Arxiu d'etiquetes: Baix Maestrat

Mas d’Estellers, el *

Deixa un comentari

(Baix Maestrat)

Antic nom de la vila de Sant Jordi del Maestrat.

Mangraner *

Deixa un comentari

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Veure> Malagraner  (enclavament).

Malany, molí de

Deixa un comentari

(Rossell, Baix Maestrat)

Antic molí i fàbrica d’electricitat, al riu de la Sénia, aigua amunt de la vila de la Sénia.

Malagraner

1 Resposta

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Enclavament (1,27 km2), entre l’antic terme del Bellestar de la Tinença i el de Rossell, a la capçalera del riu de la Sénia, conegut en aquest sector també per riu de Malagraner.

Magdalena, platja de la -Baix Maestrat-

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat)

Platja, al sud de la ciutat.

Mestrat, escola del

Deixa un comentari

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XV)

Escola pictòrica. Nom donat a l’obra pictòrica sortida del taller -o que hi era relacionada- que regien el pintor Valentí Montoliu i els seus fills, durant la segona meitat del segle XV.

Maestrat, el -regió-

33 Respostes

(Alt Maestrat / Baix Maestrat)

Regió històrica del nord-est del País Valencià. Prové de l’edat mitjana, quan el Maestrat de Montesa (amb seu a Cervera) tenia les terres nord-castellonenques.

No constitueix cap unitat geogràfica i s’aplica a trossos diferents, però l’accepció més generalitzada és la que comprèn les terres d’entre la mola d’Ares i Penyagolosa fins a la costa, amb les comarques de l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, l’Alcalatén i una part de la Plana Alta.

Situada entre els límits provincials de Tarragona, els ports de Morella, els límits de la província de Terol, l’Alt Millars i la plana de Castelló, engloba les conques del Cérvol, Càlig, Segarra i de la rambla de la Viuda.

Llevatera, la

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat)

Caseria, al sud de la ciutat, vora la punta de la Llevatera.

Irta, serra d’

10 Respostes

(Baix Maestrat)

Massís muntanyós, el més oriental dels que formen el bloc de la comarca. Darrer estrep del massís cretaci del Maestrat, que s’estén paral·lela a la costa, entre aquesta i la vall d’Alcalà de Xivert.

Assenyala, al nord, el límit del pla de Vinaròs, i per la part meridional és separada de la serra del desert de les Palmes (a la Plana de Castelló) per la rambla de les Coves. Arriba als 573 m; l’altitud disminueix devers el mar, i determina una costa aspra amb espadats, com el cap d’Irta.

El quart d’Irta és una de les quatre parts en què es divideix el municipi de Peníscola.

L’any 2002 fou declarat Parc Natural per la Generalitat Valenciana.

Enllaç web: Parc Natural de la Serra d’Irta

Grau, el -varis geo-

Deixa un comentari

el Grau d’Amposta  (Amposta, Montsià) Raval de la ciutat, vora l’Ebre.

el Grau de Benicarló  (Benicarló, Baix Maestrat)  Antic nucli marítim, actualment confós en l’aglomeració de la ciutat.

el Grau de Moncofa  (Moncofa, Plana Baixa)  Poble i barri marítim de la vila. La tradicional activitat pesquera és en curs de desaparició.

el Grau de Nules  (Nules, Plana Baixa)  Raval marítim de la vila.