Arxiu d'etiquetes: astrònoms/es

Escrivà, Joan -varis-

4 Respostes

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Bertran Escrivà, potser pare i fill.

Joan Escrivà  (València, segle XIV)  Ciutadà. Fou un dels dos representants valencians a Barcelona, el 1339, per assistir al vassallatge que féu Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós, en acte privat que hom celebrà a la capella reial de Barcelona.

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1427)  Fill de Jaume Escrivà. Senyor de mitja baronia de Patraix i del lloc de Catarroja, i lloctinent de governador (1412-13). El succeí el fill del seu primer matrimoni amb Joana Pujades, Guillem Escrivà i Pujades. També foren pares de Brunissenda.

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XV)  Fill de Brunissenda Escrivà i Pujades, i de Gilabert Dalmau. De la seva mare heretà mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Tingué per àlies Joan Sanoguera. Reuní tota la baronia de Patraix en comprar l’altra meitat a Lluís Pallars de Vilanova, però l’any 1477 vengué la baronia sencera al comte de Cocentaina.

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XV)  Astròleg. Pertanyia potser a una família de conversos homònims de la dels Escrivà cavallers i documentada a València des del 1400. És autor del tractat De imaginibus astrologicis (València 1496).

Colera d’Avinent, Sebastià Dionís

Deixa un comentari

(Manises, Horta, 7 octubre 1651 – Salamanca, Castella, vers 1690)

Matemàtic i astròleg. Professà al convent del Carme de València. Disputà amb Tomàs Vicent Tosca sobre qüestions matemàtiques. No havent aconseguit la càtedra de matemàtiques de la Universitat de València, anà a Salamanca, on obtingué la d’aquella universitat.

Publicà un Juicio nuevo sobre los varios cometas que se han admirado sobre el horizonte de Valencia (1681) i Suma astronómo-lógica, síntesi dels escrits d’astronomia i d’astrologia més coneguts de la seva època.

Chaix i Isniel, Josep

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, 4 febrer 1765 – 22 setembre 1809)

Matemàtic i astrònom d’origen francès. Germà d’Esteve. Estudià a París i col·laborà amb Pierre Méchain, Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó en la mesura d’angles de meridià.

Publicà treballs sobre astronomia, càlcul integral i diferencial i sobre funcions logarítmiques i exponencials.

Bonet Bonjorn *

Deixa un comentari

Nom romànic de l’astròleg jueu de Perpinyà, Ya’aqob ben David ben Yom Tob Ha-po’el (segle XIV).

Binimelis i Garcia, Joan

5 Respostes

(Manacor, Mallorca, 1538 – Palma de Mallorca, 12 gener 1616)

Historiador i cronista. Matemàtic i astrònom, va cursar la carrera de medicina a València, on fou deixeble de Lluís Collado; estudià també a Roma, i el 1568, ordenat sacerdot. El 1578 obtingué un benefici a la catedral. Va ser rector de Marratxí (1583-88) i va recòrrer de cap a cap les illes de Mallorca, Menorca i Cabrera per fer-ne estudis topogràfics. Inventà alguns instruments astronòmics.

Escriví algunes obres de teologia, medicina i matemàtiques en català, en castellà i en llatí, totes inèdites o perdudes, llevat de la seva Història general del Regne de Mallorca (1593-1601), que comprèn des de l’origen del món fins a la guerra de les Germanies, gràcies a la qual va ser el primer cronista del Regne de Mallorca.

Adreçà el primer dels set llibres que la componen als jurats de Mallorca (1593), i enllestí el darrer el 1601. Tenen valor especialment les descripcions dels pobles de Mallorca i de les lluites de les Germanies.

Antist, Bartomeu

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Matemàtic i astrònom. De família noble, estigué vinculat a l’ambient d’interès per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del segle XVI.

La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de les planetas y estrellas (València, 1580) resulta, això no obstant, dedicada a l’astrologia més extravagant.

Alegre, Domènec

Deixa un comentari

(Alcàsser, Horta, 1621 – València, 1687) 

Astrònom. Ingressà el 1636 a l’orde dels predicadors.

És autor, entre altres obres, d’un comentari al tractat De sphera de Giovanni Sacrobosco.

Ya’aqob -varis bio-

1 Resposta

Ya’aqob Barceloní  (Barcelona ?, segle XIV – Múrcia ?, segle XIV)  Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona. De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant.

Ya’aqob ben David ben Yom Tob Ha·po’el  (Perpinyà, segle XIV)  (o Bonet Bonjorn) Astròleg jueu. El 1361 compongué en hebreu unes taules astronòmiques que poc després foren traduïdes al llatí i al català.

Ya’aqob ben Yehudà Cabrit  (Barcelona, segle XIV)  Metge jueu, resident a Barcelona. El 1381 hi traduí a l’hebreu els Capitula Astrologie d’Arnau de Vilanova.

Ya’aqob Eliahu  (València ?, segle XIII)  Polemista jueu. Sens dubte del segle XIII, puix que en la seva obra anticristiana fa al·lusió a la conquesta de Mallorca. L’adversari cristià a qui es dirigeix és un convers de nom Pau, segurament el dominicà Pau Cristià.

Ya’aqob ibn Sabarra  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Jueu traductor i probablement metge, que en època desconeguda traduí de l’àrab a l’hebreu els aforismes d’Hipòcrates amb el comentari de Galè.

Tarazona i Blanch, Ignasi

Deixa un comentari

(Sedaví, Horta, 1854 – València, 1924)

Astrònom. Fou responsable de l’estació meteorològica de la Universitat de València i el 1898 guanyà la càtedra de cosmografia i física de la Universitat de Barcelona, on promogué la fundació d’un observatori astronòmic.

Publicà Treinta años (1864-1893) de observaciones… (1912).

Fou germà seu Antoni Tarazona i Blanch  (Sedaví, Horta, 1843 – Madrid, 1906)  Astrònom. Es llicencià en dret i es doctorà en ciències exactes. Fou secretari de l’ajuntament de València; més tard passà a Madrid, on treballà a l’observatori astronòmic de la ciutat i fou professor d’astronomia física de la universitat. Es distingí en l’observació de l’eclipsi de sol del 1900, sobre el qual publicà dues Memorias.

Profiat Duran

1 Resposta

(Perpinyà, vers 1345 – vers 1414)

Metge, astròleg, gramàtic i exageta jueu. El seu nom, a les fonts hebrees, és Ishaq ben Mose ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb l’acrònim Efodi.

Es dedicà preferentment al préstec de diners i féu estades a Girona i a Barcelona. El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan I el Caçador el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin.

Després de batejat publicà dos escrits anticristians: una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim (Confusió dels cristians), que és un atac al cristianisme en forma crítico-històrica.

El 1404 acabà la seva gramàtica hebrea, Ma’asé Efod, de concepció original. Escriví també una llarga carta de condol a un amic de Girona per la mort del seu pare el 1393, un curt comentari a Maimònides i alguns escrits menors sobre astronomia, la Bíblia i filosofia. El poeta Selomó Bonafed li dedicà una poesia.