(Catalunya, segle XVI)
Arquitecte i escultor. És autor d’algunes de les finestres recaients al Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Barcelona.
Són realitzades del 1537 al 1547. Destaquen per les seves fines columnetes de marbre, decorades al gust italià.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1815 – Tarragona, 2 gener 1890)
Arquitecte. Estudià a l’Academia de San Fernando i a partir del 1842 va ser professor de l’Escola de Nàutica i Arquitectura de Tarragona.
Des del 1859 fins a la seva mort fou arquitecte provincial de la Diputació de Tarragona. Va intervenir en la restauració dels monestirs de Poblet i Santes Creus, i en el patrimoni romà de Tarragona.
Va treballar en multitud de projectes a les poblacions de la província, especialment en el disseny d’escoles, ajuntaments, fonts, etc.
(Barcelona, 1913 – 2002)
Arquitecte. Fill de Eduard Balcells i Buïgas, i germà d’Alfons.
Ha projectat el col·legi de Sant Francesc de Borja de Sant Cugat del Vallès (1949), el Banc Comercial Transatlàntic (1957-60) i el Banc Atlàntic (1966-69) de Barcelona.
Fou el pare de l’artista Maria Eugènia Balcells i Canela.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1864 – Barcelona, 20 setembre 1928)
Arquitecte. Fou titular municipal de la seva ciutat, on projectà diverses urbanitzacions i molts edificis, com la Casa de la Ciutat i el teatre Euterpe.
(Barcelona, segle XIV – València, segle XV)
Arquitecte. Treballà a València: a la Porta de Serrans (1393-98), inspirada en la gran porta reial del monestir de Poblet, a l’església de Santa Caterina (1406-11) i en les obres de la catedral (1410-24), on participà, d’ençà del 1414, en la construcció del Miquelet.
(Barcelona, 1874 – 1936)
Agrupació professional. Publicà un “Anuari” (1899-1929) i dues revistes: “La Ciutat i la Casa” (1925-27) i “Arquitectura i Urbanisme” (1931-36).
Entre altres actes, organitzà el IX Congrés Nacional d’Arquitectes (1922) i el I i II Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932 i 1935).
(Catalunya, segle XIV)
Arquitecte. El 1386 dirigí les obres de la Llotja de Barcelona.
Participà també en les consultes tècniques celebrades aquell mateix any per decidir la continuació de la gran nau única de la seu de Girona o la seva substitució per una obra de tres naus.
(Barcelona, 1609? – 1702)
Mestre d’obres. Actiu a Barcelona.
Projectà l’església de Sant Sever (1698) i realitzà un obelisc dedicat a Santa Eulàlia (1673), a la plaça del Padró de Barcelona.
També realitzà una conducció urbana d’aigües (1688).
(Catalunya, segle XV – Girona ?, segle XV)
Arquitecte. Treballà a la catedral de Girona, dirigint-ne les obres, de 1471 a 1479, on succeí al seu gendre, el mestre Julià.
Hi construí també el rellotge, imitació del de la catedral de Barcelona.
(Vic, Osona, 12 abril 1845 – 2 desembre 1916)
Arquitecte. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Roma.
Fou arquitecte municipal de Vic i professor de dibuix a l’escola municipal de la ciutat.
La seva obra com a urbanista fou estimable.
Dades dels Països Catalans 