Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Montjuïc, muntanya de -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Muntanya (173 m alt), situada a la vora del port, a l’esquerra del delta del Llobregat i al límit sud de la ciutat. Les pedreres de gres han estat explotades al llarg del temps i encara s’utilitza com a pedra ornamental.

Actualment és una zona verda amb instal·lacions culturals i recreatives: Teatre Grec, Fundació Miró, Poble Espanyol, el palauet Albéniz, firal, parc d’atraccions, estadi olímpic, el Palau de Sant Jordi, les piscines Picornell.

Rep aquest nom perquè han estat trobats molts sepulcres hebreus als vessants. D’època preromana s’han trobat restes d’un poblat ibèric (segles III a II aC). Des de la fundació de la Bàrcino romana, la història de Montjuïc ha anat lligada a la de la ciutat.

Per la seva situació estratègica hi foren lliurades diverses batalles en defensa de Barcelona. El 1640 s’hi construí el primer castell de Montjuïc.

Monterols, turó de

(Barcelona, Barcelonès)

Turó (121 m alt) del pla de la ciutat, dins l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, actualment urbanitzat i cobert d’edificacions i del parc públic de Monterols, entre els carrers de Muntaner i de Balmes.

Forma part de la línia de petits turons paral·lels a la serra de Collserola (entre el d’en Modolell i el Putxet) esmentada al segle XI amb el nom dels Monterols.

Montcada, carrer de

(Barcelona, Barcelonès)

Carrer del barri de Ribera, que va de la plaça del mateix nom -tocant al passeig del Born- fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del segle XII, tocant al carrer de Corders.

Documentat des del segle XI, fou al segle XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del segle XIII. Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa (segle XIX), que el travessa.

Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic: el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera (segle XV) dels Boixadors, és seu d’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982; el palau gòtic d’Aguilar -on foren trobades les importantíssimes pintures murals de la conquesta de Mallorca (segle XIII)- i el del baró de Castellet (segle XV-XVIII) -que conté una important sala neoclàssica- contenen el Museu Picasso (inaugurat el 1963); el palau gotico-renaixentista del marquès de Llió conté el Museu d’Indumentària Col·lecció Rocamora des del 1969.

El 1974 la casa Giudice, que havia estat propietat dels Cervelló i que té un magnífic pati i una façana del segle XVI, acollí la seu a Barcelona de les galeries d’art Maeght.

Montbau

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial perifèric del sector nord de la ciutat, situat als vessants de la serra de Collserola, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.

És un dels primers grans polígons (31 ha) promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge; fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes G. Giráldez, P. López Iñigo i X. Subias i Fages (pla modificat per l’ajuntament, que afegí un pis d’alçada als blocs), i en la segona fase (1961) per P. López i J. Soteras, entre d’altres.

La urbanització d’aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l’àrea de Barcelona, s’inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM.

La població prevista era d’uns 10.000 h. Hi resideixen principalment obrers qualificats i funcionaris.

A la part més alta del vessant hom edificà posteriorment (1963-68) un grup de setanta habitatges unifamiliars.

A la part baixa, i a frec de la Vall d’Hebron, hom hi ha construït el velòdrom d’Horta (1983-84), que fou premi FAD l’any 1984 i que fou una de les instal·lacions de l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron.

Montaner i Simon, Editorial

(Barcelona, 1861 – 1981)

Empresa editorial. Fundada per Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simon i Font.

S’ha dedicat especialment a publicar en castellà obres monumentals i de bibliòfil: història natural, geografia universal, històries d’Amèrica, de Roma i d’Espanya, diccionaris enciclopèdics, històries de l’art i clàssics (Dant, la Bíblia, Milton, etc), il·lustrats per Gustau Doré.

Cal remarcar l’extensa versió del Diccionario Literario de Obras y Personajes de la casa Bompiani.

El 1952 l’empresa fou adquirida per l’editor hispanoamericà José María González Porto, i el 1981, a causa de dificultats econòmiques, cessà les seves activitats.

Tenia la seu en un edifici industrial, obra de Lluís Domènech i Montaner, seu actual de la Fundació Antoni Tàpies.

Montalegre, monestir de -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de monges augustinianes, que al segle XIV es van traslladar al carrer de Natzaret, prop del convent de Valldonzella, on el 1362 fou inaugurat un nou cenobi.

El 1592 s’instituí en aquell edifici el seminari de Montalegre, fundat pel bisbe Dimes Loris, que fou inaugurat el 1598.

A causa de la guerra dels Segadors, l’any 1651 fou destruït l’edifici del segle XIV, i no fou refet fins als primers anys del segle XVIII.

El claustre, d’una estructura molt senzilla, data, com la façana, del 1743.

Món, El

(Barcelona, 1981 – 1988)

Setmanari d’informació general en català.

Dedicà atenció prioritària a la vida política, social i cultural catalana.

Va tenir com a directors Lluís Bassets i Sánchez, Enric Bastardes i Porcel, Toni Rodríguez Pujol, Josep Serret, Joan Barril i Antoni Puig.

Molino, El

(Barcelona, 1939 – )

Teatre i cafè concert. Situat al carrer de Vila i Vilà, prop del Paral·lel.

Fou construït damunt el solar d’un barracó anomenat La Pajarera on, a la darreria del segle XIX, hom oferia espectacles de varietats.

Inicialment (vers 1909) s’anomenà Petit Palais; més tard Petit Moulin Rouge. El 1939 hagué de canviar aquest nom per l’actual.

Fou el darrer cafè concert en funcionament al Paral·lel i fou molt popular (a diversos nivells socials) pels seus espectacles de tipus eròtic.

El 1957 hom hi filmà El último cuplé, de Juan de Orduña.

Enllaç: El Molino

MNAC *

Sigla del Museu Nacional d’Art de Catalunya  (museu de Barcelona, amb una important col·lecció d’art romànic, 1995- ).

Miramar -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Sector de la muntanya de Montjuïc, al seu vessant septentrional, el més rost, que domina el port de Barcelona.

Al començament del segle XX hom hi instal·là un camp de tir de coloms i el 1916 fou construïda la via que l’uneix a la zona portuària, dita avinguda de Miramar. Posteriorment s’hi establiren uns camps de tir al blanc.

Amb l’urbanització de Montjuïc, arran de l’Exposició Internacional del 1929, hom enjardinà la zona.

A l’antic restaurant Miramar fou instal·lat des del 1959 fins al 1983 l’estudi de Televisión Española a Barcelona.