(Barcelona, 16 febrer 1974 – 30 desembre 1980)
Diari. Editat amb el nom de “Diario Femenino” i transformat l’any 1973 en “Mundo Diario”.
Editat en castellà, publicà diàriament una pàgina informativa en llengua catalana.
Pertanyia al Grup Mundo, la xarxa de publicacions de l’empresari Sebastià Auger.
(Madrid, 1940 – Barcelona, 1980)
Setmanari en castellà, fundat a Madrid i editat a Barcelona.
Dedicat a temes internacionals, aconseguí un gran auge durant la II Guerra Mundial. La seva tendència era pregermànica, però facilitava moltes notícies sobre els fets bèl·lics.
(Barcelona, 22 juny 1970)
Jardí monogràfic de cactàcies, suculentes i plantes subtropicals situat a Montjuïc. Consta de més de 600 espècies procedents de tots els continents.
A l’hivern hi floreixen els àloes sud-africans, a la primavera les aïzoàcies hi formen catifes de color els dies de sol, cap a l’estiu floreixen i fructifiquen els cactus, i a la tardor hi apareix la brillantor dels fruits de les palmeres.
La seva orientació i la proximitat de la mar fan que sempre hi hagi un parell de graus més de temperatura que a l’entorn, la qual cosa permet el cultiu de plantes de llocs molt més càlids.
(Barcelona, 9 abril 1881 – 13 gener 1884)
Setmanari satíric en castellà, liberal i republicà.
Hi havia una gran caricatura dibuixada per Planas o Pahissa.
D’oposició a Sagasta, fou suspès el 1882, i fou continuat per “La Mosca Roja” fins al final de la seva publicació.
(Barcelona, Barcelonès)
Sector marítim de la ciutat, a la vora de Cantunis, entre la muntanya de Montjuïc i la mar, on hi ha la dàrsena del port i diverses instal·lacions industrials.
El travessa una branca de la línia dels Ferrocarrils Catalans (estació de mercaderies del Morrot). Al començament del segle XX hom guanyà terreny a la mar i amplià l’estació; el 1903 fou inaugurat el tramvia.
Les coves de l’escarpament de la muntanya han estat habitades després del 1939.
(Barcelona, 11 setembre 1714)
Nom donat a la rendició de la ciutat, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V, a la fi de la Guerra de Successió.
El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames, duc de Berwick, el juliol de 1714. Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova, ferit en el darrer assalt dels borbònics.
La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel, “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les constitucions del Principat (de manera semblant com ja ho havien estat les dels regnes de València i d’Aragó i ho serien les de Mallorca) i el sotmetiment de Catalunya als esquemes rígidament centralistes i autoritaris de la monarquia de Felip V amb la implantació del decret de Nova Planta.
El nom d’Onze de Setembre ha restat com a símbol de la desfeta catalana que culminà el procés de decadència iniciat des de la unió del regne catalano-aragonès a Castella.
(Barcelona, 1929)
Estadi esportiu. Fou construït arran de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per l’arquitecte Pere Domènech i Roure.
Entre els anys 1986 i 1989 diversos arquitectes el reformaren i només en conservaren la façana. Pel que fa a les reformes, hom enfonsà el nivell de les pistes per tal d’augmentar la capacitat d’espectadors i substituí les graderies per una estructura de formigó, coronada per una gran marquesina metàl·lica.
El 1997 fou utilitzat provisionalment com a camp oficial del R.C. Espanyol de Barcelona després de l’enderrocament i la venda de l’estadi de Sarrià, a l’espera de la construcció d’un nou estadi a Cornellà de Llobregat.
Des del març de 2001 rep el nom d’Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys.
(Barcelona, 15 abril 1944 – )
(CNM) Entitat esportiva i cultural. Fundada per un grup de socis del Club Esportiu Mediterrani.
Té seccions de natació i salts, waterpolo, rugby, atletisme, gimnàstica, lluita, activitats subaquàtiques i muntanyisme.
Alguns dels seus atletes han obtingut premis internacionals. L’equip de rugby fou campió de Catalunya de primera categoria el 1950.
Enllaç web: Club Natació Montjuïc
(Barcelona, Barcelonès)
Fort construït al cim de la muntanya de Montjuïc.
La primera fortificació hi fou erigida l’any 1640. L’actual castell data del principi del segle XVIII. Consta d’un doble recinte emmurallat que encercla un gran pati central envoltat de diverses dependències.
Durant el franquisme fou presó i lloc d’afusellament de molts republicans i antifranquistes, com el president de la Generalitat, Lluís Companys.
Convertit en museu militar, l’any 2007 fou traspassat per l’estat a l’ajuntament de Barcelona.
(Barcelona, 14 setembre 1705)
Batalla de la Guerra de Successió, que s’esdevingué quan les forces aliades partidàries de l’arxiduc Carles d’Àustria emprengueren la presa del castell de Montjuïc, aleshores en mans de les tropes filipistes.
El príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, que dirigia l’assalt, fou ferit i moria al cap de poques hores, enmig d’una gran consternació popular. Les indecisions dels caps de l’armada aliada a l’hora de l’assalt definitiu foren contrapesades pel coratge dels vigatans, uns 1.500 homes comandats per Bac de Roda, que s’empararen del fort de Sant Ramon i de la muralla que unia el castell amb Barcelona i aïllaren la fortalesa.
El foc dels austriacistes produí l’explosió d’un polvorí, que va causar la mort de 50 defensors, entre els quals hi havia el governador, i el bombardeig dels vaixells anglesos va obligar els filipistes a lliurar la plaça (17 setembre).
Pocs dies després (9 octubre), el general Peterborough i els vigatans entraven a Barcelona i Carles III iniciava el seu govern.
Dades dels Països Catalans 