Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Gallart i Monés, Francesc

2 Respostes

(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 30 setembre 1880 – Barcelona, 16 març 1960)

Metge. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona (1901). El 1913 fundà l’Escola de Patologia Digestiva a l’Hospital de la Santa Creu, que dirigí fins al 1951.

Fou ponent a sis Congressos de Metges de Llengua Catalana i presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques en el període 1926-28. Fou el promotor del I Congrés de Patologia Digestiva (1930) i en presidí el segon.

El 1935 fundà la Sociedad Española de Patología Digestiva. L’any 1945 fou nomenat president de la Societat Internacional de Gastro-enterologia.

Fundà els “Manuales de Medicina Práctica”, que dirigí fins el 1952, i publicà Patología abdominal clínica (1943) i més de 150 treballs sobre la seva especialitat.

Gallardo i Villaseñor, Gervasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 juny 1934 – 24 juny 2023)

Dissenyador gràfic i il·lustrador de revistes. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i treballà en diverses agències de publicitat d’Espanya i d’Alemanya.

Fortament influït pel grafisme suïs en la seva primera època, derivà cap a una il·lustració surrealista i màgica propera al treball dels il·lustradors nord-americans.

El juny de 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club, de Nova York, i, poc després, s’establí als EUA.

Les seves il·lustracions apareixen en revistes com “Elle”, “Lui”, “Ladies”, etc; també ha fet exposicions a Barcelona, París i Nova York.

Gallardo i Paredes, Miquel Àngel

Deixa un comentari

(Lleida, 27 desembre 1955 – Barcelona, 21 febrer 2022)

Dibuixant. Format a Lleida i a Barcelona, ha publicat il·lustracions i historietes a diverses publicacions de còmics.

Amb J. Mediavila és el creador del personatge Makoki. També ha reinventat altres personatges clau en la història del còmic, com és ara el repòrter.

És considerat un dels principals representants de l’escola catalana de dibuixants d’historietes il·lustrades.

Gallard i Genís, Alfred

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 1899 – Barcelona, 1980)

Escriptor, traductor i periodista.

A partir del 1918 col·laborà assíduament a la premsa de Barcelona.

Traduí al català Zweig i Conrad (Un tifó, 1930) i publicà el recull de contes Aquella tardor (1920) i la novel·la La jove de ca l’Arbejà (1922).

Galí i Herrera, Raimon

5 Respostes

(Barcelona, 7 març 1917 – 28 abril 2005)

Antropòleg i escriptor. Fill d’Alexandre Galí, i germà de Jordi. Llicenciat en filosofia i lletres.

Durant la guerra civil fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat. Exiliat el 1939, creà a Mèxic la revista “Quaderns de l’Exili”.

En tornar a Barcelona treballà amb el grup anomenat CC (Catòlics Catalans) i a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació Mariana.

Té publicats La Catalunya d’en Prat (1985), L’exèrcit a Catalunya (1991) i El dècim cos d’Exèrcit i la caiguda d’Aragó (1994), entre d’altres.

Galí i Herrera, Jordi

2 Respostes

(Barcelona, 19 març 1927 – 1 desembre 2019)

Pedagog. Fill d’Alexandre Galí, i germà de Raimon.

Participà activament en el moviment escolta que animava mossèn Antoni Batlle (1946-58); dirigí el Colegio-Internado La Molina (1951-55) i ha fundat (1955) i ha dirigit l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles renovadores del moviment iniciat pels volts del 1955.

Ha publicat Saint-Exupéry o la llibertat d’esperit (1965), Didáctica del lenguaje (1967), El compromís polític dels germans Chesterton (1974), La formació de Catalunya (1986) i diversos llibres de text per a la EGB; ha editat també els escrits de mossèn Batlle (1966).

Galí i Claret, Bartomeu

4 Respostes

(Catalunya, 1850 – Barcelona, 1902)

Pedagog. Era pare de Francesc d’A. Galí i Fabra i oncle d’Alexandre Galí i Coll.

Col·laborà a algunes de les experiències docents del seu cunyat Pompeu Fabra. Fou gramàtic excel·lent.

Exercí una influència considerable no sols sobre els familiars ja esmentats sinó també sobre d’altres figures intel·lectuals agrupades entorn del seu mestratge.

Era doctor en filosofia i lletres. Féu una gran tasca, a Barcelona, en el camp de l’ensenyament privat.

És autor d’una notable Gramática de la lengua castellana, de la qual aparegué una segona edició el 1893.

Galí i Solà, Francesc d’Assís

1 Resposta

(Camprodon, Ripollès, segle XIX – Barcelona, 1914)

Pedagog i eclesiàstic. Després d’ensenyar molts anys al col·legi mataroní de Valldemia, fundà a Barcelona el col·legi Balmes.

En col·laboració amb el farmacèutic Morer publicà, el 1879, una Història de Camprodon.

Galdácano i Melià, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 20 gener 1889 – 20 juny 1953)

Escriptor. A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d’Antoni M. de Barcelona. Ordenat sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en sagrada escriptura a Roma i fou professor d’escriptura a Sarrià (1915-27).

Dirigí “Catalunya Franciscana” i col·laborà en la Fundació Bíblica Catalana. Va escriure la biografia del cardenal Vives i Tutó (1916), La vida de Sant Francesc (1927) i L’Església Catòlica i el pancristianisme (1928).

Perseguit durant la guerra civil, publicà diversos llibres sobre la persecució religiosa a la zona republicana.

Galceran i Granés, Artur

Deixa un comentari

(Girona, 23 novembre 1850 – Barcelona, 9 gener 1919)

Psiquiatre. Llicenciat a la Universitat de Barcelona i deixeble de Giné i Partagàs.

Fins al 1895 dirigí el psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Participà en la construcció de l’Institut Pere Mata (Reus), del qual fou director juntament amb Rodríguez Méndez, i col·laborà en la creació de la Societat de Psiquiatria i Neorologia de Barcelona, de la qual fou el primer president (1911).

Va escriure Tratado de dermatosis nerviosas i Tratado de neuropatología y psiquiatría generales, entre d’altres obres.