(Montserrat, Bages, segle XIV – segle XVI)
Manuscrit en llatí i en català. Nom donat per les cobertes vermelles de l’obra original, que versa sobre Montserrat, on probablement fou escrit i es conserva.
Les matèries són diverses: història de Montserrat, mapes, cants, balls rodons.
(Manresa, Bages, 29 agost 1827 – octubre 1827)
Organisme de govern creada pels malcontents. El seu objectiu era d’actuar de govern provisional a les zones ocupades pels insurrectes. El primer president fou Agustí Saperes.
Facilità la constitució de juntes locals als llocs que se sumaren a la revolta. Publicà “El Catalán Realista”.
A la fi de setembre la presidí el guerriller Josep Bussons (Jep dels Estanys).
Es dissolgué a la primeria d’octubre, coincidint amb l’entrada de l’exèrcit comandat per Ferran VII de Borbó.
(Sant Joan de Vilatorrada, Bages)
Santuari (Santa Maria de Joncadella). Figura des del segle XIII com a filial de la canònica de Manresa.
A partir del segle XV es convertí en santuari marià: la Mare de Déu de Joncadella és la patrona del Bages.
L’actual temple és del segle XVIII, i el retaule del començament del segle XIX.
(Bages)
Nom atorgat el 1937 per al municipi de Sant Salvador de Guardiola.
(Castellfollit del Boix, Bages)
Poble, situat a la capçalera de la riera de Grevalosa, que desguassa per la dreta a la de Rajadell, a Castellar.
(Manresa, Bages, 1993 – )
Grup de folk-rock en català. Integrat per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Oriol Farré i Roger Farré.
A partir del seu primer disc homònim, publicat el 1994, esdevingueren un fenomen social i es consolidaren com a seguidors catalans de figures com Neil Young, de qui heretaren el gust per la instrumentació acústica i per les polifonies vocals.
La dècada dels 1990 es completà amb els àlbums En privat (1996), Mandala (1997) i Directament (1998).
L’any 2000 publicaren el seu primer disc en castellà, De viaje.
Enllaç web: Gossos
(Monistrol de Montserrat, Bages)
(o Can Gomis) Colònia tèxtil, a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble.
Fou fundada el 1891 per Francesc Gomis i Soler. El 1900 hom hi instal·là una central elèctrica destinada al forniment de Montserrat, Monistrol, Olesa, etc, adquirida per la Companyia Hidràulica del Segre; fou abandonada després dels aiguats del 1971.
El 1973 hi fou instal·lada una fàbrica d’estampats.
(Montserrat, Bages, maig 1949 – setembre 1959)
Revista. Òrgan de la Unió Escolania de Montserrat.
Del 1956 al 1959 un nou equip li donà un aire més cultural i menys musical i tingué algunes col·laboracions d’escriptors importants.
Després del número d’agost-setembre de 1959, dedicat a Carles Riba, retornà al seu caràcter inicial, i l’equip de redacció es féu càrrec de la nova revista “Serra d’Or”.
(Montserrat, Bages, segle IX)
Protagonista d’una llegenda.
Segons la tradició, fou eremita a Montserrat i va viure vers el 900. Temptat pel diable, violà i matà Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós de Barcelona. Confessà aquest crim al papa i li fou imposada la penitència de caminar de quatre grapes i viure com una bestiola fins que el càstig li fos llevat per un nen de pit. Fou capturat pel comte de Valldaura, i el fill del noble, mentre el batejaven, li revelà públicament el perdó.
Riquilda fou trobada viva a la tomba i ingressà al monestir de Sant Pere de les Puel·les, on fou abadessa; la comunitat d’aquest monestir passà després al de Montserrat, construït per Guifré. Fra Garí continuà fent vida d’anacoreta.
Notícies clares d’aquesta llegenda daten del segle. XV. Cristòfor de Virués, Jacint Verdaguer i Josep M. de Sagarra van compondre poemes sobre aquest tema, en el qual es basa també l’argument de l’òpera Garín de Tomás Bretón.
Dades dels Països Catalans 