Turó (121 m alt) del pla de la ciutat, dins l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, actualment urbanitzat i cobert d’edificacions i del parc públic de Monterols, entre els carrers de Muntaner i de Balmes.
Forma part de la línia de petits turons paral·lels a la serra de Collserola (entre el d’en Modolell i el Putxet) esmentada al segle XI amb el nom dels Monterols.
(Barcelona, Barcelonès)
Carrer del barri de Ribera, que va de la plaça del mateix nom -tocant al passeig del Born- fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del segle XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del segle XI, fou al segle XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del segle XIII. Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa (segle XIX), que el travessa.
Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic: el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera (segle XV) dels Boixadors, és seu d’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982; el palau gòtic d’Aguilar -on foren trobades les importantíssimes pintures murals de la conquesta de Mallorca (segle XIII)- i el del baró de Castellet (segle XV-XVIII) -que conté una important sala neoclàssica- contenen el Museu Picasso (inaugurat el 1963); el palau gotico-renaixentista del marquès de Llió conté el Museu d’Indumentària Col·lecció Rocamora des del 1969.
El 1974 la casa Giudice, que havia estat propietat dels Cervelló i que té un magnífic pati i una façana del segle XVI, acollí la seu a Barcelona de les galeries d’art Maeght.
Sigla del Museu Nacional d’Art de Catalunya (museu de Barcelona, amb una important col·lecció d’art romànic, 1995- ).
Veure> la Pedrera (edifici fet per Antoni Gaudí, 1906-10).
Veure> platja de la Mar Bella (platja de Barcelona).
(Barcelona, 3 setembre 1916 – 7 juny 1919)
Diari, publicat com a òrgan del Bloc Republicà Autonomista i del Partit Republicà Català.
Fou dirigit per Marcel·lí Domingo i tingué com a redactors Joan Comorera i Lluís Companys, i com a col·laboradors, Pablo Iglesias i Miguel de Unamuno.
Preparà l’ambient de vaga revolucionària el 1917.
(Barcelona, 7 juny 1909 – novembre 1987)
Revista en castellà. Dedicada a temes de decoració, cuina, modes, etc. Fou primer de periodicitat setmanal i després desenal, mensual i finalment quinzenal. Ha estat dirigida per María Luz Morales.
Publicà com a suplements “Lecturas” i “Labores del Hogar”, després convertides en revistes.
Veure> Fira de Barcelona (fira anual, 1920- ).
(Barcelona, 7 abril 1925 – 5 setembre 1927)
Setmanari esportiu. Fundat i codirigit per Vicenç Bernades i Antoni Vila.
Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític. S’hi destacà Antoni Vila (Crítias), amb els comentaris intel·lectualitzats sobre boxa, entre d’altres.
En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la redacció s’incorporà al diari “La Nau” i feren el setmanari “La Nau dels Esports” (1929-30).
