Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Montjuïc, Estadi Olímpic de

(Barcelona, 1929)

Estadi esportiu. Fou construït arran de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per l’arquitecte Pere Domènech i Roure.

Entre els anys 1986 i 1989 diversos arquitectes el reformaren i només en conservaren la façana. Pel que fa a les reformes, hom enfonsà el nivell de les pistes per tal d’augmentar la capacitat d’espectadors i substituí les graderies per una estructura de formigó, coronada per una gran marquesina metàl·lica.

El 1997 fou utilitzat provisionalment com a camp oficial del R.C. Espanyol de Barcelona després de l’enderrocament i la venda de l’estadi de Sarrià, a l’espera de la construcció d’un nou estadi a Cornellà de Llobregat.

Des del març de 2001 rep el nom d’Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys.

Montjuïc, Club Natació

(Barcelona, 15 abril 1944 – )

(CNM) Entitat esportiva i cultural. Fundada per un grup de socis del Club Esportiu Mediterrani.

Té seccions de natació i salts, waterpolo, rugby, atletisme, gimnàstica, lluita, activitats subaquàtiques i muntanyisme.

Alguns dels seus atletes han obtingut premis internacionals. L’equip de rugby fou campió de Catalunya de primera categoria el 1950.

Enllaç web: Club Natació Montjuïc

Montjuïc, castell de

(Barcelona, Barcelonès)

Fort construït al cim de la muntanya de Montjuïc.

La primera fortificació hi fou erigida l’any 1640. L’actual castell data del principi del segle XVIII. Consta d’un doble recinte emmurallat que encercla un gran pati central envoltat de diverses dependències.

Durant el franquisme fou presó i lloc d’afusellament de molts republicans i antifranquistes, com el president de la Generalitat, Lluís Companys.

Convertit en museu militar, l’any 2007 fou traspassat per l’estat a l’ajuntament de Barcelona.

Montjuïc, batalla de (1705)

(Barcelona, 14 setembre 1705)

Batalla de la Guerra de Successió, que s’esdevingué quan les forces aliades partidàries de l’arxiduc Carles d’Àustria emprengueren la presa del castell de Montjuïc, aleshores en mans de les tropes filipistes.

El príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, que dirigia l’assalt, fou ferit i moria al cap de poques hores, enmig d’una gran consternació popular. Les indecisions dels caps de l’armada aliada a l’hora de l’assalt definitiu foren contrapesades pel coratge dels vigatans, uns 1.500 homes comandats per Bac de Roda, que s’empararen del fort de Sant Ramon i de la muralla que unia el castell amb Barcelona i aïllaren la fortalesa.

El foc dels austriacistes produí l’explosió d’un polvorí, que va causar la mort de 50 defensors, entre els quals hi havia el governador, i el bombardeig dels vaixells anglesos va obligar els filipistes a lliurar la plaça (17 setembre).

Pocs dies després (9 octubre), el general Peterborough i els vigatans entraven a Barcelona i Carles III iniciava el seu govern.

Montjuïc, muntanya de -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Muntanya (173 m alt), situada a la vora del port, a l’esquerra del delta del Llobregat i al límit sud de la ciutat. Les pedreres de gres han estat explotades al llarg del temps i encara s’utilitza com a pedra ornamental.

Actualment és una zona verda amb instal·lacions culturals i recreatives: Teatre Grec, Fundació Miró, Poble Espanyol, el palauet Albéniz, firal, parc d’atraccions, estadi olímpic, el Palau de Sant Jordi, les piscines Picornell.

Rep aquest nom perquè han estat trobats molts sepulcres hebreus als vessants. D’època preromana s’han trobat restes d’un poblat ibèric (segles III a II aC). Des de la fundació de la Bàrcino romana, la història de Montjuïc ha anat lligada a la de la ciutat.

Per la seva situació estratègica hi foren lliurades diverses batalles en defensa de Barcelona. El 1640 s’hi construí el primer castell de Montjuïc.

Monterols, turó de

(Barcelona, Barcelonès)

Turó (121 m alt) del pla de la ciutat, dins l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, actualment urbanitzat i cobert d’edificacions i del parc públic de Monterols, entre els carrers de Muntaner i de Balmes.

Forma part de la línia de petits turons paral·lels a la serra de Collserola (entre el d’en Modolell i el Putxet) esmentada al segle XI amb el nom dels Monterols.

Montcada, carrer de

(Barcelona, Barcelonès)

Carrer del barri de Ribera, que va de la plaça del mateix nom -tocant al passeig del Born- fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del segle XII, tocant al carrer de Corders.

Documentat des del segle XI, fou al segle XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del segle XIII. Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa (segle XIX), que el travessa.

Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic: el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera (segle XV) dels Boixadors, és seu d’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982; el palau gòtic d’Aguilar -on foren trobades les importantíssimes pintures murals de la conquesta de Mallorca (segle XIII)- i el del baró de Castellet (segle XV-XVIII) -que conté una important sala neoclàssica- contenen el Museu Picasso (inaugurat el 1963); el palau gotico-renaixentista del marquès de Llió conté el Museu d’Indumentària Col·lecció Rocamora des del 1969.

El 1974 la casa Giudice, que havia estat propietat dels Cervelló i que té un magnífic pati i una façana del segle XVI, acollí la seu a Barcelona de les galeries d’art Maeght.

Montbau

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial perifèric del sector nord de la ciutat, situat als vessants de la serra de Collserola, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.

És un dels primers grans polígons (31 ha) promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge; fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes G. Giráldez, P. López Iñigo i X. Subias i Fages (pla modificat per l’ajuntament, que afegí un pis d’alçada als blocs), i en la segona fase (1961) per P. López i J. Soteras, entre d’altres.

La urbanització d’aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l’àrea de Barcelona, s’inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM.

La població prevista era d’uns 10.000 h. Hi resideixen principalment obrers qualificats i funcionaris.

A la part més alta del vessant hom edificà posteriorment (1963-68) un grup de setanta habitatges unifamiliars.

A la part baixa, i a frec de la Vall d’Hebron, hom hi ha construït el velòdrom d’Horta (1983-84), que fou premi FAD l’any 1984 i que fou una de les instal·lacions de l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron.

Montaner i Simon, Editorial

(Barcelona, 1861 – 1981)

Empresa editorial. Fundada per Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simon i Font.

S’ha dedicat especialment a publicar en castellà obres monumentals i de bibliòfil: història natural, geografia universal, històries d’Amèrica, de Roma i d’Espanya, diccionaris enciclopèdics, històries de l’art i clàssics (Dant, la Bíblia, Milton, etc), il·lustrats per Gustau Doré.

Cal remarcar l’extensa versió del Diccionario Literario de Obras y Personajes de la casa Bompiani.

El 1952 l’empresa fou adquirida per l’editor hispanoamericà José María González Porto, i el 1981, a causa de dificultats econòmiques, cessà les seves activitats.

Tenia la seu en un edifici industrial, obra de Lluís Domènech i Montaner, seu actual de la Fundació Antoni Tàpies.

Montalegre, monestir de -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de monges augustinianes, que al segle XIV es van traslladar al carrer de Natzaret, prop del convent de Valldonzella, on el 1362 fou inaugurat un nou cenobi.

El 1592 s’instituí en aquell edifici el seminari de Montalegre, fundat pel bisbe Dimes Loris, que fou inaugurat el 1598.

A causa de la guerra dels Segadors, l’any 1651 fou destruït l’edifici del segle XIV, i no fou refet fins als primers anys del segle XVIII.

El claustre, d’una estructura molt senzilla, data, com la façana, del 1743.