Arxiu d'etiquetes: Aragó

Abarca de Bolea, Pedro Pablo *

Deixa un comentari

Veure> comte d’Aranda  (militar i estadista aragonès, 1719-98).

Privilegi General d’Aragó -1283-

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, octubre 1283)

Privilegi concedit per Pere II el Gran a les corts de Saragossa (1283-84), pressionat per la Unió Aragonesa.

Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia.

Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals.

Privilegi de la Unió -1288/1348-

1 Resposta

(Aragó, 28 desembre 1288 – 14 octubre 1348)

Conjunt de concessions atorgades per Alfons II el Franc, forçat per la Unió d’Aragó, afavorida per la coincidència de la revolta amb un estat de guerra a gairebé totes les fronteres dels seus regnes.

Segons el privilegi -de fet, dos privilegis-, el rei no podria procedir contra cap noble d’Aragó, València i Ribagorça ni contra els ciutadans de Saragossa sense sentència prèvia del justícia d’Aragó i el consentiment de les corts, ni contra els altres súbdits d’Aragó i Ribagorça sense sentència dels justícies locals; en el cas d’inobservança, el rei perdria els 16 castells que lliurava com a garantia als unionistes, els quals podrien llavors negar-li l’obediència i elegir un altre rei.

A més, hauria de reunir corts cada any per als aragonesos a Saragossa, on serien nomenats els consellers que hauria de consultar en tots els afers relatius a Aragó, València i Ribagorça.

Ambdós privilegis miraven, doncs, de limitar l’autoritat reial i de contrapesar la influència decisiva de Catalunya dins la Corona amb la incorporació de Ribagorça a Aragó, que fou aconseguida el 1300, i amb el control polític, o almenys institucional, del Regne de València.

No havent estat atorgats de conformitat amb totes les corts del regne, ni Jaume II el Just ni Alfons III el Benigne no els confirmaren.

Amb Pere III el Cerimoniós el conflicte desembocà en la guerra de la Unió, amb el resultat de la revocació dels privilegis el 14 d’octubre de 1348.

Montenegro, comtat de

6 Respostes

(Aragó, segle XVII – )

Títol senyorial concedit el 1658 a Ramon Despuig i de Rocabertí, sobre el seu feu de Monterillo, dit des d’aleshores de Montenegro.

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1795 al seu besnét i quart titular Joan Despuig i Dameto.

Montclús, castell de

1 Resposta

(Aragó)

Antic castell del municipi de Mediano (Sobrarb), aturonat a l’esquerra del Cinca, a la confluència amb el barranc de la Usia, dins el territori de la Fova de Terrantona, que formà part de l’antic comtat de Ribagorça i del Principat de Catalunya fins al començament del segle XIX.

Era centre de la senyoria de Montclús. La capella del castell esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montclús.

Aigua avall, a l’entrada del congost d’Entremont, hi ha l’antic pont de Montclús, d’un arc a gran altitud damunt el Cinca, on fou assassinat el 1045 el comte Gonçal I de Ribagorça.

Maça, Balasc (I)

Deixa un comentari

(Aragó, segle XIII)

Fill de Pere (I) Maça. Prengué part en la conquesta de València i de Múrcia.

Es casà el 1228 amb Isabel Carròs, i foren pares de:

Balasc (II) Maça i Carròs (País Valencià, segle XIII)  Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan. Comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill:

Pere (II) Maça (País Valencià, segle XIII – 1325)  Senyor de Vilamarxant. Fou el pare de:

Pere (III) Maça (País Valencià, segle XIV – Sogorb, Alt Palància, 1363)  Senyor de Vilamarxant. Tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III el Benigne, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V. Morí durant la guerra contra Pere I de Castella. Del seu segon matrimoni, amb Blanca de Liçana i de Luna, hereva dels Liçana, tingué Pere (IV) Maça i de Liçana.

Llaguarres

4 Respostes

(Aragó)

Poble (611 m alt) i antic municipi, agregat el 1965 al de Capella (a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça).

Alzinars i rouredes. Agricultura i ramaderia. Església parroquial de Santa Maria, renaixentista, i de la Mare de Déu del Pla.

A la vall baixa de l’Isàvena, des del riu fins a la serra del castell de Llaguarres (1.150 m alt), al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres.

S’hi parla un català de transició.

Lécera, ducat de

1 Resposta

(Aragó, segle XV – )

Títol senyorial, atorgat el 1493 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, senyor de Lécera i primer duc d’Híxar.

La grandesa d’Espanya fou reconeguda, el 1595, al quart titular, Joan Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, duc d’Híxar.

Passà als Silva, marquesos d’Alenquer i d’Orani.

Lanuza -llinatge-

1 Resposta

(Lanuza, Aragó, segle XV – Sallent de Gállego, Aragó, 1643)

Llinatge de l’alta noblesa aragonesa que monopolitzà el càrrec de justícia major d’Aragó des del 1441 fins al 1591.

Jusseu

3 Respostes

(Graus, Aragó)

Poble (778 m alt) de l’antic terme de Torres del Bisbe (Ribagorça), situat al cim d’un serrat que domina per l’esquerra el barranc de la Ribera, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Jusseu, que fou dels ducs de Medinaceli. L’església parroquial és dedicada a sant Julià.

Formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Mas de Balon, Suferri i la Tosquilla.