Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Casademunt i Torrents, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 juliol 1804 – 11 octubre 1868)

Arquitecte. Succeí el seu mestre, Antoni Cellers (1835), com a professor d’arquitectura dels cursos de la Junta de Comerç de Barcelona.

Catedràtic de l’escola professional de mestres d’obres i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

L’any 1837, per encàrrec de la Junta de Comerç, va escriure una monografia descriptiva del convent gòtic de Santa Caterina, durant la seva destrucció, que fou publicada el 1886 pel seu fill Adrià Casademunt.

Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Carulla i Riera, Vicenç

2 Respostes

(Barcelona, 12 novembre 1895 – 5 novembre 1971)

Metge. Es llicencià el 1919 i es doctorà el 1924. En aquesta data ja havia estat pensionat per a ampliar estudis a França i Alemanya.

Pertangué a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i a d’altres corporacions. Fou professor de diverses disciplines a la facultat barcelonina, on el seu ensenyament fou d’eficàcia excepcional.

Especialitzat en radiologia i cancerologia, obtingué un gran prestigi, i ha publicat excel·lents treballs científics.

Carulla i Margenat, Valentí

1 Resposta

(Sarrià, Barcelona, 5 agost 1864 – Barcelona, 22 octubre 1923)

Metge. Catedràtic i rector (1913-23) de la Universitat de Barcelona.

El 1919 li fou concedit el marquesat de Carulla.

Carulla i Canals, Lluís

3 Respostes

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 21 febrer 1904 – Barcelona, 3 novembre 1990)

Industrial i advocat. Fundador de l’empresa d’indústries alimentàries Gallina Blanca i de Gallina Blanca Purina SA (per a la producció de pinsos compostos i de productes de farmàcia veterinària).

Creà, el 1973, la Fundació Carulla-Font, (des del 1978 Fundació Jaume I), i el Casal de l’Espluga de Francolí (1963).

L’any 1983 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Carròs de Vilaragut, Francesc

1 Resposta

(València ?, segle XVII – Barcelona, agost 1714)

Noble. Després de l’ocupació de València per les tropes borbòniques (1707) es traslladà a Barcelona, on es distingí en la defensa de la ciutat durant el setge.

El 1713 fou nomenat capità del regiment de la generalitat. Morí defensant el baluard de Santa Clara.

Carreras i Vila, Marià

3 Respostes

(Barcelona, 1831 – 1888)

Escenògraf. Deixeble de l’Escola de Llotja, amplià estudis a París.

A Barcelona treballà per al Teatre Odeon (1865) i, més tard, per al Liceu (decoracions per a Don Carlos de Verdi, i per a L’Africaine de Meyerbeer).

Fou mestre de Joan Ballester i de Francesc Soler i Rovirosa.

Va excel·lir pel seu magistral domini de la perspectiva i per la seva extraordinària sensibilitat pel que fa al color.

Carreras i Valls, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 novembre 1879 – 1937)

Escriptor i historiador. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona (1900).

Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista: Teoria de les nacionalitats (1900). Publicà els seus records de viatge, Al marge del Sàhara (1926).

Un dels defensors de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participació catalana en el descobriment d’Amèrica: La descoberta d’Amèrica, Ferrer, Cabot i Colom (1928), Catalunya, descobridora d’Amèrica (1929), La verdad sobre el descubrimiento de América (1931).

Fou director tècnic de l’Arxiu Històric Notarial de Barcelona, on recollí dades per a la història del llibre: El llibre a Catalunya (1936).

Carreras i Lastortras, Lluís

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1840 – Barcelona, 1888)

Periodista i polític. Inicià estudis al seminari de Barcelona.

Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’estat espanyol (febrer 1873). Visqué anys a Madrid i a París.

Havia col·laborat als periòdics “El Café”, “El Principado” i “El Diluvio”, i publicà París a sangre y fuego. Jornadas de la Commune (1871), El rey de los carlistas (1879), Retratos a la pluma (1884), Estudios sobre el arte de escribir bien (1885) i la novel·la Elvira (1885).

Utilitzà el pseudònim de Manuel Manrique de Lara.

Carreras i Guiteras, Narcís de

Deixa un comentari

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 16 agost 1905 – Barcelona, 11 octubre 1991)

Advocat i polític. Milità a la Lliga Catalanista, de la qual fou secretari de la junta directiva. Fou col·laborador i marmessor de Francesc Cambó fins al 1939.

Després de la guerra civil intervingué en l’organització del mutualisme laboral i fou director de la Caixa de Jubilacions i de Subsidis de la Indústria Tèxtil (1946-49).

Tinent d’alcalde de Barcelona (1960), va ser president del F. C. Barcelona (1968-69), de la Caixa de Pensions (1972-80) i de l’Instituto Catalán de Cultura Hispánica (1966), així com procurador del terç familiar per Girona a les Corts (1967-71).

Carreras i d’Urrutia, Carles

2 Respostes

(Bilbao, País Basc, 1807 – Barcelona, 1873)

Pedagog. Doctor en ciències.

El 1836 fundà a Barcelona el Col·legi Carreras, instal·lat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles i que renovà l’ensenyament de la burgesia barcelonina. Fundador i president de la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció (1844).

Va escriure algunes obres didàctiques, especialment de gramàtica i de cal·ligrafia: Reflexiones sobre la enseñanza de la gramática castellana.