(Barcelona, segle XIX)
Capitost d’una banda d’instigadors i delators.
Sobrenom d’Arques, espècie de policia secreta paral·lela en la qual basà el comte d’Espanya el seu domini de terror sobre Barcelona en 1827-32.
(Barcelona, segle XV)
Comanador i escriptor. Autor de poemes religiosos, com l’Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrist, i d’un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan del Padrón.
Actuà com a jutge en el debat poètic en el grup de Bernat Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472.
(Barcelona, segle XVI)
Pedagog. Ciutadà de Barcelona.
Ensenyà primeres lletres als infants que duien amb ells preceptors que assistien a les classes de l’Estudi General.
Promogué que el Consell de Cent establís la primera escola pública al carrer de la Canuda, substituint un petit cobert construït abans al pati de la universitat.
(Barcelona, segle XIX)
Escultor. És notable el seu bust d’argent de Felip Pedrell.
Assolí bona fama com a medallista. Exponent del seu art és la medalla Fortuny (1875), gravada per a l’Acadèmia de Belles Arts barcelonina.
(Barcelona ?, segle XV)
(o Aimeric) Mestre d’obres i escultor. Autor d’una imatge de la Mare de Déu (1421, Museu de Sabadell) i del portal de l’església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l’obra, i els senyals heràldics corresponents (1432).
Unes estàtues d’apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses.
(Barcelona, segle XVII)
Prohom. En 1640 se sumà a les forces de la Generalitat que iniciaren la guerra de Separació.
Era un dels tres mestres de camp que, al front de les milícies de la capital, cobrien la part més amenaçada de les muralles de Barcelona, durant el transcurs de la batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641.
Les seves seccions de mosqueters causaren gran dany a les tropes del marquès de los Vélez.
(Catalunya, segle XIV)
Conseller de Barcelona (1349-58). Fill de Guillem Pere Dusai i Marquet.
Fou canvista i posseïdor d’una de les taules de canvi més importants de la ciutat. Associat amb el canvista Jaume de Gualbes, dugué a terme operacions d’envergadura al servei de Pere III de Catalunya.
Morí sense fills, i la família continuà amb els descendents del seu germà:
Barceló Dusai i Ricard (Barcelona, segle XIII – segle XIV) El seu germà el casà (1303) amb la pubilla Guillema Durfort i de Montjuïc, hereva d’aquesta poderosa família del carrer de Montcada.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Ciutadà de Barcelona. Tingué una llarga i intensa actuació a la vida política municipal.
Accedí nou vegades al Consell executiu barceloní, xifra no aconseguida per cap altra dels nombrosos membres de la família, que passaren també pel consistori.
Fou conseller cinquè en 1315, 1319 i 1322, tercer en 1325, 1328 i 1331, segon en 1334 i 1341, i primer o en Cap en 1347.
(Barcelona, segle XIII – 1854)
Llinatge de ciutadans honrats de la ciutat. Conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai o d’Esall.
Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall (Besalú), s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del segle XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del segle XV, que ascendí a l’estament militar.
La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai.
(Barcelona, segle XIII)
Ambaixador. Conseller segon (1283 i 1285) i primer (1291) de Barcelona. Estigué amb Jaume I de Catalunya en la lluita contra la revolta nobiliària de l’any 1274.
Fou enviat a Londres, juntament amb Conrad Llança, per Alfons II de Catalunya per tal d’aconseguir l’ajut econòmic d’Eduard I d’Anglaterra per a la lluita catalana contra els angevins i el papa.
L’any 1290 fou ostatge del rei per tal de garantir l’entrada de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca als territoris del Principat. El 1291 va prendre part en la pau de Brignoles.
Participà també en un tractat amb Gènova, i preparà la pau d’Anagni (1295). L’any següent acompanyà el rei Jaume II el Just en la lluita contra els castellans a Múrcia.
Dades dels Països Catalans 