(Alta Cerdanya / Andorra)
Riu francès que neix a l’estany de Fontnegra, i fa de límit amb Andorra.
S’uneix per la dreta a la Garona, prop de Tolosa.
Arieja, l’
21 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Alta Cerdanya (geo)
Angost, riu d’
Alta Cerdanya, l’
Comarca de la Catalunya Nord: 539,4 km2, 13.665 hab (2009), capital: Sallagosa
Format per 26 municipis: Angostrina i Vilanova de les Escaldes – Bolquera – la Cabanassa – Dorres – Èguet – Eina – Enveig – Er – Estavar – Font-romeu – la Guingueta d’Ix – Llo – Montlluís – Naüja – Osseja – Palau de Cerdanya – Planès – Porta – Portè – Sallagosa – Sant Pere dels Forcats – Santa Llocaia – Targasona – la Tor de Querol – Ur – Vallcebollera
GEOGRAFIA FÍSICA.- Una de les dues parts en que es dividí la Cerdanya arran del tractat dels Pirineus (1659). Actualment pertany a l’Estat francès. El centre comarcal tradicional continua essent Puigcerdà, tot i haver quedat a la banda espanyola. Limita al nord amb el País de Foix, a l’est amb el Capcir i el Conflent, al sud amb el Ripollès i a l’oest amb la Baixa Cerdanya i Andorra. Dins l’Alta Cerdanya hi ha l’enclavament de Llívia que depèn administrativament de la Baixa Cerdanya.
La Cerdanya i els massissos muntanyencs que la volten formen part de la zona axial pirinenca, que té aquí i al veí Conflent el desplegament més gran. La Cerdanya és una fossa d’enfonsament voltada per les muntanyes de la zona axial i es correspon amb la gran diagonal pirinenca que travessa tota la zona central. A la banda septentrional de la cubeta, les glaceres quaternàries han originat una sèrie d’àmplies valls, com la de l’Aude, de la Tet, de l’Aravó, d’Angostrina i d’Eina. Les màximes altures es donen al nord, al massís de Carlit (2.921 m) i al sud-est, a la tossa d’Er (2.346 m), al vessant sud del Puigmal.
El riu principal és el Segre, que es disposa longitudinalment i rep els afluents que baixen del Carlit i del Puigmal.
A causa de l’altura de la zona (al voltant dels 1.000 m al fons de la plana) i la protecció dels massissos que la volten el clima és fred i amb una certa tendència a la continentalitat, i les pluges més aviat escasses.
La vegetació és muntanyosa continental, amb predomini a mesura que es puja del pi roig, el pi negre i el prat alpí.
POBLACIÓ.- La població ha anat augmentant regularment a partir de la dècada del 1960, a un ritme superior al de la Catalunya Nord, en part per l’afluència a la zona de gent de l’estat francès, que, de retop, ha afavorit la descatalanització de la Cerdanya i n’ha afermat la frontera. L’augment ha estat lligat a les activitats terciàries, centrades en els poblacions principals (Sallagosa, Oceja, la Guingueta).
ECONOMIA.- Actualment, els pilars de l’economia de l’Alta Cerdanya, són el turisme, sobretot les estacions d’esquí, que han proliferat a tota la zona (Font-romeu, Sant Pere dels Forcats, Eina, Er-Puigmal, Portè-Pimorent) i les activitats lligades amb la salut: balnearis, cases de repòs i recuperació (Font-romeu, Bolquera, Vilanova de les Escaldes, Oceja). L’explotació de pedreres per a la construcció, tan important antigament i que donà el seu caràcter a les cases cerdanes, ha desaparegut i només persisteix l’extracció de roques per a grava i sorra. L’agricultura ha experimentat un fort retrocés, i en menor mesura també la ramaderia, que s’ha orientat cap a la producció lletera. A Targasona destaca la central elèctrica solar, construïda el 1983, una de les més importants d’Europa en el seu gènere.
HISTÒRIA.- Geogràficament i històricament l’Alta Cerdanya forma part de la Cerdanya, regió històrica i natural del Principat. Poblada ja al neolític, els romans hi fundaren la colònia Iulia Libica (Llívia). A final del segle VIII s’organitzà en comtat, en donar Carlemany el seu govern al comte Borrell d’Osona, i conegué la màxima expansió entre els segles X i XIII, com ho testimonien l’escampall d’esglésies romàniques (unes 50) per la zona.
Pel tractat dels Pirineus (1659) que posava fi a la guerra entre Felip IV de Catalunya i Lluís XIV de França, la Cerdanya fou dividida entre els dos estats: els 33 municipis situats al nord dels Pirineus passaren sota sobirania francesa, llevat de Llívia que en fou exclosa, mentre que la resta continuà formant part de l’Estat espanyol. Els municipis de l’Alta Cerdanya foren incorporats al bisbat de Perpinyà i compresos dins el departament dels Pirineus Orientals i el districte de Prada.
Finestrelles, pic de -Alta Cerdanya / Ripollès-
Cim (2.829 m alt) del massís del Puigmal, al nord-est del seu cim culminant, a la línia de crestes que separa les valls de Núria i d’Eina, entre el coll d’Eina i el coll de Finestrelles (2.590 m alt), pas dels Pirineus que comunica les dues comarques.
Cerdanya, la -regió-
(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)
Regió natural i històrica (1.084,6 km2), situada a la regió pirinenca. El territori que administrativament correspon a Catalunya (Baixa Cerdanya) té la capital a Puigcerdà, i la que està en territori francès (Alta Cerdanya) la capital és Sallagosa.
La Cerdanya està compresa entre les comarques del Conflent, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès i Andorra. Constitueix una unitat geogràfica ben definida que comprèn la fossa de la Cerdanya i el cinturó de muntanyes que l’envolta.
Fisiogràficament cal distingir dues regions ben diferenciades: la plana i la muntanya. La plana, suaument ondulada, que s’estén d’oest a est, entre 900 i 1.000 m alt, ocupa el fons de la fossa de la Cerdanya i és l’única plana important del Pirineu català; està formada per materials paleozoics, pissarres i granits, recoberts per una capa de conglomerats i d’argiles d’origen terciari i quaternari; l’estret d’Isòvol divideix la plana en dues conques: la de Puigcerdà o Gran Cerdanya, i la de Bellver o Petita Cerdanya.
La muntanya, gairebé en la seva totalitat, forma part de l’anomenada zona axial pirinenca, constituïda per roques paleozoiques entre les quals predominen els granits i les pissarres. En alguns llocs s’intercalen àmplies faixes de roques calcàries devonianes, com en el cas de la Tosa d’Alp.
Cal destacar l’existència de grans replans d’erosió a diverses altituds, damunt el sòcal paleozoic; el més important és el gran pla de Salines, entre 2.000 i 2.600 m, que davalla del Puigmal en direcció oest; entre els 1.500 i els 1.600 m hi ha el planell del coll de la Perxa, els replans de Lles, Estana, Ardòvol, etc.
Durant el quaternari, petites geleres modelaren aquestes muntanyes; nombrosos llacs d’origen glacial, com ara els de Malniu, Engorgs, Montmalús, la Muga, Colomer, etc, en són testimonis, així com els dipòsits morrènics de la vall de Querol.
El clima hi és fred i sec, però l’altitud i la inversió tèrmica introdueixen modificacions notables en la distribució de les temperatures. Les precipitacions són escasses a la plana, al voltant dels 600 mm, mentre que la muntanya en rep al voltant de 1.000 mm (majoritàriament en forma de neu). Els mesos més plujosos són des de la primavera fins al mes de juliol.
Hidrogràficament pertany a la conca alta del Segre, que discorre d’est a oest seguint l’eix de la plana.
La vegetació a la muntanya es disposa en forma escalonada en tres zones: fins a 1.500-1.700 m, el pi silvestre; més amunt, fins a 2.200-2.400 m, el pi negre, on cedeix l’espai als prats alpins.
El poblament de la Cerdanya és dispers i en general la població ocupa petits turons enlairats, i cedeix les terres més baixes als conreus de regadiu; en general la densitat de població és molt baixa, excepte a Puigcerdà i Bellver de Cerdanya.
Les principals fonts de riquesa són la ramaderia i l’agricultura. Els cultius més importants són el blat, el sègol, les patates i els formatges, que es combinen en rotacions anuals; hi destaca una notable extensió de prats dedicats a la ramaderia, sotmesa tradicionalment a una important transhumància. La industrialització de la llet (formatges, mantega, etc) és un dels sectors amb més pes econòmic; la resta d’activitats industrials es redueixen a empreses de construcció i de la fusta. A l’Alta Cerdanya, s’hi troben establiments sanitaris, lligats a la helioteràpia.
El turisme (estimulat per la seva situació excepcional, al cor dels Pirineus, a la cruïlla dels camins nord-sud, de Tolosa a Barcelona, i transversal, de Perpinyà a Lleida, i pels esports d’hivern a la Molina i a Font-romeu, sobretot), constitueix la principal font de riquesa de la comarca. L’obertura del túnel del Cadí (1984) ha millorat molt les comunicacions.
Blanca d’Andorra, portella
(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)
Depressió (2.519 m alt), entre el pic Negre d’Envalira i la serra de l’Esquella, de la línia de crestes que separa la vall de Querol de la vall de la Llosa.
És un dels alts passos de muntanya d’accés a Andorra més freqüentats.
Aravó, riu d’
(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)
(o riu de Querol) Riu de les dues comarques, de 30 kms de longitud.
Neix a l’estany de Lanós (Alta Cerdanya). Al coll de Pimorent pren la direcció sud-est, i drena la vall de Querol fins al Segre (dreta), aigües avall de Puigcerdà.
Sèquies de Puigcerdà (que alimenta l’estany) i de Cerdanya.
Dades dels Països Catalans 