Antic nom del santuari de Paller.
Encara duu aquest nom la font dels Banyadors, veïna al santuari.
Banyadors, els -Berguedà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Bagà
Bella, coma
Vall que s’obre al vessant sud-est de la tosa d’Alp entre els rasos de coma Bella, al sud, i el puig de l’Alp, al nord; tot i ésser al vessant cerdà, pertany al municipi de Bagà.
Fenoll, Joan Esteve
(Bagà, Berguedà, 1590 – Barcelona, 1663)
Filòsof tomista. Jesuïta i gramàtic.
Ensenyà a Girona i a Saragossa, on fou mestre de B. Gracián, fou rector dels jesuïtes de Perpinyà, Girona, Tarragona i Barcelona.
Durant el Corpus de Sang col·laborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors féu costat a la Generalitat.
El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d’Aragó.
Cortils, els
Enclavament (3,28 km2) que forma una coma al vessant septentrional del Cadí (serra dels Cortils, en aquest sector), comunicada amb el Baridà (Baixa Cerdanya) pel pas de Gosolans i separada de la resta del municipi pels termes de Saldes i de Gisclareny.
Coma, Climent de
(Bagà, Berguedà, 1849 – Trieste ?, Itàlia, 1915)
Polític i militar carlí. Fou ajudant de camp dels generals Francesc Savalls i Joan Castells i secretari del pretendent Carles VII.
És molt interessant la correspondència que, a través de Joan Bardina, mantingué amb Enric Prat de la Riba, on manifestà els seus ideals catalanistes.
El pretendent Carles VII li atorgà, el 1890, el títol de comte de Coma de Prat.
Bagà (Berguedà)
Municipi del Berguedà (Catalunya): 43,13 km2, 785 m alt, 2.162 hab (2016)
(ant: la Pobla de Bagà) Situat al vessant sud de la serra del Moixeró i de la Tosa d’Alp.
L’explotació forestal, la ramaderia i l’agricultura són les principals activitats econòmiques del municipi, complementades darrerament pel comerç i el turisme, gràcies a l’obertura al trànsit del túnel del Cadí. Dins el terme hi ha la central elèctrica de Pendís i, molt a prop, les mines de Fígols, fora de servei, que havien ocupat una part de la població.
A la vila, que conserva una part important de les muralles, destaca la plaça Major, amb pòrtics i edificis antics, i l’església de Sant Esteve, gòtica amb elements romànics i barrocs.
Dins el terme municipal, que comprèn els antics llocs de Sant Joan d’Avellanet i de Rigoréixer, hi ha també l’església romànica de Santa Fe de Quer i el santuari de Paller.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme
Dades dels Països Catalans 