(Bages / Osona)
Afluent esquerrà de la Gavarresa, entre les dues comarques.
Neix a l’altiplà del Moianès, al vessant septentrional del puig de Rodors, dins el terme de l’Estany.
Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola, passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d’Oló i per sota del de Sant Joan d’Oló i desemboca al seu col·lector prop de Santa Maria d’Horta.
(Manresa, Bages, 1922 – )
(OEP) Moviment fundat pel jesuïta Francesc de Paula Vallet i Arnau, amb la finalitat de recristianitzar els homes per mitjà dels exercicis de sant Ignasi de Loiola, que es difongué arreu de Catalunya.
Tenia com a òrgan la revista “Perseverancia”, redactada en català fins el 1936.
Vallet i molts exercitants contribuïren a la creació i a la continuïtat del diari “El Matí”.
Enllaç: Obra d’Exercicis Parroquials
(Matadepera, Vacarisses, Vallès Occidental / Mura, Bages)
Unitat orogràfica, que amb la de Sant Llorenç del Munt forma una massa de conglomerats eocènics de la Depressió Central Catalana, adossada a la Serralada Prelitoral. Són separades pel coll d’Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix.
Consta d’uns quants nuclis poc diferenciats: la serra de la Mata (921 m alt), al nord-est; el de Mura (722 m a la coma del Puig), al nord-oest; la Pola (930 m al turó de les Tres Creus) i Castellsapera (932 m), al centre; la serra del Pou de Glaç (944 m), al sud-est; i la serra de les Pedritxes (786 m a la Moleta), al sud. La carena resta paral·lela a la riera de les Arenes i separa els tres municipis.
Molt minada per l’erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves.
El 1972 fou aprovat el parc natural de Sant Llorenç del Munt – serra de l’Obac.
(Montserrat, Bages, 1913 – 1996)
Museu situat al monestir de Montserrat. Tingué el seu origen en el Museu Bíblic fundat el 1913 per a mostrar objectes diversos procedents del Pròxim Orient relacionats amb els textos bíblics.
El 1963 fou ampliat i hom hi integrà les col·leccions de pintura antiga que decoraven els murs del monestir (pintura italiana —Caravaggio—, espanyola —Berruguete, Morales, Greco—, flamenca i francesa).
Més recentment hom hi ha incorporat la col·lecció Sala, que representa un conjunt importantíssim d’art català dels segles XIX i XX.
Completen el museu col·leccions d’orfebreria i d’objectes litúrgics dels segles XV al XX.
El 1996 passà a anomenar-se Museu de Montserrat.
(Navàs, Bages)
Poble, situat a l’esquerra de la riera del Mujal, afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix a Viver i desemboca a Balsareny.
L’església parroquial és dedicada a la Santa Creu.
Antiga quadra, el 1358 era possessió de la ciutat de Manresa, que la vengué el 1370 als Peguera, després senyors de Castelladral.
(Bages)
Parc natural creat l’any 1987 i situat al sector central de la Serralada Pre-litoral i que inclou gran part del massís de Montserrat. Compta amb 3.630 ha (incloent una reserva natural) i amb una zona de protecció de 4.309 ha.
La muntanya de Montserrat presenta un paisatge geològic únic, format per multitud de roques i agulles, entre les quals es desenvolupa una esplèndida vegetació.
La importància turística de la muntanya i la seva llarga tradició excursionista fan que veritables multituds la visitin de manera continuada, generant una pressió humana molt forta, amb problemes greus com ara l’abandonament de deixalles o l’erosió dels camins. D’altra banda és una zona molt susceptible als incendis forestals.
Enllaç web: Patronat de la Muntanya de Montserrat
(Montserrat, Bages, 1223 – )
Associació. Erigida per l’abat de Ripoll i el prior de Montserrat, Berenguer de Bac, amb l’aprovació de l’arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, els quals, juntament amb la reina Elionor de Castella, signaren el document de fundació i foren els primers inscrits en la germandat.
Reorganitzada durant el segle XV i enriquida amb privilegis i gràcies extraordinàries per diversos papes, gaudí d’un gran favor a la península Ibèrica, Itàlia, França, Alemanya, els Països Baixos i Amèrica, on fou un dels principals vehicles difusors de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat.
Modernament ha arribat a constar d’uns 250 centres, 160 dels quals radicats a Catalunya, uns 30 a la resta de l’estat espanyol i uns 60 a Europa i Amèrica.
Renovellada el 1981 en l’aspecte d’associació de pelegrins, té com a òrgan oficial “Montserrat. Butlletí del Santuari”, publicat d’ençà del 1982 com a represa del que havia estat publicat del 1927 al 1936.
Enllaç web: Confraria de la Mare de Déu de Montserrat
(Montserrat, Bages, gener 1927 a juliol 1936 i de gener de 1982 – )
Revista mensual. Aparegué per tal de suplir la crònica de l’activitat del santuari, publicada fins aleshores a “Analecta Montserratensia” i a “Vida Cristiana”.
Era també òrgan oficial de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
Fou dirigida per Antoni Ramon i Arrufat i, en els últims temps, per Lambert Cabestany.
Des del 1982, amb el nom “Montserrat. Butlletí del Santuari“, n’ha estat represa la publicació.
(Sant Fruitós de Bages, Bages)
(o puig de Sant Valentí) Turó del vessant meridional de la serra de les Brucardes, a la dreta del Llobregat, damunt del qual s’aixeca l’església de Sant Valentí de Montpeità, d’un gòtic tardà, que fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages.
El topònim és esmentat ja a mitjan segle X.
(Castellfollit del Boix, Bages)
Priorat benedictí (Sant Pau del Mont) dependent de Sant Pere de la Portella (Berguedà), situat a l’antic terme de Grevalosa.
És esmentat ja el 1140. Els priors eren monjos de la Portella que solien tenir-hi comanat un sacerdot o rector que s’encarregava de l’església i de la veïna de Sant Miquel.
Des del segle XV perdé el caràcter de priorat i restà simple propietat de la Portella.
Hi ha les ruïnes de l’antiga església.
Dades dels Països Catalans 