Arxiu d'etiquetes: Àsia

Thous i Orts, Gaspar

3 Respostes

(Benidorm, Marina Baixa, 17 juliol 1836 – Isla de los Negros, Filipines, 14 octubre 1891)

Escriptor i polític. Advocat, es traslladà a Madrid, on es dedicà al periodisme; fundà la revista literària “El Pensamiento” de Madrid i el periòdic satíric “El Fuelle”. El 1872 s’incorporà a l’exèrcit carlí i ocupà diversos càrrecs, com el de governador, nominal, de Castelló de la Plana.

Acabada la guerra, tornà a València i formà part de la redacció de “La Unión Católica” i dirigí “La Señera”, “El Almogávar” i “El Zuavo”. Fundà, amb el seu germà Joaquim Josep, el periòdic satíric de tendència carlina “El Palleter” (1882), que aconseguí una gran popularitat, i el 1886 publicà una novel·la amb el mateix títol.

És autor també de poesies catalanes i de diverses obres teatrals en castellà.

Ripoll, Bernat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – Bòsfor, Àsia, 13 febrer 1352)

Vice-almirall i cavaller. Fou armat cavaller el 1340. El 1343 era un dels caps de l’expedició que envaí Mallorca, amb Pere III el Cerimoniós, per tal de desposseir Jaume III de Mallorca.

El 1351 anà a Constantinoble, amb quatre galeres de València, per unir-se a l’estol de Ponç de Santapau destacat per combatre els genovesos. Morí en la batalla naval del Bòsfor.

Constantinoble, acta de

1 Resposta

(Constantinoble, Turquia, 7 octubre 1558)

Document notarial estès en català pel notari Pere Quintana i signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d’aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners.

El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell.

Des del 1940 es conserva a l’arxiu municipal de Ciutadella (el 1722 havia estat portada a Maó pel disposició del governador anglès Kane).

L’acta fou publicada en facsímil el 1958.

Amat, illa d’

Deixa un comentari

(Polinèsia, 1772 – 1776)

Nom amb que fou denominada l’illa de Tahití en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.

Seguí, Josep

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, 1773 – Manila, Filipines, 1845)

Frare augustinià, missioner i arquebisbe. Professà al convent de la Seu d’Urgell (1789), d’on anà a les missions de les Filipines (1795).

Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys. Fou procurador de la província religiosa (1818) i definidor (1825-29).

Bisbe auxiliar de Manila (1829) i arquebisbe titular (1830-45). Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu.

És autor d’algunes obres pastorals.

Prat i Pujoldevall, Manuel

(Batet, Garrotxa, 6 octubre 1873 – Amoy, Xina, 6 gener 1947)

Religiós dominicà, missioner i bisbe. Entrà al convent d’Ocaña (1888) i acabà els estudis a Àvila (1897).

Essent diaca anà a les Filipines, on fou ordenat de sacerdot el 1897. Fou missioner a Formosa i vicari provincial de l’illa del 1898 al 1916.

Pel seu zel missional fou consagrat bisbe i vicari apostòlic d’Amoy (Xina), on residí, i governà la diòcesi del 1916 a la seva mort. Sofrí persecucions i empresonaments, però donà un impuls a la tasca missionera de la seva vicaria.

És autor d’obres piadoses en xinès i de relacions missionals publicades en revistes evangelitzadores.

Massot i Gómez, Salvador

(Alfés, Segrià, 18 novembre 1845 – València, 17 març 1911)

Bisbe i missioner.

Dominicà, anà a Manila (1868) i a Xina, on fou vicari provisional d’Emuy (1881), bisbe d’Avara i vicari apostòlic de Fochow (1884).

Escriví sobre literatura, història i religió en caràcters xinesos.

És autor de diverses obres, com el Mes del Roser, en xinès, impresa moltes vegades.

Everest, expedicions catalanes a l’

5 Respostes

(Everest, Tibet, 28 agost 1985 – 14 octubre 1988)

Expedicions d’escalada. Després de dos intents frustrats els anys 1982 i 1983, Òscar Cadiach, Antoni Sors, Carles Vallès i tres xerpes, integrants d’una expedició catalana comandada per Conrad Blanch, feren el cim el 1985.

El 14 d’octubre de 1988, Lluís Giner, Nil Bohigas, Jerònimo López i dos xerpes, membres d’una expedició dirigida per Lluís Belvís, assoliren novament el cim.

Constantinoble, combat naval de -1352-

Deixa un comentari

(Constantinoble, Turquia, 13 febrer 1352)

(o del Bòsfor)  Batalla entre l’estol genovès i el català i venecià (aliats a conseqüència de l’ajuda genovesa als sards insurrectes), a l’estret del Bòsfor, prop de Constantinoble.

L’estol aliat, comandat per l’almirall català Ponç de Santapau i de Saguàrdia, era format per 68 naus (34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat), enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria.

L’acció, que tingué lloc enmig d’un fort temporal, fou una de les més importants de l’edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes. El resultat fou indecís: si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l’almirall català morí a resultes de les ferides que hi sofrí.

Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins, aconseguiren un nou tractat de comerç amb l’Imperi, que tancava, pràcticament, els ports bizantins a catalans i venecians.

Jaume d'Alaric

Alarig, Jaume d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

(o Alarich, Alaric, Alerig)  Diplomàtic. Havent rebut a la primeria de 1267 una ambaixada d’Abacà, ca dels tàrtars de Pèrsia, Jaume I el Conqueridor  hi correspongué amb la tramesa d’Alarig com a ambaixador extraordinari, amb la missió de guanyar l’auxili dels tàrtars per a la croada a Terra Santa que projectava aleshores el monarca català.

Jaume d'AlarigPel desembre de 1268, trobant-se Jaume I de visita a Toledo, el rei rebé noves de la propera tornada del seu ambaixador en companyia de dos emissaris tàrtars, notícia que causa gran impressió al rei castellà Alfons X, perquè palesava l’abast molt llunyà de la projecció política del rei Conqueridor.

Alarig es presentà davant el rei Jaume a València, amb els dos enviats que l’acompanyaven, el 18 de gener de 1269. Havia aconseguit l’aliança del ca per a la croada, aprofitant la seva rivalitat amb els turcs selèucides, aleshores ocupants de Terra Santa.

La suspensió de la croada deixaria l’aliança sense efecte pràctic.