràfic al complex de l’Auditori de Barcelona.

El 2007 obrí les portes en el seu nou emplaçament, on les sales de l’exposició permanent se situen al voltant de la lluerna central. Exposa una mostra de 500 instruments musicals, dels més de 1 600 que formen la col·lecció del museu, i es completa amb materials audiovisuals i didàctics.

S’estructura en àmbits temàtics en què presenta els elements del llenguatge musical i un recorregut per la història de la música en la cultura occidental, les músiques del món i les d’avui.

L’arxiu històric del museu forma part de l’Espai de Documentació i Recerca, i conserva documents d’arxius particulars i documentació biogràfica i epistolar diversa.

Enllaç web: Museu de la Música

(Barcelona, 2000 – )

Institució científica i pública, constituïda a partir de la unió en un sol organisme de les col·leccions del Museu de Geologia de Barcelona i del Museu de Zoologia de Barcelona.

L’any 2008 tingué lloc una nova reestructuració organitzativa impulsada per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona amb la integració del Jardí Botànic de Montjuïc i l’establiment d’una relació estable de treball amb l’Institut Botànic, en l’àrea de programes públics i administració.

Al març de 2011, amb el nom de Museu Blau fou inaugurada una quarta seu a la zona del Fòrum de les cultures de Barcelona amb instal·lacions destinades principalment a programes públics i als espais audiovisuals i les tècniques museístiques més modernes (exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc.).

El Museu s’ocupa de preservar, estudiar i donar a conèixer la diversitat natural de Catalunya i del seu entorn proper, i conserva les col·leccions històriques de petrologia, mineralogia, paleontologia, invertebrats artròpodes i no-artròpodes, vertebrats i un dels herbaris més grans de Catalunya. Publica diverses revistes científiques i de divulgació.

Enllaç web: Museu de Ciències Naturals