(Barcelona, segle XV)
Edifici del carrer de Lledó. Conserva encara part de la seva estructura gòtica: dos trams de l’escala, unes galeries tapiades, sectors de parament i un finestral del pati, decorat amb escultures que semblen pertànyer al cercle de Pere Joan.
És interessant l’àmplia portalada amb la llinda de dovelles i una curiosa composició de mènsules.
En aquesta casa va viure Joan Fiveller, defensor de les llibertats públiques enfront del poder reial al segle XV.
(Barcelona, segle XVI)
Edifici de planta rectangular. Construït entre el 1549 i el 1557 per Antoni Carbonell, en estil gòtic tardà amb elements renaixentistes.
Substitut del pavelló del conestable Pere de Portugal i d’altres dependències del Palau Reial, cal esmentar l’harmoniosa simplicitat de les façanes, amb grans finestrals decorats amb els senyals del General, el pati central, l’escala d’honor, l’excepcional enteixinat renaixentista, obra personal d’Antoni Carbonell, i la porta moderna de Subirachs, dedicada a Sant Jordi.
Fou la seu de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó.
(Barcelona, Barcelonès)
Plaça de la ciutat, vora la mar, que esdevingué el centre de la ciutat als segles XVIII i XIX.
És situada en l’antic centre comercial (segle XV) testimoniat per la Llotja, el consolat de mar, el porxo del forment (després Hala dels Draps) i les drassanes, també centre ciutadà del segle XVII, testimoniat per la conversió de l’antiga Hala dels Draps en Palau dels Lloctinents (1668) -el Palau Reial que donà nom a la plaça desaparegué en un incendi el 1875-.
La restauració de la Llotja (1774-1902), la construcció de la nova Duana (1790-92), la urbanització de la plaça (1825-34), i l’edificació dels Porxos d’En Xifré (1836) li acabaren de donar fisonomia.
(Barcelona, 19 maig 1960)
Incidents nacionalistes ocorreguts durant la visita del general Franco a la ciutat. Dins el programa de la visita, el 19 de maig es va celebrar un concert a càrrec de l’Orfeó Català al Palau de la Música.
Del programa previst inicialment, en fou exclosa la interpretació de “El Cant de la senyera”. Aquesta prohibició va motivar com a resposta que un nombrós grup d’activistes catalanistes varen llançar octavetes i van entonar la cançó durant el concert, seguits per una bona part del públic present.
L’actuació de la policia aconseguí detenir alguns dels promotors de l’acció, entre els quals hi havia Jordi Pujol, que no era en aquells moments al Palau. Com a conseqüència de la detenció de Pujol, es va iniciar una activa campanya en favor del seu alliberament, cosa que va fer que el seu nom es conegués arreu de Catalunya i també a l’exili.
Els fets de Palau, tan propers en el temps al cas Galinsoga, testimoniaven l’aparició d’un nou sector -generacional i polític- opositor.
(Barcelona, 7 octubre 1860 – 25 maig 1861)
Setmanari satíric en castellà. Fundat pel periodista Antonio G. Hermosa, edità 34 números i un almanac.
Suspès a causa de la seva crítica social -era autoritzat només per a temes literaris-, fou substituït per “El Pájaro Azul”, editat fins al final del 1862, any en què fou confinat a Lleida el seu creador.
(Barcelona, 28 febrer 1856 – 22 agost 1856)
Diari en castellà. Successor d'”El Áncora”, periòdic fundat l’1 de gener de 1850, que s’hi fusionà.
Moderat i catòlic, defensor dels interessos econòmics de la burgesia, continuà sense èxit la tasca periodística del seu antecessor.
(Barcelona, inicis segle XIX – )
Costum propi del dia de Corpus.
Consisteix a fer sostenir un ou buit damunt l’aigua del brodador del claustre de la seu de Barcelona, i més modernament, del del pati de la casa de l’Ardiaca.
(Barcelona, 1992 – )
Companyia de dansa. Fundada pels coreògrafs i ballarins Óscar Dasí i Carmelo Salazar.
Han presentat els muntatges: Olles (1992), Perego y el barón de dolores (1993), Històries a la carta, Peces de petit format: Nahaspilla, Brarzaj, Fruta, A Clarita, Influjo, Alera (1993), Imprevist (1994), Scénario (1995), Sugestiones i Coetes (1996).
(Barcelona, 23 octubre 1910 – 1942)
Agrupació musical fundada per Joan Lamote de Grignon, que en fou el director.
Era formada per vuitanta instrumentistes, dedicà una especial atenció a la música catalana i actuà a diverses ciutats del Principat i al Palau de la Música Catalana. Amb intervals d’activitat, actuà fins l’any 1942.
Posteriorment han emprat aquest nom algunes formacions orquestrals ocasionals per a l’enregistrament de discs.
(Barcelona, 1944 – 1967)
Institució musical, fundada per l’ajuntament de Barcelona i organitzada per Eduard Toldrà, que en fou director (1944-62), amb molts dels elements de la Banda Municipal de Barcelona.
Celebrà regularment concerts nocturns d’abonament i concerts populars els diumenges al matí al Palau de la Música Catalana. Sovint hi cooperaren solistes i directors internacionals de renom.
A partir del 1962 en fou nomenat director interí Rafael Ferrer, fins a l’any en que l’orquestra fou dissolta i creada en el seu lloc l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 