Agricultura, amb una part de conreus de regadiu, que es dediquen a conreus d’horta i vergers; però preponderen els conreus arboris de secà, especialment els avellaners. Entre les activitats industrials cal esmentar la tèxtil i la de la construcció. Estiueig. Àrea comercial de Reus.
La vila és troba a la dreta de la riera, al peu i a llevant del turó de Sant Pere del Puig; conserva restes de les muralles i de l’antic castell de la Selva; església parroquial de Sant Andreu, renaixentista.
Dins el terme hi ha l’important santuari de Paretdelgada.
La construcció de l’embassament de Riudecanyes afavorí el desenvolupament dels conreus de regadiu enfront dels de secà (temps enrere més estesos); avellaners i productes d’horta; de secà, domini de l’olivera i una mica de vinya. Cria de porcs i granges avícoles. Indústria alimentària i de la fusta. Àrea comercial de Reus.
La vila és situada mig km a l’oest de la riera de Maspujols. Església parroquial de Sant Jaume (1610-17), barroco-renaixentista, on s’hi venera el cos incorrupte del beat Gran (Bonaventura de Barcelona). L’ermita de Sant Antoni és tocant al poble. Hi ha restes de vil·les romanes a les Planes i a la Timba.
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 19,46 km2, 299 m alt, 1.165 hab (2017)
Situat a l’oest de la comarca, als margues de la riera de Riudecols, a l’oest de Reus. El terme és força accidentat.
Vora el riu hi ha una part de conreus d’horta, però hi prepondera l’agricultura de secà, amb predomini d’avellaners; altres conreus són els de vinya i els d’ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura i cria de porcs. Indústria metal·lúrgica. Àrea comercial de Reus.
La vila és a l’esquerra de la riera de les Irles, en un pendís. Església parroquial de Sant Pere (1872).
El municipi comprèn a més les ruïnes de l’ermita de Sant Bartomeu i de la torre dels Moros, els llocs de les Voltes i les Irles i l’antic lloc dels Banys; comparteix amb Alforja el santuari de Puigcerver.
L’agricultura és de secà, i es conrea gran part del terme; més d’una quarta part dels conreus són destinats a avellaners, seguits d’oliveres, vinya i ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura. Estiueig. Àrea comercial de Reus.
La vila és a la dreta de la riera, sota la presa del pantà. Església parroquial de Sant Mateu, de la segona meitat del segle XVI.
El castell-monestir d’Escornalbou és dins el terme. A la partida del Gort fou excavat un poblat ibèric.
Entitat esportiva. Fundada per un grup d’afeccionats a la natació. Albert Pallejà i Carnicer en fou el primer president. El 1932 l’entitat inaugurà la seva primera piscina descoberta reglamentària i el 1975 una d’olímpica.
El Club eixamplà aviat el seu camp d’activitats i actualment té un gran nombre de seccions, ultra la de natació: atletisme, handbol, bàsquet, billar, escacs, ciclisme, hoquei sobre patins, excursionisme, gimnàstica, tennis, patinatge artístic i ping-pong.
Posseeix un pavelló cobert amb pista poliesportiva i diverses altres instal·lacions (els Ploms), a més del local social al Palau de Bofarull, al carrer de Llovera de Reus. El Club organitza el Saló Internacional de Fotografia Esportiva Fotosport, que assoleix participacions de més de 30 països en els seus certàmens biennals, la Volta Ciclista Internacional a la Província de Tarragona, el Gran Premi Marcel·lí Gené de Cros, etc.
Té un equip destacat d’hoquei sobre patins que guanyà el campionat d’Espanya del 1946 i que milita habitualment en la primera divisió. L’equip de natació guanyà el campionat de Catalunya del 1943 i ha format un gran nombre de nedadors.
Municipi i capital de la comarca del Baix Camp (Catalunya): 52,82 km2, 117 m alt, 103.123 hab (2017)
Situada en una plana, originada pels sediments quaternaris, al peu de la muntanya de la Mussara; el terme és regat per les rieres de Maspujols i d’Almoster.
L’agricultura és predominantment de regadiu (avellaners, hortalisses i arbres fruiters), que és possible gràcies als regatges derivats dels embassaments de Riudecanyes i de Siurana. Al secà sobresurt la vinya, seguida de les oliveres i els avellaners, i, de més lluny, dels garrofers i els ametllers; hi predomina la petita explotació. És un destacat centre del sector agropecuari, canalitzat a través de la Unió de Cooperatives i la Cooperativa Comarcal d’Avicultura; hi destaquen les granges d’aviram i els productes derivats (ous i carn), el bestiar porcí, l’oví i la cria de conills.
Malgrat la importància de les activitats primàries, és preferentment un centre comercial i industrial; al sector industrial hi sobresurten, en primer lloc, les indústries alimentàries (de fruits secs, vins, olis, carn i pinsos) i la tèxtil (cotonera i sedera, així com de la confecció), després venen la metal·lúrgica (indústries mecàniques, maquinària agrícola, electrodomèstics), la química (pinsos compostos, sabons) i la de la fusta (torneries, mobles), cal esmentar, a més, l’adobera (pells, calçat, etc) i la fabricació de materials per a la construcció (rajoles, maons), sector aquest últim revifat per la proximitat dels nuclis turístics de la Costa Daurada. El desenvolupament de les indústries artesanals ha estat, en part, degut al seu caràcter de centre comercial, i és, en l’actualitat, un dels primers mercats espanyols de la comercialització d’ametlles i, sobretot, d’avellanes.
En les funcions comercials cal fer esment del mercat (dilluns). És centre de l’àrea comercial homònima, que comprèn les subàrees de Montblanc i de Móra d’Ebre, amb prop d’un centenar de municipis sota la seva influència. S’hi celebra anualment una fira de mostres i un concurs-exposició nacional de roses. Nus ferroviari i de comunicacions entre les terres aragoneses de Ponent, Barcelona i Lleida.
La població s’incrementà notablement al segle XVIII gràcies a l’auge econòmic que suposà el lliure comerç amb Amèrica, per la qual utilitzava la via comercial del port de Salou. A partir del 1950 experimentà un important ascens demogràfic, amb un augment mitjà de 1.114 h/any, acusat sobretot des del 1960, en què, gràcies a un fort corrent immigratori, aconseguí, vint anys després, duplicar la població; aquesta tendència continuà en decennis posteriors.
HISTÒRIA: El nucli originari de l’actual ciutat fou fundat durant la reconquesta d’aquest territori i sembla que fou construït damunt les ruïnes d’una antiga vil·la romana del Baix Imperi. El primer document relatiu a la població que ha pervingut data de l’any 1154. El petit llogaret va créixer ràpidament, i cap al final del segle XIV tenia unes 355 cases. La creixença va mantenir-se durant el segle XV, però va quedar bastant estancada als segles XVI i XVII.
Un nou període de desenvolupament va iniciar-se durant el segle XVIII, gràcies al comerç amb Amèrica, i Reus esdevingué un dels centres principals de la fabricació i explotació d’aiguardents. La indústria tèxtil també es desenvolupà durant aquest període. A la darreria del segle XVIII Reus tenia 27.000 h. Durant la Revolució francesa la colònia d’immigrants era bastant nombrosa; hi hagué una casa de moneda durant la guerra del Francès.
El 1843 aconseguí novament el títol de ciutat, ja que li havia estat anul·lat per Felip V el que li fou atorgat el 1712 per l’arxiduc Carles III. Des de la segona meitat del segle XIX fins al 1930 fou un dels mercats internacionals més importants de fruits secs. Aquest desenvolupament comercial i industrial iniciat al segle XVIII originà una classe burgesa que, pel seu esperit liberal, constituí un dels grups socials més avançats de Catalunya durant el segle XIX. El juliol de 1885 s’hi celebrà el I Certamen Socialista, i el 1893, la segona assemblea convocada per la Unió Catalanista, on foren debatudes qüestions relacionades amb les Bases de Manresa.
ART: L’any 1512 es començà a edificar l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic, d’una sola nau, amb capelles laterals i una gran rosassa. En un dels costats hi ha una torre campanar de planta hexagonal i de 63 m d’alçada. A la fi del segle XVII fou adossada a l’església la capella del Sagrament, obra d’inspiració barroca, realitzada per fra Josep de la Concepció, conegut també com El Tracista. L’edifici de l’ajuntament, iniciat el 1601, és una obra renaixentista tardana, amb restauracions posteriors.
Altres construccions del segle XVII són l’església de la Puríssima Sang i, als afores, el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Al final d’aquest segle treballaren com a decoradors en alguns d’aquests edificis els pintors Juncosa, dels quals s’han perdut posteriorment les obres. Dels segles XVIII i XIX daten nombroses cases particulars: la dels Bofarull –amb magnífiques pintures al fresc, d’estil neoclàssic- i la dels Borràs de Gay, profusament decorada a l’interior segons els estils en voga, cosa que testimonieja la puixança comercial de la ciutat. Al final del s XIX l’escultor Puiggener realitzà el monument eqüestre del general Prim, situat a la plaça, porticada, del mateix nom.
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 36,27 km², 245 m alt, 718 hab (2017)
(pop: el Prat) Situat al límit amb la Ribera d’Ebre, a la vall de la Dòvia, afluent per l’esquerra del riu de Llastres, límit meridional del terme i accidentat pel vessant sud-oriental de la serra de Llaberia. El territori és molt muntanyós, la superfície inculta és ocupada per la garriga, pasturatges, bosc i requissers.
Agricultura de secà; sobresurten els avellaners, seguits pels ametllers; hi ha poques hectàrees de regadiu (horts). Avicultura i cria de porcs i conills. Àrea comercial de Reus.
Al poble hi ha restes de la muralla i del castell de Pratdip, que formà part de la baronia d’Entença; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.
L’agricultura és de secà: cereals, avellaners. Ramaderia de bestiar porcí, avicultura i apicultura. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Reus. Regressió demogràfica: el 1900 tenia 911 h.
L’anomenada vila vermella, conserva restes de la muralla; església parroquial de Santa Maria, de base romànico-gòtica i conserva una portalada lateral romànica. Al centre hi ha una gran plaça porxada amb una font de bella arquitectura.
El municipi comprèn, a més, el santuari de l’Abellera. S’han fet troballes del període eneolític i romà i sembla que en època islàmica hi hagué una fortalesa que depenia de la de Siurana. Fou el centre del comtat de Prades.
Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat.
Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats; Montblanc, l’Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals; el 1349 tingué lloc una avinença entre el monestir i la vila de Prades.
Però continuaren els incidents, sovint sagnants (com l’assassinat de fra Guillem Tost el 1349, la mort de dos veïns de Montblanc pels guàrdies de Poblet el 1377 i la venjança dels montblanquins aquell mateix any amb l’incendi de la granja de la Pena i la mort dels religiosos que en tenien cura).
Amb la desamortització del segle XIX esdevingué patrimoni de l’estat.
L’any 1984 la Generalitat ho declarà paratge natural d’interès nacional, el qual ofereix moltes possibilitats de fer excursions o passejar fruint del paisatge i de més d’un centenar de fonts naturals, moltes d’aigües ferruginoses.
Caseria i santuari marià. El seu origen sembla posterior al 1165; és esmentat ja el 1200. Una llegenda tardana atribueix a un pastor la troballa de la imatge. Des del seu origen fou servit per donades, reemplaçades el 1615 per una família d’ermitans. Fracassaren dos intents de crear-hi un priorat canonical el 1384 i el 1546.
El santuari és format per un conjunt d’edificacions: església, porxo, casa de l’ermità, cavallerisses i altres dependències construïdes en gran part al segle XVI, bé que l’església té una part dels segles XIII i XIV i fou ampliada en 1739-46 amb una capella i un cambril barrocs dedicats a la Mare de Déu de la Pietat, que des de la fi del segle XVI passà a ésser la titular de l’església, arraconant la primitiva imatge, romànica, dita de Santa Maria de les Neus. El 1936 foren destruïts el conjunt de retaules medievals pintats sobre fusta i tela (segles XIV al XVII), de gran valor artístic. Ha estat restaurat a partir del 1940.
El nom de Paretdelgada sembla derivat del d’una vil·la romana que s’aixecà en aquest indret, de la qual foren excavats els fonaments i mosaics en 1935-36.
Situat entre la serra de la Mussara i el Camp de Tarragona, és accidentat pel puig d’en Cama. És travessat en direcció oest-est per la riera de la Selva (o de Vilallonga), que neix sota la font Major i el coll de la Batalla i desemboca al Francolí.
Però continuaren els incidents, sovint sagnants (com l’assassinat de fra Guillem Tost el 1349, la mort de dos veïns de Montblanc pels guàrdies de Poblet el 1377 i la venjança dels montblanquins aquell mateix any amb l’incendi de la granja de la Pena i la mort dels religiosos que en tenien cura).
Dades dels Països Catalans 