Antiga granja de la cartoixa d’Escaladei, prop de la qual, però ja dins el terme d’Arbolí, fou construït el campament militar de Los Castillejos.
Frares, mas dels -Baix Camp-
4 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Baix Camp
Fortuny -Reus-
Barri de la ciutat. Al sud del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.
Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys 1960.
A l’inici estava format per 692 habitatges construïts en forma de blocs. Hi resideix població autòctona i immigrada.
Foment -periòdic de Reus-
(Reus, Baix Camp, 1 desembre 1906 – juliol 1936)
Periòdic. Fundat com a “setmanari socialista republicà”.
El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana.
Pel juny de 1930 inicià una segona època, com a òrgan de l’Esquerra Republicana de Catalunya.
El 1936 es convertí en diari.
Fira Festival de Circ Trapezi
(Reus, Baix Camp / Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1997 – )
Mostra anual d’espectacles de circ contemporani. Creada per iniciativa d’Alfred Fort i Bienve Moya, que, sota la direcció artística de Jordi Aspa i Bet Miralta (Escarlata Circus), se celebra conjuntament a les dues ciutats i a partir del 2001 únicament a Reus.
Des de la primera edició fins a l’actualitat ha presentat artistes i tendències que reflecteixen la diversitat evolutiva de les arts de la pista a Europa. Hi han participat destacats artistes tant nacionals com estrangers.
Enllaç web: Fira del Circ Trapezi
Fatxes -Baix Camp-
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
(ort ant: Fatges) Despoblat, al nord-oest del terme, sota el coll de Fatxes, obert entre el Montalt i la mola de Genessies.
Escornalbou, baronia d’
(Riudecanyes, Baix Camp, segle XII – )
Jurisdicció senyorial, creada el 1166 i centrada en el castell i monestir d’Escornalbou, vinculada per la corona als arquebisbes de Tarragona (vers el 1166).
Al segle XVIII comprenia, a més del monestir, els pobles de Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l’Argentera, i era sota el govern d’un batlle general de la baronia.
Dòvia, la
Vall de la serra de Llaberia, d’uns 4 km de longitud, dirigida de sud a nord, limitada per les altes cingleres de les Moles (706 m alt), a l’oest, i del Mont-redon (862 m alt), a l’est.
El camí de Pratdip a Llaberia guanya la cinglera per la portella de la Dòvia.
La capçalera de la vall és anomenada el racó de la Dòvia.
El barranc de la Dòvia s’uneix al de Santa Maria sota Pratdip.
Diari de Reus
(Reus, Baix Camp, 1 juliol 1859 – 30 gener 1938)
Diari. Fundat amb el títol de “Diario de Reus de Avisos y Noticias”. L’1 d’octubre de 1932, arrendat per la Lliga, fou catalanitzat.
En 1935 passà a mans d’Acció Popular Catalana, i amb la guerra civil esdevingué portaveu del comitè local de control.
Cortiella
Despoblat i antic terme, al vessant del Priorat de la Serralada Pre-litoral; es comunica amb Alforja pel coll de Cortiella, obert entre el puig Cerver i la punta del Motllor.
El riu de Cortiella, que neix sota aquest coll, és afluent del riu de Siurana per l’esquerra, després de passar per Porrera (Priorat).
El lloc formava part de la Comuna del Camp de Tarragona.
Colldejou, mola de
Mola (914 m alt) de la Serralada Pre-litoral, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp.
Al nord-est enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l’Argentera, i al sud-oest, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al nord-oest domina la depressió de Móra, davant Falset, i al sud-est resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp.
Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells (de les Processons, de la cova del Llamp) hi ha els residus d’una antiga fortificació.
Dades dels Països Catalans 