(Barcelona, 1917 – 15 agost 1990)
Arquitecte. La seva obra principal és l’edifici del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears (1958-62), a Barcelona, d’estil internacional, on incorporà esgrafiats dissenyats per Picasso; quinze arquitectes més participaren en l’agençament interior de l’edifici.
(Barcelona, 1804 – 10 febrer 1871)
Arquitecte. D’arrel neoclàssica, és autor del mercat de Santa Caterina (1847) i, juntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dels Porxos d’En Xifré (1836), erigit davant la Llotja i molt representatius de les orientacions urbanístiques de l’època.
(Barcelona, 21 juliol 1851 – 7 novembre 1919)
Arquitecte.
El 1881 guanyà el concurs per al projecte del monument a Cristòfor Colom, a Barcelona, i el 1886 en començà la construcció al portal de la Pau. Fou inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, de la qual Buïgas construí també la Secció Marítima.
Realitzà d’altres remarcables construccions a Catalunya, a l’Argentina i a l’Uruguai.
(Mataró, Maresme, 19 març 1941 – )
Arquitecte. Es graduà l’any 1966 a l’ETSAB, de la qual fou docent a partir del 1968.
El seu camp d’interès se centra en la definició dels continguts tècnics, constructius, d’ús, etc, que han de caracteritzar l’arquitectura pública, àmbit a que pertanyen la majoria dels programes que ha desenvolupat.
Entre les obres realitzades en col·laboració amb Albert de Pineda des de l’any 1991 destaquen l’Hospital del Mar de Barcelona (1988-91, premi FAD), els poliesportius de Pineda de Mar (1989-95) i de Premià de Dalt (1990-93), l’escola primària i institut de Vilassar de Mar (1990-93, premi FAD), la piscina municipal de Granollers (1993-97), l’Escola Superior d’Enginyers de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona (1994-97) o la biblioteca pública Pompeu Fabra de Mataró (1997-99).
(Granollers, Vallès Oriental, 19 maig 1943 – )
Arquitecte i urbanista. Format a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fins al 1984 formà equip amb Andreu Bosch i Lluís Cuspinera. Junts feren l’edifici del Museu de Granollers (1971), l’institut de batxillerat de la Garriga (1982) i l’acondicionament del pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat de Barcelona, seu del Departament de Sanitat de la Generalitat (1981).
Individualment és autor del projecte d’un teatre-auditori per a l’ajuntament de Granollers i de la seu de l’Institut Català del Sòl. També ha realitzat treballs de restauració per al Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona, muntatges d’exposicions i escenografies.
(Barcelona, 1943 – )
Arquitecte. Fins el 1984 treballà amb Josep M. Botey i Lluís Cuspinera, i amb aquest darrer feren l’edifici (1985) del Museu de Granollers i l’acondicionament del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona (premi FAD).
Ha col·laborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona i ha intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus (Museu d’Art de Catalunya).
(Girona, 18 setembre 1917 – Barcelona, 16 febrer 2015)
Arquitecte i enginyer. Construí l’edifici de Hoechst Ibèrica i el de l’Institut d’Estudis Nord-americans, tots dos a Barcelona, l’hotel Cap Sa Sal, a Begur, la clínica Puerta de Hierro, el Banco de Madrid i el teatre Marquina, tots tres a Madrid.
Hom li atorgà el gran premi d’arquitectura de la Tercera Biennal Hispano-americana d’Art (1956).
(Barcelona, 1941 – )
Arquitecte i dissenyador. Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou professor (1975-78).
Membre fundador del Studio Per. Amb Cristian Cirici ha realitzat projectes per al sector públic i encàrrecs privats.
Ha rebut diversos premis FAD per la seva activitat com a dissenyador, com la butaca Tuman (1969).
(Banyoles, Pla de l’Estany, 10 maig 1942 – )
Arquitecte. Es formà a l’escola de Barcelona, on fou professor de projectes. També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana.
Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona (1975, premi FAD), un centre d’assistència sanitària a Molins de Rei (1982, en col·laboració amb J.M. Gil) i el velòdrom de Barcelona (1983, en col·laboració amb Francesc Rius; premi FAD).
(Begur, Baix Empordà, 1890 – Barcelona, 12 octubre 1972)
Arquitecte. Titulat el 1915 a Barcelona. Catedràtic a l’escola d’arquitectura en el període 1920-60.
Del 1920 al 1925 col·laborà amb Francesc de P. Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l’actual palau de Pedralbes.
La seva producció historicista (edifici de La Unión y el Fénix Español) evolucionà cap a una progressiva simplificació, amb les façanes reduïdes als elements constructius primaris (blocs del Frare Negre, 1935-40; Banco Español de Crédito, 1942-47; edifici Nestlé, 1956).
Dades dels Països Catalans 