(Barcelona, octubre 1930 – abril 1937)
Revista mensual doctrinal del Bloc Obrer i Camperol. Abans n’havia sortit algun número a París, a càrrec, en especial, de Joaquim Maurín.
Fou concebuda com a òrgan de divulgació de les idees marxistes i reproduí diversos texts de Lenin, Majakovskij, Engels, Plejanov, N. Krupskaja, etc.
El 1936 fou editada pel POUM i dirigida per Andreu Nin.
(Barcelona, 1 juliol 1886 – 20 gener 1887)
Setmanari humorístic. Fundat per l’editor Innocenci López per resoldre els problemes creats a la redacció d’“Un Tros de Paper”.
Dirigit per Conrad Roure, tingué com a principal dibuixant Tomàs Padró.
Edità 33 números. Malgrat la seva curta durada, és una de les publicacions de més anomenada i prestigi dins la premsa catalana.
(Barcelona, 1869 – 1960)
Nom de dos locals d’espectacles. El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1.200 persones, inaugurat el 1869 (inicialment amb el nom de Saló de Novetats), on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes. Fou enderrocat el 1884.
El segon local fou construït l’any següent pel nou propietari dels terrenys, Alexandre M. Pons, i era situat a l’altura del carrer de Casp, amb una sala de grans dimensions i un cafè annex. Hi foren estrenades obres importants del teatre modernista i hi actuaren Eleonora Duse (1900) i Loïe Fuller (1901).
Hom hi representà òperes, oratoris, obres teatrals, etc. Hi foren fets concerts i hi actuaren pianistes amb obres pròpies. El 1914 hom hi estrenà Maruxa, d’Amadeu Vives. Durant la guerra civil hom hi representà òperes.
Afectat per un bombardeig, fou refet com a sala d’espectacles, i finalment fou convertit en cinema (1960).
(Barcelona, 1957 – 1978)
Editorial. Fundada pel servei de publicacions de la Joventut Obrera Cristiana (JOC).
Tenia com a finalitat servir la fe de les comunitats obreres (col·lecció L’Home Nou) i ajudar el moviment obrer en general (col·leccions Síntesi i El Mundo y los Hombres) i la pedagogia popular (col·leccions Nadal i Navidad).
Del 1964 al 1969 en fou director literari Josep Verdura, amb la col·laboració d’Alfons Carles Comín, que crearen sèries com Trabajo y Sociedad i Temps de Concili, amb èxits com El diari de l’ànima del papa Joan XXIII.
Certs llibres de to marxistitzant i l’aire conflictiu de l’empresa comportaren que el ministeri d’informació en suspengués les activitats (1969) durant mig any. Des del 1970 fins què cessà l’activitat de l’editorial, en fou director literari Joan Carrera.
Creà tres premis: Premi Nova Terra (des del 1964), sobre el món del treball, Antoni Balmanya (des del 1964), sobre pedagogia, i Carles Cardó (des del 1967), sobre assaig religiós.
Des del 1971 començà a publicar literatura (amb les col·leccions El sentit de la història i J.H.) i des del 1975 (arran de la publicació de les conferències de Les terceres vies a Europa) tractà els temes del canvi democràtic: es féu càrrec de la revista “Oriflama”, que convertí en setmanari i impulsà la col·lecció Noves Actituds.
(Barcelona, gener 1927 – juliol 1929)
Revista mensual d’alta cultura. Dirigida per Josep M. Junoy.
Amb una presentació tipogràfica molt acurada, publicà articles de Pompeu Fabra, Carles Riba, Joan Puig i Ferreter, Joan Estelrich, Carles Soldevila i d’altres.
Pau Romeva hi traduí al català obres de G.K. Chesterton.
També va interessar-se per les arts plàstiques.
(Barcelona, abril 1924 – Desembre 1924)
Revista mensual d’art. Editada per un grup de pintors que portava el seu mateix nom. N’edità cinc números.
Els seus principals animadors foren Francesc Camps i Ribera, Antoni Roca i Ramon Soler.
(Barcelona, 15 abril 1888 – 31 octubre 1985)
Diari en castellà, fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta. Creat per tal de recollir les informacions del món i de la tarda.
Aconseguí una bona audiència per la seva independència respecte als partits polítics, encara que amb un sentit centralista i conservador.
Publicà la sèrie d’articles de Jacint Verdaguer En defensa pròpia.
A més de Peris i Mencheta, tingué importants directors dels periòdic, com Jordi Domènech i Mateu, que li donà un cert to de diari popular i n’avança l’hora de sortida fins a fer-lo sortir al matí.
(Barcelona, 15 març 1896 – 25 gener 1939)
Diari en castellà fundat per Rafael Roldós i Viñolas. Fou una publicació conservadora i de centre que, per la seva neutralitat, aconseguí la màxima difusió durant la I Guerra Mundial.
En foren directors Juan Barco i Lluís Aimerich. Josep Pla començà la seva tasca periodística en aquest diari.
Durant la guerra civil espanyola fou incautat i actuà com a portaveu de la UGT.
(Barcelona, 5 gener 1911 – 25 abril 1912)
Setmanari. Publicà 69 números.
Dirigit i redactat per Pere Aldavert en deixar la direcció de “La Renaixensa”.
Aldavert hi comentà l’actualitat política del moment des dels antics punts de vista del catalanisme tradicional.
(Barcelona, 1871 – segle XIX)
Periòdic obrerista. Dirigit per Enric Cabañas, i amb R. Cartañà, P. Ripoll i Viralta com a principals col·laboradors.
Intentà, sense èxit, de promoure un obrerisme republicà (a través d’una Associació Nacional de Treballadors), oposat a l’obrerisme internacionalista.
Dades dels Països Catalans 