(Barcelona ?, segle XVII – Itàlia ?, segle XVIII)
Militar. Era tinent coronel durant el setge de Barcelona (1714); manà la Companyia de la Quietud, que mantenia l’ordre públic.
Detingut després de la rendició, pogué passar a Gènova el 1719.
(Barcelona, 1920 – 1996)
Pintor i gravador. Ha destacat també com a dibuixant.
És autor de notables aiguaforts.
(Barcelona, 20 octubre 1899 – Montevideo, Uruguai, 19 juliol 1954)
Pintor autodidacte. De jove treballà com a tipògraf.
Celebrà la primera exposició individual el 1924. Ha destacat com a paisatgista.
El març de 1952 emigrà cap a l’Uruguai.
(Barcelona, 27 maig 1870 – Ginebra, Suïssa, 15 setembre 1942)
Enginyer. Fill de Pere Bosch i Labrús, del qual fou seguidor del seu ideari.
Presidí diversos organismes econòmics, entre ells el Foment del Treball Nacional (1929-36).
El 1928 publicà la narració poemàtica titulada Los almogávares.
(Barcelona, 1909 – 2002)
Arquitecte. Titulat el 1933. Ha construït bon nombre d’obres remarcables, com l’església de Sant Antoni de Vilamajor, així com notables edificis de caràcter particular.
(Barcelona, 8 juny 1891 – 17 desembre 1976)
Compositor. Compongué sardanes, cançons i peces corals. Algunes d’elles eren d’inspiració religiosa, així com un Te Deum remarcable, per a orquestra i cinc solistes.
Publicà bon nombre de treballs crítics.
(Barcelona, 25 setembre 1868 – 29 gener 1953)
Crític musical i compositor. Autor de diverses cançons, algunes de les quals han esdevingut populars, com Vareta del mar, La farigola, La barca, Cançó de maig, etc.
També compongué música d’església i un oratori.
(Barcelona ?, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Gravador de l’escola barcelonina. Treballà amb els germans Tremulles. Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic.
Autor de Sant Francesc de Paula (1757), Santa Tecla (1766), Sant Miquel dels Sants (1779).
Probablement fou el pare d’Esteve Boix i Viscompta (Barcelona, 1774 – Madrid, 1829) Gravador. Estudià a Madrid amb Manuel Salvador Carmona, sota la direcció del qual gravà pintures de Murillo, com el Diví Pastor (1800) i la Verge amb l’infant Jesús (1806).
(Barcelona, 1903 – 1977)
Dibuixant i decorador. Féu caricatures i acudits per a diversos periòdics de Barcelona. Del 1939 el 1960 visqué exiliat.
Ha il·lustrat algunes edicions literàries i ha fet exposicions de pintura. Col·labora a “Tele/eXprés” de Barcelona i a “L’Indépendant”, de Perpinyà.
(Barcelona, 1849 – 1909)
Metge i polític. Defensà l’ideari regionalista. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona. Col·laborà a la premsa catalana, especialment a “La Renaixença”.
Era coneguda la seva especial aptitud per a recitar. Fou sovint lector públic dels poemes premiats a la festa dels Jocs Florals.
Dades dels Països Catalans 