(Sevilla, Andalusia, 26 juliol 1875 – Cotlliure, Rosselló, 22 febrer 1939)
Poeta. Hom sol adscriure’l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren.
Durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener de 1939 s’exilià al Rosselló.
(Almeria, Andalusia, 1851 – Santander, Cantàbria, segle XX)
Polític republicà. Catedràtic de geografia a Palma de Mallorca des del 1889. Dirigent del partit d’Unió Republicana de Mallorca (1896), fou regidor des del 1899.
Organitzador, amb Francesc Julià, del Partit Republicà Radical (1911). Marxà a Santander l’any 1914.
(Xella, Canal de Navarrés, 7 abril 1938 – Màlaga, Andalusia, 11 febrer 2017)
Historiador. Professor de la universitat de Màlaga i catedràtic d’institut.
Ha publicat el llibre Crisi i revolució al País Valencià (1917) (1968).
(Xàtiva, Costera, 1752 – Cadis ?, Andalusia, 1835)
Militar. Actuà de corsari per la Mediterrània durant els anys 1771-81, i participà en el blocatge de Gibraltar (1779). Amb Antoni Barceló participà en l’expedició contra Alger (1783-84).
Lluità contra els francesos (1795) a Sant Feliu de Guíxols, i contra els anglesos a les Antilles. Degradat (1797), fou rehabilitat (1805) i participà en campanyes contra vaixells anglesos a Algesires.
El 1809 fou nomenat brigadier i el 1825, cap d’esquadra de l’Armada.
(Granada, Andalusia, 1074 – Oriola, Baix Segura, vers 1162)
Poeta i historiador andalusí. Cadí de València.
Ultra la seva abundant obra poètica, és notable per la seva història de la dinastia almoràvit, Ta’rïh al-dawla al·lamtüniyya, avui perduda, però conservada fragmentàriament al Bayän al-mugrib d’Ibn ‘Idärï.
(València, 926 – Còrdova, Andalusia, segle X)
Escriptor àrab. Fou valí de València sota el califat de Muhammad II.
Lluità al costat d’aquest i dels seus aliats catalans contra el partir bereber, durant la guerra civil que determinà la famosa expedició de Ramon Borrell I de Barcelona a Còrdova (1010). Quan els berebers recuperaren la ciutat, el mataren.
És autor d’unes biografies de sarraïns il·lustres.
(València, 1837 – Sevilla, Andalusia, 9 setembre 1868)
Escultor. Després d’estudiar a l’Acadèmia de Sant Carles de València fou professor de la de Santa Isabel de Sevilla (1854) i formà part de la comissió de monuments històrics i artístics d’aquesta província.
Dirigí la restauració de la façana plateresca de l’ajuntament de Sevilla (1858) i esculpí tres estàtues al·legòriques per a la façana del Teatre Principal de València.
(Alzira, Ribera Alta, 1164 – Sevilla, Andalusia, 1248)
Literat andalusí. És autor d’un diccionari biogràfic titulat Llibre de les perles i de les utilitats sobre les tradicions escollides.
(Xeresa, Safor, 20 gener 1916 – Granada, Andalusia, 24 desembre 1974)
Historiador. Es llicencià a València el 1942. Fou agregat d’història medieval a la Universitat de Barcelona (1967-71) i catedràtic de la de Granada (1971-74).
Publicà nombroses obres, com Cartas pueblas valencianas (siglos XIII-XVI) (1948) i un Vocabulario del comercio medieval (1968).
(Oriola, Baix Segura, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1898)
Advocat i escriptor. Fou president de l’audiència territorial de Granada.
Amb dades aplegades pel seu pare, Agustí Maria Gisbert i Columbo, escriví una extensa Historia de Orihuela (1901).
Fou autor d’estudis sobre dret.
Dades dels Països Catalans 