(Barcelona, 23 maig 1923 – 25 setembre 2009)
Pianista. Solista de remarcable tècnica i sentiment musical.
L’any 1934 s’inicià com a tal amb la Banda Municipal de Barcelona. El 1956 fundà un duo amb el violoncel·lista Gaspar Cassadó.
Intèrpret, especialment, de Enric Granados, Manuel de Falla i Isaac Albéniz.
El 1980 rebé la medalla d’Or al mèrit artístic de la ciutat de Barcelona, el 1982 la medalla d’Or de Belles Arts de l’Estat espanyol i el 1985 el premi Nacional de Música.
(Barcelona, 1818 – 1887)
Fill de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.
Heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’una gran propietat a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el 1886, cosa que permeté, tanmateix, uns quants anys més tard, en obrir els carrers de Larrard, de Milans, de Marianao i d’altres.
Fou el germà de:
Maria de la Concepció de Larrard i Juez-Sarmiento (Barcelona, segle XIX) Es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans.
Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento (Barcelona, segle XIX) Casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra. Continuà el negoci familiar, el qual fallí.
(Barcelona, segle XVIII – 1823)
Comerciant matriculat des del 1794. Fill de Joan Alexandre de Larrard i Claveria.
Es dedicà al proveïment de blat i vins. Promogué el comerç de pesca noruega.
Participà a la Junta Superior de Govern del Principat (1811) i fou diputat a les Corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812; però no arribà a ocupar la vacant.
Fou el pare d’Antoni Alexandre, de Maria de la Concepció i de Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento.
(Oloron, França, 1735 – Barcelona, 1814)
Comerciant matriculat (1794). Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa.
Promogué el comerç amb els països de Llevant. Instal·là, amb la intenció de constituir un nucli a la platja, uns locals al port de Salou.
Dirigí la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ramon de Penyafort.
Adquirí, per 120.000 lliures catalanes, el palau, d’estil neoclàssic, del duc de Sessa al carrer Ample de Barcelona (1799).
Fou el pare de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.
(El Pedroso, Andalusia, 31 desembre 1914 – Barcelona, 11 maig 2003)
Editor. Establert a Barcelona, el 1944 hi adquirí l’Editorial Tartessos, germen de l’Editorial Planeta, que amplià fins a fer-ne -amb més de 50 empreses- un dels primers grups editorials del món.
El 1952 instituí el premi Planeta i el 1981 el premi Ramon Llull de narrativa en català.
Fou el pare de Fernando i de Josep Manuel Lara i Bosch.
(Reus, Baix Camp, 18 març 1922 – Barcelona, 15 febrer 2005)
Metge. Professor a les universitats de Cadis, València i de l’Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1976-80).
President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1970-74), des de 1993, de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
El 1980 fou nomenat conseller de Sanitat del govern de la Generalitat i el 1996 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Codirector de “Progresos de terapéutica”, ha publicat Les drogues (1976).
(Sants, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1938)
Metge i escriptor. Germà de Francesc.
Formà part del grup fundador de “La Llar”, dirigí “La Família Cristiana” i la “Revista Literària” (1883-84), i col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “L’Appel Catalan”.
Fou mantenidor dels jocs florals de Barcelona el 1881 i el 1907, i el 1924 dels celebrats a Tolosa.
Les seves obres són Apuntes històricos de Sans (1880), Memòries d’un soldat (1885), Els pastorets (1921) i Casolanes (1922).
(Barcelona, 1888 – 1936)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Germà del músic Antoni, amb qui anà a estudiar a Brussel·les.
Exposà repetidament a Barcelona, i es dedicà especialment al retrat i a les natures mortes, dins una factura manifestament realista.
(Barcelona, 16 juliol 1885 – 24 juliol 1957)
Pianista i compositor. Germà del pintor Ramon.
Estudià a l’Escola Municipal de Música i més tard amplià els seus coneixements en el conservatori de música de Brussel·les (1909-11).
Destaquen en la seva producció tres ballets, un scherzo per a dos pianos, algunes cançons i Dues peces en estil antic, per a piano.
(Barcelona, 23 desembre 1861 – 17 juny 1924)
Compositor. Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Rodoreda.
Autor d’obres simfòniques, com La fada de Roses (1892), i líriques, com Colometa, la gitana, Hydromel (1892).
Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música (1896).
Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera, etc, i harmonitzà cançons i ballets populars.
Dades dels Països Catalans 