(Reus, Baix Camp, 20 setembre 1833 – Barcelona, 1 gener 1892)
Argenter i orfebre. El 1850 fundà un taller a Barcelona que assolí notable importància; féu obres per a Isabel II i nombroses peces litúrgiques.
Continuà la casa el seu fill Antoni Oriol i Ballbé (Barcelona, 1867 – 1940) Argenter i orfebre. A la seva mort, els seus descendents continuaren el taller familiar.
(Barcelona, vers 1667 – vers 1733)
Argenter i gravador. Féu dues magnífiques obres d’orfebreria, el sepulcre de sant Bernat Calbó per a la seu de Vic (1701-28) i els canelobres de la seu de Palma de Mallorca (1703-21), ambdues fetes seguint el projecte de l’escultor Joan Roig, testimonien la personalitat d’un orfebre de gran talla i plenament imbuït per l’estètica rococó del seu temps.
Com a gravador, fou un dels que impulsà aquest art a Catalunya. Seguí, en aquesta especialitat, les regles i els models italians del barroc. El gravat més important és el dedicat a Sant Llícer per il·lustrar les Constitutiones sinodales ilerdenses (1691).
Se li atribueix també un escut de Catalunya (1683), de gran qualitat, flanquejat per dues figures femenines molt mogudes.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Argenter. Era membre del Consell de Cent de Barcelona, a la categoria dels menestrals. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713.
Fou membre de la junta agregada al govern provisional català durant el gran setge de la ciutat.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
(Barcelona, 22 gener 1841 – 31 gener 1912)
Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Francesc i de Frederic.
Excel·lí com a argenter, però és més conegut com a pintor paisatgista, activitat que exercí inspirant-se en els camps de Catalunya (Llavaneres, la Garriga, Camprodon, Sant Hilari, etc).
És també autor d’alguns llibres i escrits sobre temes d’art, entre els quals destaquen els titulats El grabado en las piedras finas i El arte de cincelar.
Fou el pare de Josep, Lluís i Ricard Masriera i Rosés.
(Barcelona, 21 octubre 1842 – 15 març 1902)
Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Frederic. Format a la Llotja barcelonina.
Especialitzat en esmalts, primer fou un pintor anti-acadèmic, però aviat en els seus quadres representà l’alta societat catalana d’aristòcrates i financers; fou especialista en figures femenines.
També pintà quadres religiosos i de costums. Entre les seves obres destaca Hivern, del 1882.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Argenter. Documentat a partir del 1380, que realitzà per al comte d’Empúries diverses obres.
La seva obra més important sembla haver estat la creu de plata de la Confraria de la Sang d’Igualada, contractada el 1399 i que s’encarregà semblant a la que havia realitzat anteriorment per a l’església barcelonina de Sant Miquel.
Restà actiu fins als primer anys del segle XV.
(Catalunya, segle XVIII)
Argenter. Obrà el peu de la custòdia de la seu de Vic (1750), les imatges de Sant Francesc Xavier (1755) i de Sant Josep (1758) per a la seu de Tarragona (ambdues segons models de Lluís Bonifaç), i el reliquiari de sant Joan Baptista (1767) de l’església de Valls.
(Tarragona, segle XVI – segle XVII)
(o Maymó) Argenter. Obrà el reliquiari de Sant Andreu (1614) per a l’església de la Selva del Camp i, per a la seu de Tarragona, les imatges de la Puríssima Concepció (1614) i de Santa Tecla (1621), aquesta última amb la col·laboració del barceloní Felip Ros.
Totes dues imatges desaparegueren l’any 1811.
(Manresa, Bages, segle XVI – segle XVII)
Argenter. Actiu a Manresa, obrà les arquetes dels Cossos Sants i la imatge de Sant Maurici per a la seu d’aquesta ciutat.
També és autor de les imatges de Sant Ermenter i de Sant Celdoni per a Cardona i de nombroses creus processionals.
(Barcelona, segle XVIII)
Argenter. És autor d’obres molt remarcables, en destaca la gran urna per a les restes del cos de sant Ermengol, realitzada per encàrrec del capítol d’Urgell.
Aquesta obra d’argent, contractada el 1753, amida 1,85 m de llarg per 0,85 d’alçada i 1,12 de fons.
Dades dels Països Catalans 