Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Ferrer i Sitges, Manuel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Membre del Consell de Cent de Barcelona, es destacà en l’oposició a Felip V de Borbó i en la defensa a ultrança de la ciutat durant la guerra de Successió.

Pronuncià un notable discurs a la junta del braç militar prèvia a la junta de braços del 1713. President de la junta de tresoreria del nou govern provisional.

Després de l’11 de setembre de 1714 els borbònics li confiscaren tots els seus béns.

“Despertau-vos, despertau-vos catalans adormits. No sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada, en la negra obscuritat d’una perpètua esclavitud…” (part del discurs fet per Manuel Ferrer i Sitges a la Junta de Braços del 5 de juliol de 1713).

Ferrer i Gironella, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Cavaller. Com a membre del Braç Militar assistí a la junta de braços de Barcelona que decidí la resistència a ultrança contra Felip V de Borbó (1713). Es manifestà partidari de la defensa.

Durant el subsegüent setge manà una companyia de la Coronela. Destacà molt a la primera defensa del baluard de Santa Clara (12 agost 1714). Sobrevisqué al setge.

Caiguda la ciutat, obtingué dels borbònics passaport d’emigració. Li foren confiscats els béns.

Ferrer, Joan Francesc

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVII – Àustria, segle XVIII)

Militar. Essent capità d’artilleria, es posà al servei de les tropes de l’arxiduc Carles en la guerra contra Felip V de Borbó. Ascendit a coronel, intervingué en diverses campanyes per Aragó i pel Camp de Tarragona.

Sortí del país el 1713 amb els vaixells anglesos, seguint l’ordre d’evacuació de l’emperador. Cap al final del setge de Barcelona (agost 1714), entrà secretament a la ciutat com a delegat del virrei de Mallorca, marquès de Rubí, per negociar conjuntament la capitulació de l’illa amb la de Barcelona, a canvi de conservar les Constitucions del país.

Rebutjada aquesta proposta, el setembre fou un dels tres delegats de Villarroel per negociar la capitulació de Barcelona amb el duc de Berwick.

Un cop caiguda la ciutat, emigrà a Àustria i serví a l’exèrcit de l’emperador.

Ferrer, Jeroni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era guanter de professió. O ell o el seu pare destacaren el 1674 en l’organització de la defensa de les costes del Principat contra els francesos.

A les eleccions del 30 de novembre de 1713 sortí elegit Conseller Sisè, al consistori presidit per Rafael Casanova, trobant-se la ciutat en ple setge borbònic. Cooperà molt a la defensa.

Assistí a les sessions del 4 de setembre de 1714, en que fou rebutjada una proposta de rendició feta per l’enemic, i a les dues del dia 11 de setembre, la primera a Can Gorgot, en plena batalla final, i la segona sota les voltes de Sant Antoni, poc abans de ser feta la crida a parlament.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Ferrer, Blai

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Coronel de les forces que lluitaren contra Felip V de Borbó durant la guerra de Successió.

Tingué un paper important en la defensa de Barcelona (1713-14), i prengué part en l’expedició del general Rafael Nebot a les comarques.

En caure la ciutat, fugí a Àustria, on, servint en l’exèrcit imperial, participà en la lluita contra els turcs.

Ferran i de Sacirera, Felip de

1 Resposta

(Barcelona, 1658 – Nàpols, Itàlia, 1715)

Noble i diplomàtic. Capità de la Coronela durant el setge de Barcelona del mariscal Vendôme. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada el 1700. Posteriorment, el braç militar de les Corts catalanes l’elegí com a representant per a demanar a Felip V de Borbó que nomenés un virrei per a Catalunya abans de jurar els privilegis.

El 1703 ja es decidí per l’arxiduc Carles d’Àustria, i durant la guerra de Successió dirigí forces militars a Tarragona i Lleida (arribà al grau de coronel) i actuà com a ajudant del príncep Enric de Darmstadt. Fou nomenat coronel d’infanteria i comte de Ferran (1706).

L’any 1713 fou designat ambaixador català a l’Haia i tractà de pressionar les representacions estrangeres i Jordi I d’Anglaterra, que acabava d’accedir al tron i li plantejà el Cas dels Catalans, per tal d’obtenir una protecció per a la República catalana.

La notícia de la rendició de Barcelona li provocà una crisi que el dugué ràpidament a la mort.

Ferran, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat. Com a membre del Braç Reial o Popular participà a la junta de braços de 1713. Formà part de la ponència especial encarregada de pronunciar dictamen provisional abans de la votació.

En aquesta féu una proposició on era declarada la necessitat de preservar les Constitucions catalanes, amb la qual arrencà 18 dels vots del seu Braç favorables a la defensa. Després de ser decidida la prossecució de la resistència contra Felip V de Borbó.

En caure la capital, el 1714, els borbònics li confiscaren els béns.

Feliu de la Penya i Feu, Josep

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Fill de Josep Feu i Feliu de la Penya i nét de Francesc Feliu de la Penya. Segurament per raons hereditàries usà en primer lloc el nom de la seva mare i en segon el del seu pare.

Amb aquest figurava, el 1705, entre els prohoms de Mataró que reberen en aquesta ciutat la flota de Carles d’Àustria que venia a alliberar Catalunya. S’incorporà al seguici del nou rei.

Feliu de la Penya i Picart, Salvador

4 Respostes

(Barcelona, 1674 – Vilassar de Dalt, Maresme, 8 novembre 1733)

Comerciant i polític. Probablement nebot de Narcís, que fou tutor seu.

Home de recursos econòmics, promogué la fundació de la Companyia Nova de Gibraltar (1709), de la qual es reservà la major part del capital i la direcció.

Partidari de l’arxiduc Carles, del qual rebé el títol de ciutadà honrat (1708). Durant el setge borbònic a Barcelona va estar a càrrec dels proveïments de la ciutat i fou elegit conseller segon, va succeir a Casanova quan aquest va ésser ferit.

Ve retré la ciutat a Patiño (11 setembre 1714), i fer lliurament de les insígnies dels consellers.

Els filipistes li confiscaren els béns i el desterraren, fins el 1717.

Febrés, Bartomeu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)

Militar. Serví a l’artilleria durant la guerra de Successió.

Al setge borbònic contra Barcelona (1713-14) fou un dels millors capitans en la direcció dels canons de la plaça.

Trobà la mort a la batalla del baluard de Santa Clara.