Arxiu d'etiquetes: Baix Camp

Febró, la (Baix Camp)

12 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 16,08 km2, 754 m alt, 40 hab (2016)

0baix_camp

(ant: la Febrosa)  Estès per l’alta vall del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, al nord-oest de Reus, al límit amb el Priorat. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades i les de la Mussara, amb algunes hectàrees de pins; els Motllats, erms i amb garriga, ocupen les parts més altes del terme, i la fondalada és fèrtil i rica en aigua.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà (avellanes, ametlles, vinya i cereals) i alguna granja de porcí i d’aviram, si bé el descens demogràfic s’ha deturat els darrers anys. Àrea comercial de Reus.

El poble, que aglutina tota la població del municipi, és al centre de la vall; l’església parroquial és dedicada a sant Esteve. Hi ha restes prehistòriques a la cova de la Vila i són de gran interès espeleològic els anomenats avencs de la Febró.

Dins el terme hi ha també l’antic mas dels Frares.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Escornalbou, monestir d’

17 Respostes

(Riudecanyes, Baix Camp)

Antiga canònica agustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou), situada a la muntanya de la Mola. L’any 1165 Alfons I el Cast féu donació del lloc d’Escornalbou a Joan de Sant Boi, canonge de Tarragona, tot imposant-li l’obligació de bastir-hi un temple dedicat a Sant Miquel i un monestir de canonges, fortificat per tal de protegir-lo dels sarraïns.

L’església, consagrada el 1240, és encara romànica; consta d’una sola nau sense creuer i dues capelles a cada banda. A la façana hi ha dues finestres i una rosassa. El claustre que li feia costat fou reconstruït arran del precipici.

El conjunt monumental, és a dir, les parts esmentades, la casa del priorat i altres dependències foren adquirides i restaurades per Eduard Toda i Güell.

Enllaç web: monestir d’Escornalbou

Duesaigües (Baix Camp)

6 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 13,58 km2, 268 m alt, 242 hab (2016)

0baix_camp

Situat l’oest de la comarca, al límit amb el Priorat i drenat per diversos torrents que formen part de la capçalera del Riudecanyes, com els barrancs de l’Argentera i dels Masos. El relleu és accidentat per la serra de l’Argentera i els contraforts del Puigcerver, que tanca a ponent el Camp de Tarragona; on hi ha pinedes, alzinars i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (avellaners, vinya, oliveres, garrofers i ametllers); el regadiu és limita a unes 15 ha. Hi ha ramaderia de llana. Àrea comercial de Reus. La població, que havia iniciat una lenta però constant devallada a partir de la plaga de la fil·loxera, s’ha estabilitzat.

El poble agrupa tota la població del municipi; l’església parroquial és dedicada a santa Maria, construïda el 1753 sobre una d’anterior del segle XIV.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Colldejou (Baix Camp)

6 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 14,48 km2, 431 m alt, 171 hab (2016)

0baix_campSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre, al vessant oriental de la serra de Llaberia i la mola de Colldejou. El relleu és molt accidentat i ocupat en unes tres quartes parts per boscs i pasturatges, i poc apte per al conreu.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (conreus de vinya, avellaners, ametllers i cereals); el regadiu és minso. La ramaderia, tradicionalment important, s’ha reduït darrerament; s’hi ha desenvolupat però l’avicultura. El 1954 es fundà la Cooperativa Agrícola. Àrea comercial de Reus.

El poble es troba al vessant sud de la mola de Colldejou, des d’on hi ha una magnífica vista de la costa; hi destaca l’església parroquial, dedicada a sant Llorenç, que depèn del bisbat de Tortosa.

Dins el terme hi ha les restes d’un fort de les guerres carlines i la capella de la Mare de Déu de les Malalties, al mas de Magrinyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Centre de Lectura

24 Respostes

(Reus, Baix Camp, 1859 – )

Societat cultural. Fundada per Josep Güell i Mercader. A partir del 1875 adquirí una gran vida intel·lectual i cultural, especialment al tombant de segle, quan rebé l’influx de la Renaixença, cosa que en provocà la catalanització. És format per les seccions d’art, música, lletres, ciències, ciències morals i polítiques, tecnologia i arts aplicades, pedagogia i excursionisme. Té una mitjana de tres mil socis, una notable biblioteca amb uns seixanta-dos mil volums, i hemeroteca. Posseeix el teatre Bartrina i posseeix una gran sala per a exposicions i una per a conferències.

Per la personalitat d’alguns dels seus presidents i i per la relació que hi ha tingut certs intel·lectuals l’entitat ha tingut una significació d’avançada. Fou tancat per ordre governativa el 1866-68 i 1939-48. Des del mateix any de la fundació edita una revista de caire intern que ha sortit, amb interrupcions, amb noms diferents, essent actualment el de “Revista del Centre de Lectura”. Publica obres poètiques i guies excursionistes.

Enllaç web: Centre de Lectura de Reus

Castellvell del Camp (Baix Camp)

10 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 5,21 km2, 219 m alt, 2.851 hab (2016)

0baix_campSituat a la plana del Camp de Tarragona. El nord del terme és moderadament accidentat pels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, al nord-oest de Reus.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (avellaners, oliveres, vinya i garrofers), complementada per l’avicultura. Gràcies al canal derivat del pantà de Riudecanyes, s’ha incrementat el regadiu. Àrea comercial de Reus. Gran part de la població, de base immigrada, treballa a la propera ciutat de Reus.

El poble es troba al peu del turó de Santa Anna, on hi ha l’ermita del mateix nom, del segle XVI i refeta posteriorment, i les restes d’un poblat ibèric. L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç, del segle XVI, encara que transformada posteriorment.

El municipi comprèn, a més, les partides dels Pugets, les Serres i les Planes del Puig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Timbalers i Lluert

Capafonts (Baix Camp)

10 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 13,35 km2, 751 m alt, 112 hab (2016)

0baix_campSituat a l’alta conca del Brugent, al nord de la comarca, al límit amb la de l’Alt Camp, al nord-oest de Reus. El relleu és accidentat pel vessant meridional de les muntanyes de Prades, amb alzinars i pinedes, el sector sud-est del terme és ocupat pels Motllats, territori pedregós i erm.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (hortalisses i patates) i de secà (ametllers, cereals i avellaners), complementada per la ramaderia (bestiar oví). Àrea comercial de Reus.

El poble és aturonat al mig d’un amfiteatre de muntanyes; església parroquial de Santa Maria, d’estil barroc (segle XVIII).

Dins el terme hi ha el santuari de Barulles, del segle XII; restaurat de poc, acull colònies infantils d’estiueig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cambrils (Baix Camp)

41 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 35,21 km2, 24 m alt, 33.273 hab (2016)

0baix_camp(o Cambrils de Mar)  Situat en una extensa plana al sud de la comarca, al començament del golf de Sant Jordi, al sud-oest de Tarragona. Dividit en dos sectors: el principal, a ponent, i l’antic terme i actual nucli turístic de Vilafortuny, vora mar (platja de Cambrils).

L’economia es reparteix entre l’agricultura de secà típica mediterrània (vinya i oliveres), el regadiu, que aprofita l’aigua de pous (verdures i fruites), la pesca (que és una important activitat econòmica), l’avicultura i una indústria molt diversificada actualment dominada, a causa del turisme, pel sector de la construcció. Hi ha nombroses urbanitzacions, hotels i càmpings. Àrea comercial de Reus.

La vila és a 1 km de la mar, a la dreta de la riera d’Alforja; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII. Pel maig hi té lloc la Fira de l’Ascensió. El 1640 tingué lloc el tràgic setge de Cambrils.

Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Mas d’En Bosc, la masia i antic terme dels Teixells, els despoblats de la Plana, de Vilagrassa i de Mas del Bisbe, el castell de Vilafortuny, d’origen medieval, el santuari del Camí i el parc Samà, amb grans jardins i un palau del segle XIX.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació – Diari Digital

Botarell (Baix Camp)

2 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 11,95 km2, 196 m alt, 1.120 hab (2016)

0baix_campSituat a l’oest de Reus, al centre de la comarca i al sector occidental del Camp de Tarragona, drenat per les rieres d’Alforja, la de les Voltes i la de Riudecols.

Els recursos econòmics del municipi són més aviat escassos i basats en l’agricultura de secà (sobretot avellaners, ametllers, oliveres, vinyes i cereals); el regadiu, que aprofita l’aigua del subsòl i que és en expansió produeix arbres fruiters i productes d’horta. Predomina el règim d’explotació directa de les terres conreades. L’avicultura s’ha desenvolupat a causa de la proximitat de Reus. Àrea comercial de Reus.

Al poble hi havia el castell de Botarell, en el qual treballà Pere Blai (II). L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç (1617-22), té una colla de gàrgoles pintoresques. Havia format part de la Comuna del Camp de Tarragona.

Dins el terme es troba l’antiga quadra de Tascals, així com uns quants masos importants: d’en Duran, d’en Vernis, d’en Giol i d’en Perdiu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Borges del Camp, les (Baix Camp)

8 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 8,24 km2, 238 m alt, 2.070 hab (2016)

0baix_campSituat a l’extrem nord-occidental del Camp de Tarragona. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la serra de la Mussara.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (dedicat principalment a l’avellaner, l’olivera i la vinya). Darrerament, l’avicultura ha adquirit una certa importància. Àrea comercial de Reus.

La vila té el seu origen en la reconquesta; destaca l’església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica (1777), que ocupa el lloc on hi havia l’antic castell. Al nord-oest hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Riera, patrona de la vila, destruït el 1939 i reconstruït anys després. Formà part de la Comuna del Camp de Tarragona.

El municipi comprèn també la quadra de Tascals i el petit caseriu de l’estació de les Borges del Camp.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques