(Rajadell, Bages)
(o Monistrol de Rajadell) Poble, a l’esquerra de la riera de Rajadell, sota el coll Baix, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria).
Arxiu d'etiquetes: Bages
Matadars
(Mura, Bages)
Antiga quadra, a l’esquerra del Llobregat, al costat de la masia del Marquet, prop del Pont de Vilomara.
L’església de Santa Maria de Matadars, esmentada ja el 956, conserva la capçalera pre-romànica, amb arcs de ferradura; l’única nau fou refeta el segle XI.
Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara.
Marro, castell -Bages-
Antic castell desaparegut, era sota el monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carenar que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni.
Esmentat el 942, fou donat pel comte Sunyer I de Barcelona, a instàncies de la seva muller Riquilda, al monestir de Santa Cecília, del qual havia esdevingut un mas el 1330.
Manresano Realista, El
(Manresa, Bages, 1827)
Periòdic trisetmanal. Continuador del diari “El Realista Manresano” (1823) i d’“El Catalán Realista” (1827).
Defensà l’absolutisme de Ferran VII de Borbó i atacà violentament els liberals; tingué poca durada.
Manresa, vegueria de
(Catalunya, segle XIII – 1716)
Demarcació administrativa. Comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sots-vegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sots-vegueria a partir del 1611. El Moianès tingué també caràcter de sots-vegueria, i depengué un quant temps de Barcelona.
Creada al segle XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès; delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat. El 1553 tenia 1.819 focs.
El 1716 es convertí en el corregiment de Manresa.
Manresa, sèquia de
(Manresa, Bages, segle XIV)
Canal de regadiu del Llobregat. Neix a Balsareny i recorre 35 km fins a desembocar al Cardener, a Manresa.
El seu cabal és de 1.000 l/seg, i s’utilitza per al regatge d’unes 1.000 ha, que són l’àrea de regadiu més important de la comarca del Bages, i per fornir aigua a la ciutat de Manresa.
L’obra data del segle XIV i fou aprofitada al principi per assegurar sobretot la collita del blat; després s’originà una diversificació dels productes agrícoles (verdures, llegums i fruita).
Manresa, Bases de *
Veure> Bases de Manresa (document sobre el nacionalisme català, 1892).
Maians -Bages-
(Castellfollit del Boix, Bages)
Poble, al límit amb Anoia, al peu del coll Gossem, antic hostal al camí d’Igualada a Manresa.
L’església parroquial de Sant Andreu és obra de la fi del segle XVIII; hi ha ruïnes de la primitiva església, romànica.
El castell de Maians, documentat el 967, fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages des de la seva fundació.
Llum, Festa de la
(Manresa, Bages, segle XVI – )
Festa que hom celebra el 21 de febrer, commemorant el prodigi d’un llum misteriosa que, segons tradició, fou vista a l’església del Carme de la ciutat de Manresa el 21 de febrer de 1345.
Una primera al·lusió històrica de la celebració es remunta al 1536. Des del segle XVII i fins al XIX, se celebrà el segon diumenge de quaresma.
Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la sèquia de Manresa.
És considerada festa major d’hivern. La primera referència documental de la Llum data del mateix any 1345.
Enllaç web: Festa de la Llum
Lloberes
Antiga tinença parroquial de Sant Amanç de Pedrós (Sant Jordi de Lloberes). És situada al sector muntanyós nord-oriental del terme.
Consta des del 1053; aviat, però, restà reduïda a ermita, a càrrec dels propietaris del mas Soler de Lloberes.
És un notable exemplar romànic del segle XII.
Dades dels Països Catalans 