Arxiu d'etiquetes: Barcelona (emp)

Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited

11 Respostes

(Toronto, Canadà, 12 setembre 1911 – Barcelona, 1952)

Societat. Impulsada per l’enginyer canadenc Fred S. Pearson, que creà i desenvolupà la primera xarxa moderna de producció i distribució d’energia elèctrica a Catalunya, on fou coneguda amb el nom de la Canadenca.

El 1919, el seu personal es declarà en vaga, fet que originà una profunda crisi social a Catalunya (vagues de la Canadenca). La societat passà després sota el control de la societat belga SOFINA.

Barcelona Traction havia emès diverses sèries d’obligacions, l’interès de les quals havia d’ésser pagat en lliures esterlines; durant la guerra civil fou interromput el pagament de les obligacions, i després el pagament en lliures no fou reprès per falta d’autorització monetària espanyola.

El financer mallorquí Joan March adquirí bona part de les obligacions, i tres obligacionistes espanyols demanaren, el 1948, al jutjat de Reus la declaració de fallida de la societat basant-se en el no-pagament dels interessos de les obligacions. El procés fou molt controvertit i sobre ell es dividiren les opinions dels juristes; finalment la societat fou declarada en fallida; el 1952 foren subhastades la totalitat de les accions i se les adjudicà FECSA, constituïda amb aquesta finalitat pel financer Joan March.

Banca Mas Sardà

2 Respostes

(Barcelona, 1844 – 1984)

Entitat bancària. Constituïda per Antoni Vilalta sota el nom Casa Vilalta i Mas i dedicada inicialment al bescanvi de monedes. Heretada el 1854 pel seu nebot Francesc Mas i Sardà, el 1876 era ja reconeguda per F. Mas Sardà e hijos; el 1950 prengué la denominació actual.

Des dels seus inicis participà en la promoció d’algunes empreses ben conegudes de Barcelona (Aguas de Barcelona, Bancotrans, Motor Ibérica, Saba, etc), fet que la decantà a desenvolupar el mercat de valors i amb el temps a ésser reconeguda com a banca especialitzada en el mercat de valors mobiliaris.

El 1969 abandonà el caràcter familiar i incorporà nous accionistes; des de llavors experimentà una progressió espectacular: d’una banca petita amb dues oficines i uns recursos aliens de 664 milions de pessetes, passà a tenir el 1982 trenta-cinc oficines repartides per tot l’estat i una xifra de recursos de 43.000 milions de pessetes.

Cap al final del 1981 una sèrie de dificultats -degudes primordialment a les seves inversions en el sector immobiliari i en algunes de les seves filials, i emmarcades dins la crisi econòmica general-, la forçaren a desaparèixer com a banca catalana independent.

El 1982 restà sota el control del Banco de Bilbao. El 1984 tenia 140.959 milions de dipòsits. El 1988, dins el procés de fusió del Banco de Vizcaya i del Banco de Bilbao, fou absorbida per Banca Catalana.

Banca Catalana

15 Respostes

(Catalunya, març 1959 – febrer 1984)

Entitat bancària. Sorgida de la compra de la Banca Dorca d’Olot per un grup no bancari d’homes de sectors econòmics diversos. L’any 1961 traslladà a Barcelona la central i canvià el nom per l’actual.

Els anys 1960 i 1970 realitzà una forta expansió a l’empara de la nova llei d’Ordenació Bancària i obrí oficines als Països Catalans, així com en algunes grans ciutats espanyoles. Absorbí el Banc d’Expansió Comercial (Capellades), el 1971, el Banc Mercantil de Manresa, el 1980, i el Banc de Barcelona, el 1980. Aquest mateix any integrà el Banc Industrial de Catalunya amb caràcter de soci majoritari. A petició del Banco de España es féu càrrec de dos bancs en dificultats: el Banc de Girona (1975) i el Banc Industrial del Mediterrani (1979).

El 1981, Banca Catalana encapçalava el primer grup bancari català amb uns dipòsits de 262.226 milions de pessetes, una xarxa de 352 oficines i 5.256 empleats. Mantenia també posicions de control sobre el Banc d’Alacant i el Banc de Crèdit i Inversions. Era el desè grup bancari de l’estat espanyol. A l’exterior tenia sucursal a Nova York i delegacions a Londres, París i Mèxic. L’any 1982, en un ambient de crisi bancària, un fals anunci de suspensió de pagaments provocà una forta sortida de dipòsits. Un primer intent de solució fracassà, en un ambient de moltes connotacions polítiques.

El Banco de España nomenà tres administradors el 1982, els quals anunciaren un fort desequilibri patrimonial, la reducció del capital i una forta ampliació per a revitalitzar l’entitat. L’ampliació fou coberta pel Fons de Garantia de Dipòsits al desembre de 1982. El 1983 el grup fou traspassat a un consorci format per tota la gran banca espanyola.

El 1984 el Banco de Vizcaya, gestor del grup, es féu càrrec de prop del 89% de les accions de Banca Catalana i del control del Banc Industrial del Mediterrani, Banc de Barcelona i Banc Industrial de Catalunya. El 1984, Banca Catalana i el seu grup tenien uns dipòsits de 246.456 milions de pessetes i 403 oficines. Durant la crisi hom retirà el 38% dels dipòsits, fet únic en la història financera catalana. El 1988, dins del procés de fusió del Banco de Vizcaya i el Banco de Bilbao, absorbí la Banca Mas Sardà.

Automòbil Club de Catalunya

4 Respostes

(Barcelona, 1906 – )

(RACC)  Entitat esportiva. Fundada com a continuadora de l’Automòbil Club de Barcelona, per fomentar l’automobilisme. Així mateix forneix amb orientacions pedagògiques, tècniques i legals als conductors associats.

El 1908 organitzà la primera competició automobilística disputada a la península, sobre el circuit Sitges–Vallmoll–Vilafranca. Del 1916 al 1920 i a partir del 1954 organitza la Volta a Catalunya i el 1969, a Montjuïc, el Gran Premi d’Espanya de Fórmula I.

També organitzà diverses activitats des de Palma de Mallorca i des de Perpinyà. Té delegacions a diversos països.

Enllaç web:  Automòbil Club de Catalunya

Anagrama, Editorial

2 Respostes

(Barcelona, 1969 – )

Editorial. Fundada per l’editor Jordi Herralde i Grau, que en fou el director.

Dedicada a la novel·la i a l’assaig en castellà, destaca per la qualitat literària de les obres editades, i per la tasca de difusió d’autors joves, poc coneguts i innovadors, característiques que es reflecteixen igualment en les traduccions d’altres llengües. És present també a l’Amèrica Llatina.

Convoca dos prestigiosos premis: Premi Anagrama, d’assaig (1972), i Premi Herralde, de novel·la (1983).

Ha editat alguns llibres en català i, des del 1997, coedita amb l’Editorial Empúries traduccions en versió catalana i castellana.

Aigües de Barcelona, SG

7 Respostes

(París, França, 1882 – )

Societat constituïda en forma de societat anònima, domiciliada a Barcelona el 1920. Té per objecte les explotacions d’aigua, l’obtenció, la compra, l’arrendament, a tot Espanya, d’empreses que tinguin relació amb la dotació d’aigua potable a les poblacions, la purificació d’aigües de clavegueres, de canals de navegació, de regadius, etc, amb una concessió de 99 anys per part de l’estat.

El 1967 tenia un capital subscrit de 898 milions de pessetes, sense comptar-hi la participació en d’altres empreses. Constitueix una de les empreses catalanes més importants. Abasta d’aigua Barcelona i 13 municipis de l’àrea metropolitana de la ciutat.

L’any 1986 tenia 1.377 treballadors i una facturació de 13.004 milions de pessetes. El mateix any comprà la societat Aguas de Lanjarón. Gràcies a l’internacionalització administra societats d’aigües a Portugal, Colòmbia, Uruguai, Xile i Cuba i la més important de les seves concessions és a l’Argentina.

La seva filial, l’asseguradora Adeslas és la segona del ram a Espanya i té filials a l’Amèrica Llatina. També té una forta presència en el segment dels residus sòlids, en el de les noves tecnologies i en el comerç electrònic. La xifra d’ingressos del grup superà els 302.000 milions de pessetes el 1999.

Enllaç web:  Aigües de Barcelona